Festa de NadalCapd'anyReis = Decembrefest

Amb motiu de la celebració, avui 28 de decembre, de la nostra festa de Nadal+ Cap d'any + Reis us penjo aquest collage.

Per endavant prego disculpes a tots aquells que, segurament per descuido meu, no hi sortiu

A qui s'el vulgui imprimir el pot baixar desde aquest enllaç

Noticiero KarKamal

Salut Kompanys Kamarades KarKamals.

Aquest any, hem fet moltes coses, no hem estat quiets, i prou be que ens hem sortit, però parar-se es anar enrere, i per el pròxim any hem d'engegar nous propòsits i anhels, ens queda però una última cursa, que per tocar els nassos, es diu dels "Nassos" i per mes nassos la fan la tarde de Cap d'Any, quins nassos !!!, però la tornarem a fer.

A les curses i a les festes es on el KarKamals son mes alegres, vitals i valents, on el seu karkamalisme apareix.

Les festes de Nadal s'estan apropant i l'any està a punt de acabar-se, i encara ens queda una festa, la gran festa, la que es el melic de les nostres commemoracions mes solemnes,  ( Loteria ?, Nadal, Cap d'Any i Reis ), fem-la  entre tots; el Sergi te pensat quelcom, la Fabi no ens fallarà, la Mari sabrà que fer, el Josep te la comanda feta, parlem-ne entre tots i fem la  NOSTRE GRAN  FESTA.

A la assemblea del Club, d'altre dia, també va sortir la necessitat, que tots ajudem al Gabriel a  la feina del club  i a les curses que organitzant, mirem entre tots que podem fer, per aquest també sigui " MES QUE UN CLUB". Amb l'ajut de tots, tot pot anar millor.

L'altre dia, vam anar a La Gallina Pelada,a la serra d'Ensija, una muntanya al sud del Pedra Forca, desprès de pujar al cim, vam anar per la carena fins al extrem nord, des de on podíem veure el Prat del Pradell, mentrestant el Gabriel feia fotos al tronc d'un immens arbre ajagut i mort, i mirant-me el extraordinari paisatge; al nord el Pedra Forca i la Serra del Cadi, al sud-oest el mar de boira i perfilant-se per sobre, Montserrat i La Mola, hem vaig posar trist i plorós, no volia que aquella imatge, aquell moment, aquells amics s'esborrin mai de la meva memòria, vaig mirar al sol i li vaig voler donar la culpa; omplim la nostre memòria de bons records, de persones i paisatges, per si un dia s'instal-la la boira, que quedin aquests i tots els nostres bons records.

    Josep KarKamal

La Gallina Pelada

Si , si,  Gallina Pelada , encara que no ho sembli, es el nom d'un cim de la Serra d'Ensija, al sur del Pedraforca.

Teníem que comprobar con anava el nou Altea XL d'en Jesus ( que va superar la prova  amb molt bona nota) i allà ens vam plantar, en Jesús, en Toni, en Josep i Jo mateix.

Un bon día per pasejar per la muntanya, una sortida agraïda, pujada suau i amb bones vistes cap el Sud.

Des de'l cim  vam veure, La Mola  (Sant Llorenç de Munt) i tota la serralada de Montserrat, surant sobre el mar de nùvols que teniem als nostres peus, i tot i que la pujada va ser per un prat de vaques, un cop al cim i seguint la carena  ens vam acostar al cim de la Roca Blanca i baixant fins el coll del Portet, vam acabar fent una ruta circular . Sempre vigilats pel Pedraforca que no ens va deixar sols,  ni un minut .
Ja veureu les fotos.

Tot plegat un día radiant, però -aixó si- amb un fred que pelava  ( ..ara entenc lo de la gallina )

Al sol ... s'hi estava la mar de bé, però Déu n'hi do quina rasca, a l'ombra, caramells i glaç per tot arreu.

Espero que gaudiu de les meves fotos i les d'en Toni que enganxo aquí

46 Behobia/SS... (ó quin entrecot !!!)

NOTA: També la podríem titular, Hendaia (anada i tornada i viceversa)

Tot esperant que'n Toni o qualsevol altre faci la crònica o que, simplement, algú digui la seva penjo les fotos d'en Josep, que podreu veure clicant aquí

Epppp companys, novetat, l'Erich, ha tingut a bé facilitarnos les seves fotos de la Sanse, cliqueu aquí

I fin i tot si encara teniu ganes de veure més fotos, les meves es veuen aquí

¡¡¡ Ultimes notícies en Toni ha afegit més fotos, veieu-les aquí

Ramon, 50 anys

Salud Kompanys.

El dia 9 de novembre, el Ramon se li va ocorre celebrar els primers 50 anys, familiars i els amics de Sant Climent i els de Sant Boi, vam voler acompanyar-lo a la festa, que d'amagatotis li va preparar la Llum, els fills i els pares.

Els karkamals i vam anar mes contens que mai, el Ramon es un bon jan, la seva timidesa i bonhomia el fan especial.

Quan la kolla preparava la Matagalls - Montserrat, vas voler ensenyar-nos  els camins per on la llarga marxa passava; va ser molt profitós per nosaltres, consells i suggeriment, narracions i advertiments, i a mesura que les nostres cames s'enfortien, i també el nostre desig, es feien mes forts els nostres lligams; i després la festa a casa seva va ser espatarrant, de SI SENYOR !!!!!!

Sempre ens has fet costat, ara son nosaltres els que hem volgut  estar al teu costat.

Per molts anys RAMON!!!!

Les fotos de la festa aqui

KarKamals

Kursa de les dones Karkamals

DIUMENGE 6 DE NOVEMBRE 2011

Bé, va arribar el moment que les dones Karkamals publiquin la seva primera crònica.

A les 8 del matí plou, ens vam reunir a l'estació, Antònia ens anima dient que a Barcelona no plou. Pugem al tren i comença la festa rosa , està ple de dones i totes anem al mateix lloc .

Arribem a la plaça Espanya, i plou molt, mentre recollim el xip dubtem , ¿ la cursa o una xocolata amb xurros ? , però les valentes del grup decideixen mullar-se , i totes les segim. Endavant!!!!!

Deixem els paraigües a l'Asun i ens col ·loquem al costat de les guanyadores.

Esperem que donin la sortida , escoltant .....

noies espero que vosaltres completeu aquesta crònica cadascuna amb el que vulgueu, fotos, textos etc. . Però no us limiteu a posar un comentari, escriure .....ÀNIM

De joves ... i ... de karkamals

A petició dels nostres oients:

La Petita Rambla del Poble Sec (Cesk Fàbregas)
-Compte !! No confondre amb el futbolista del Barça "Sex" Fàbregas-



(acords, gentilesa d'en Toni: Sol, Si7, MIm, Do, Lam, Re, Do, Re, Sol / Tornada: Mim, Lam,Do, Re, Sol )

I si voleu veure el video aquí el teníu

Els joves Karkamals II

Cliqueu, si us plau, al Play: 
Torneu a clicar, si us plau, al Play: 

Els joves KarKamals l

Hola Kompanys.

He trobat aquestes fotos, que podríem dir " antigues " , les primeres son del 2005, les de uns joves KarKamals; de la casseta " que el viento se llevo " ; de les autentiques paelles del chef, Gabriel Ruiz , ( quan un es una estrella , te noms i cognoms ), de les curses per Collserola, Sant Climent, Marxa del Garraf; del petit Dario; quan per corre ens posàvem una tireta al nas; de les nostres excursions a fer 3000s, al mes d'agost; en fi, retalls de la nostre vida.

També la Behobia es aprop.

La paella, es la nostre bandera.

Els KarKamals tornarem a córrer, els 20 qm, per la festa i la nostre festa, i també i seran tots els qui atrau aquesta gran cursa, que nosaltres ja no som estranys

 

Pot ser que tinguem un bon dia, amb pluja, vent, fred, temporal; si fa sol ens tindrem que conformar.

Ferro Karkamals, la nostre historia continua.

Fotos........... aqui

Josep KarKamal

Koses

Hola Kompanys.

El Toni , l'altre dia qualificava els KarKamals de kollonuts, doncs si, tens tota la raó.

L'Amparo, una Kompanya nostre, que sovint hem fa arriba correus curiosos i fotos sorprenents, amb va fer arribar aquest vídeo, sobre les diverses rimes de la paraules collons.

Jo, també dic, KarKamals sou kollonuts.

Un vídeo kollonut.

Si cliqueu, sobre el enllaç, el podreu veure.

 http://www.youtube.com/watch?v=H8AvZmi0els 

Josep KarKamal.

Feu memòria ...

Al pas que anem, publicarem un article cada día, aixó sembla la Vanguardia.
Molt bé.


Doncs com Jo vaig per lliure us comunico que he penjat les fotos que vaig fer el día de la Matagalls i que probablement un dia d'aquests penji també les fotos d'en Jeroni, que va recollir els moments dolços de l'arribada.


Com sé que sou uns màkines, per aixó de l'informàtica i, per mandra, probablement no anireu a l'artícle de la Mm us deixo aquí l'enllaç a les fotos de la Matagalls.


Ah i ja que hens hi posem us penjo també aquí el vídeo de la Laura sobre la Cursa de la Roca Negra


Gabriel Karkamal


Apa, ja estan les fotos d'en Jeroni.  Gaudiu

Marxa de Les X Ermites

Hola Kompanys.

Tot, comença a L'Africa, quan un grup de hominidis dorm a la gran sabana, la nit es fresca, i això fa que una famella es desperti, el sol mes gran, mes roig, mes poderós que mai l'atrau, s' aixeca poc a poc, i es posa a caminar, el grup la segueix. Encuriosits, volen saber on es aquesta gran foguera que treu aquesta espurna cada dia, i aniran dia darrera dia, a buscar aquest lloc, que be podria ser per ells , el Paradís.

 

A Caminada de les X Ermites, també, un grup a sortit a l'albada, per recorre 53,800 Km, i un desnivell acumulat de 4000m , 2000m de +, en menys de 12 hores; que els mana fer això, pot ser que el A.D.N. d' aquella femella, que un dia va despertar el fred, i es va posar a caminar, estigui incrustat  dins seu.

Els KarKamals, també i son presents, amb la Juani i el Gabriel, i una gran quantitat de coneguts i saludats, i el grup de suport, que no s'ho vol perdre.

La primera edició, la calor, va ser l'adjectiu qualificatiu de la marxa, la d'aquesta, la forta tempesta que es va forma  a la hora de la sortida.

A les sis del mati, llamps, trons, pluja, i vent , no i faltava res per fer-los desistir, però accepten el repte, i la penitencia i es posen en marxa.

De Begues per tornar a Begues.

Poc a poc el rosari d'ermites comença a caure una a una, Sant Miquel, l'ermita del Castell d'Eramprunyà, el Roser, de Sant Climent, Sant Ramon, de Sant Boi, i cap el Estret de Roques, allà, el grup de suport els encoratge. Al trobar-se fa, que es carregin  les piles dels amins. El Josep, es posa a caminar amb ells, encara plou, però no molesta al caminar, i amb pas decidit enfilen el camí del Angle, i cap a la Ermita de Sant Antoni, el company Lluís també esta amb aquest grup, però la pujada a Sant Ramon, la deixat una mica baldat i li costa seguir el pas decidit dels KarKamals.

Sant Antoni gloriós, fa que assereni el dia i deixi de ploure, pro la pujada, mimva la força al Lluís.

A Torrelles, el Lluís diu prou, i desisteix continuar. El Toni, agafa el relleu al Josep, content de participar , i tots tres s'acomiaden alegrement.

Tots tornarem a fer pinya a L'Ermita de Santa Maria de Cervelló, una construcció de pedra vermella, que s'aixeca sobre muntanya, densament poblada de pins.

Els veiem entre el bosc i els cridem amb força, pujant a dalt de l'ermita i donen el seu numero al control, i reprenen la marxa, però aquest cop son l'Annabel i la Marina les que agafant el relleu al Toni, i els quatre es fan fonedissos ràpidament entre el bosc.

La Mari, el Toni  (que la mare de l'Annabel, la Sra Justa, defineix com, "un chico muy majo" ), i el Josep van amb el cotxe cap a Begues, a esperar als esforçats caminants.

L'Antònia, es mantén informada, per el telefon movil, de la llarga marxa.

Els falta, però, la pujada al Puig Viçens, per complicar les coses, però res els detura ni els espanta, despès un camí de pedres mal posades, els farà anar amb compte.

Els veiem obrint-se pas entre les verdes vinyes, contents i feliços, feia 12 hores que havien sortit, d'aquest lloc.

I finalment, sota un cel diàfan, l'arribada a la gloria de la Juani, la Petita Gran Dona i el Gabriel, l'Etern.

Molt be Kompanys, el vostre kompromis, està satisfet. 

Per veure les meves fotos aqui

Per veure les d'en Toni, cliqueu aquí

Josep KarKamal

Narracions,contes

Llegint, la Vanguardia del 17 de setembre, amb vaig topar amb aquest relat, amb va agradar i amb va fer pensar.

Els llops.

"Diu una antiga llegenda sioux que, una nit, al costat de la foguera del campament, el vell cap de la tribu va tenir una xerrada amb tots els seus nets sobre la vida. Sota la llum de la lluna, envoltat d' ombres i misteri, l' ancià va començar el seu relat.

-- Des que tinc us de raó, una gran batalla entre dos llops te lloc al meu interior. Un dels llops és  la ira, l' enveja, la critica, la rancúnia, la gelosia, l' egoisme.    L' altre llop es la comprensió, la serietat, l' alegria, la generositat, la veritat, el valor i la gratitud. Aquesta mateixa baralla te lloc dins de tots vosaltres i de tots el éssers de la terra.

Els joves sioux presents es van quedar bocabadats, pensant en que volia dir el seu avi, desprès d'un llarg silenci, un dels mes petis li va preguntar:

--Avi, i quin dels dos llops creus que guanyarà la batalla?.

--Guanyarà, sens dubte el més alimentis- va respondre el savi cap sioux".

Josep KarKamal

Matagalls / Montserrat

Salud Kompanys.

Els KarKamals, hem tornat a fer la Matagalls / Montserrat, la prova  mítica, que en menys de 24 hores els participants han d' anar de Coll Fornic a Montserrat, 83.5 km, caminant,  com la decidida Antònia, la tossuda Mari, la constant Lluïsa, el tenaç Dani, el bestial José, el brau Toni, el obstinat Josep, i els nostres companys de marxa, l' animosa Teresa, el ferm Jaume i el segur Martí  i fent el seguiment,  el arcàngel Gabriel i el serafí Erich  i la resta de kompanys pendents per medi del telefon movil, de tot .

La calor de la tarda, la xafogor de la nit, l' intensitat de la marxa, ens van posar a prova, pero el nostre anhel inqüestionable i el nostre desig  van ser mes forts, i tots junts contents i satisfets, vam trepitja la catifa vermella, a Montserrat, portant els nostres anhels al cor i a las sabatilles la pols de tots els kamins.

No sabem el per que, però sabem, que ho volíem fer.

Josep KarKamal




Encara que amb retràs us penjo aquí les meves fotos de la Kaminada Mm 2011, i les  d'en Toni, prement aquí
Gabriel Karkamal.
NOTA: En breu posaré les d'en Jeroni (que son les de l'arribada)

                                  

Sant Ramon

Salud Kompanys.

Per la primavera, vaig enviar-vos un missatge amb una foto al movil , anunciant que l' arbre del amor, que vam plantar a la muntanya de St. Ramon, havia florit, ara us comunico que l'arbre es mort; fa temps vaig anar-hi, i arbre de l'amor no tenia massa bona pinta, els pins també notaban el fort calor de l' estiu, però anaven fen, i vaig pensar que es podria revifar.

El nostre bosc, li vam posar una porta per fer-lo un lloc privat, i vam convertir-lo en un water public, pot ser al compartir-lo, ara estaria mes net.

No descuidem els pins de l' Antònia i el Dani, son part del nostre patrimoni.

Conservem, la nostra " Arcàdia " feliç.

Plantaren mes arbres, Mari.  !!!!!!

No es convida particularment.

I com diuen els refranys:

 " Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret."

 " No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat. "

Josep KarKamal 

Sant Ramon

La Pujada a peu a Sant Ramon 2011

Salutacions Kompanys Kamarades KarKamals.

La 33 Pujada a St.Ramon,va anar molt be, la gent va quedar contenta i agraïda, va ser un èxit ciutadà i de civisme, esportiu i d' esforç, la patrulla dels KarKamals, vam tornar a defensar les seves posicions, amb el seu estratega en Kap, Gabriel, els Komandants de mobilitat, Paco i Toni, i el Komando de guerrilla, que juntament amb L' Amparo i el Joan Ramon, un cop més vam felicitar als corredors i caminants a la seva arribada, donar aigua i begudes isotonicas, samarretes i barretes enèrgeticas, i vam deixar el lloc endreçat, perquè quant tornem a pujar, a reposar del nostre esforç, i mirar la nostre vall, (si per be, tot evoluciona ), el nostre racó sempre estarà igual.

També voldria animar a tots els KarKamals, i a tothom a compartir el blog, que va iniciar el Gabriel, a escriure, comentar, proposar, agregar..., en definitiva a participar.

Es diu, que una imatge val que mes 100 paraules, doncs si, però un escrit vostre valdrà més de 100 imatges.

Per veure les fotos,aqui

Josep KarKamal

Marató Pirata del Senglar Negre

Aviso a Navegantes y para el resto del personal.
Se hace sabeeeeer: 

Els Compnanys de la Roca Negra están organitzant cap a finals de octubre la 1a. edició de la Marató Pirata del Senglar Negre, serà com el seu nom indica, pirata, de 42 km amb, corriols, desnivell, als voltants de SB/Eramprunyà/SCliment, etc amb grups per nivells, amb moltes facilitats i sobre tot bon rollo.
Us ho faig saber per que us ho romieu.
Per mes info cliqueu aqui (espero que ho pogueu veure)
 Salut Karkamals

Passejada Nocturna

Marejats al voltant del Estret de Roques.  

Perque vam passar cuatre o cinc vegades (he perdut ja el compte) pel costat del nou pont. I puc fer mínimament la crònica gracies als tracks elaborats pel nostre navegant i guia Gabriel.

Vam sortir sobre les 21:00 de ca la pastora després de esperar al triganer del Toni. Pujada recta cap al estret de Roques(primera). Pista a Santa Bàrbara i pujada entre matolls per l’esquerra de la Roca Negra fins al camí de l’Angle. Anem entre els cirerers fins al camí de Can Cartrò, mentrestant les llums del baix llobregat ens observen i nosaltres sentim els cohets pel gol de Mesi. Pugem a la Creu, veiem l’ermita de Sant Ramón al sud. Els  gats ens vigilen amb els seus brillants ulls.  

Baixem fins a Cesalpina. Seguim per la pista al Montpedrós i Sant Antoni. Descansem i podem divisar tota la lluminositat del Baix Llobregat i per l’altre banda les de Sant Ramòn i la Morella. Baixem fins la creu de Querol i pels cirerers fins al estret de Roques (segona) i desde aquí cap a la Pastora.

Sopem sobre las 00:40 del dissabte. Bocata, pastís de la Mari , etc. Els més puristes del entrenament opinen que massa temps...  Eric i Jose Martínez es van per a casa.

01:15   Anem a Sant Ramón per la font de Golbes. Sentim cridòria de joves, el cagueta d'en Toni proposa canviar de ruta però ni puto caso. Ens trobem un botellón a la font, malgrat això sembla quels joves estaven més espantats, potser de les nostres llums(la poli??).

 

02:00   Arribem a Sant Ramón i més vistes lluminoses. 

Baixem rectes cap al estret de Roques(tercera).

Anem de nou cap a la creu de Querol. La Asun ens truca (habia de estar amb nosaltres).Fa aroma a garrofers (la Antonia no vol ni parlar-ne). Agafem a la esquerra per la costa fustera  i pugem fatigadament a la torre de guaita(un altre mirador sobre la costa). Després anem al mont Tàbor i la seva torre de comunicacions amb Sant Martí de Porras. Voregem per la urbanització de can Güey i tornem a agafar la carena baixant pel corriol fins que arribem a la pista al Coll dels Escarabats. Josep ens indica el camin i anem cap a la Roca del Baret. Avans però ens enfilem al puig d’Endí i  tornem en direcció a Sant Climent per la Carrerada i Camí Ral. 

 Deixem l’ermita del Roser a l’esquerra , arribem al cementiri i després pel estret de roques(quarta) de nou a ca la pastora aproximadament a les 06:00. Agafem els cotxes i ens acomiadem.

 

Es pot dir que va ser una sortida sorprenent. Semblava podia ser una sortida aborrida per que ja coneixiem els camins, però va ser molt entretinguda. La vessant nocturna amb les seves llums (llunyanes en el paisatge de la terra i el mar, properes les de les bèsties(solament gats, no espanteu-vos)), la frescor de la terra que amablement ens va regalar la pluga del vespre i els olors, ens van oferir una ocasió per recordar.  I encara que no es veuen molt bé us passo les meves fotos per mirar clicant aquí.

(c) by Toni


NOTA DE LA REDACCIÓ -------------------------------------------
Caram, i jo que pensava que no era per tant, però -sempre segons els meus números- a lo tonto a lo tonto ens vam fotre 33,5 Km. i 4.120 m de desnivell acumulat.

Us enganxo els tracks de les dues voltes (fins al sopar i desprès de sopar)

Gabriel

Desde el coll d'Estenalles a la Mola.

Aquest Diumenge 21 d'agost de 2011 vam fer una caminada a la Mola, Gabriel, Anabel, Mari i Toni. Va ser una sortida matinal, agradable sense gaire dificultad.

Vam sortir de casa de Gabriel i Anabel sobre les 07:15 arribant al coll d’Estenalles (870 mts) cap a les 8:00. A les 08:15 vam començar a caminar pujant suament en direcció a la Mola. Vam deixar un corriol a la esquerra amb un parient del Pato Lucas indicant el camí al Montcau i vam seguir entre alzines amb algunes baixades i pujades sense dificultad passant pel coll de les Eres i deixant el camí als Òbits (balmes o coves amb construccions d’obra habitades antigament) a la esquerra. Arribem al Morral del Drac amb un forat (la Cova del Drac on una antiga llegenda sarraïna deia que vivia el drac de Sant Llorenç).

Continuem per la cingle de la muntanya sota el monestir,
fem escalada lliure(com es pot observar a les fotos)
i travessant la canal entre roques s’ens obre el camí
i podem veure el monestir romànic de Sant Llorenç de Munt al davant.




Ja hi som a la Mola (1.104 mts) sobre las 10:15. Observem tota l’extensió del paisatge que ens envolta i l’interpretem amb la ajuda dels dibuixos de la taula de pedra que hi ha.
Veiem el Montbaig(Sant Ramón), Barcelona i la torre de Collserola i a l’altre costat el Pedraforca (o es pot endevinar...) i altres cims a totes bandes...
Esmorçem a l‘ombre del monestir, amb Montserrat al nostre davant, amb la inoportuna visita de una vespa(de les que piquen) i que deixa un desagradable record a la Mari. Visitem la capilla i ens prenem un café al restaurant xerrant una estoneta.
Com es fa tard, empredem la tornada pel mateix camí, aixó sí, amb més sol com únic inconvenient. Malgrat aixó, les zones ombrívoles s’alternen i ens suavitzen la marxa. Pasem finalment pel costat del Montcau, que ja no ens dona temps de pujar. Admirem la construcció del conglomerat de la roca que forma el massís i arribem al coll i punt de informació d’Estenalles on habíem deixat el cotxe sobre les 13:00 hores. Després de descansar una mica, tornem a casa i còmo no, prenem un refresc al Cala-Cala.
Tot esperant les grans fotos del Gabriel, les de la meva càmara es poden veure clicant aquí.


---------------------------------------------------------------------
Vinga, doncs, ja que no escric, perqué no podría superar els textos del nostre insuperable Spiderman-Toni, penjaré les fotos,tot i esperant que quan les veieu gaudiu de la frescor i de l'ombra dels camins que varem recorrer.


Per veure-les cliqueu HERE
Gabriel

Desde Sitges from Sant Boi two

Sortida Nocturna amb molt bon ritme, acompanyats per la juguetona lluna plena i algun estel d’amagat el divendres 12 de agost de 2011.

19:30   Sortim de cals Ruiz: Gabriel, Mari, Josep i Toni. Ens acompanya la Marina a la estació de RENFE de Viladecans.

20:00   S’ens afegeix en Ramón Gavara en la estació i agafem el tren cap a Sitges.

20:30   Ja hi som a Sitges. Començem a caminar en direcció a la urbanització Llevantina. Creuem la carretera i pugem per la urbanització fins al mirador. La lluna ja ens mira tota plena animant-nos a la feina. Ens fem la foto de grup.

21:00   Pugem per les pedres amb Sitges i la lluna esperonant-nos a la nostra esquena. Seguim les marques del GR-92, però ja el coneixem, el camí. Arribem al Puig de Sant Antoni i a les antenes. El romaní ens envolta amb la seva olor quan l’acariciem.

Continuem fins a l’ermita de la Trinitat.

21:45   Ermita de la Trinitat. Aquest indret sempre ens sorprèn. Esperavem una ermita buida i ens trobem una festa. Ens diuen que es una reunió de alcòholics i jo em ric. Després em penedeixo quan ens adonem que es veritat. Desde aquí vagin els nostres ànims per la seva voluntat de superació. Sopem a la glorieta amb la brillant “Selene” reflexant-se al mar. Truquem als estimats i els afegim al nostre moment.

22:15   Baixem en direcció a Vallcarca per un corriol entre l’espesa vegetació. Hi ha que anar en compte, rellisca molt, ens recordem de la Marina. Arribem a la fàbrica de ciment. Sempre funcionant, ens segueix amb el seu soroll de fons junt al de l’autopista i el de la llarga cinta transportadora de sorra. 

No fan falta els frontals, els llums de Vallcarca ens il.luminen i 

els pirates Josep i Ramón canten alegres a popa:

La luna en el mar riela               
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul...
Amb música cliqueu al Play: 

22:50   Els mosquits no ens deixen i ens hem de posar repelent a dojo. Travessem sota l’autopista per un túnel i pugem fins arribar al pla. Llanejant, anem passant masos : Ca l’amell, Can Robert, Campdàsens… els gossos borden. Tampoc fan falta els frontals, la lluna que ens empeny per darrera ens il.lumina, i les nostres ombres ens guien cap endavant. Però hi ha altres ombres que es creuen al camí... No sabem que pot ser... Pensem en histories fantàstiques... Arribem a Can Lluçà.

23:45   Can Lluçà. Mirem el mapa. Decidim anar per l’esquerra cap a Vallgrassa. Anem per pista fins a la collada. Albirem maquinaria i camions. Estan treballant? S’allunyen.

Trobem la carretera asfaltadada que travessa la pista. La agafem per la dreta en direcció a la Morella. Durant molta estona caminem pel asfalt creuant-nos amb cotxes de tant en tant. Bufa un vent fresc que s’agraeix.

Suposàvem que seriem sols, però de tant en tant trobem gent a la cuneta. Pot ser han vingut a veure els estels de Sant Llorenç. Trobem una cadena a la esquerra al inici de la pista que ens guiarà cap a la Morella. Aquí es sent molt més gent a la vora dels cotxes.

01:00   Ens apartem de la pista una estoneta i avançem entre pinxos i margallons per un corriol estret i pedregós a la vora d’avençs. Els frontals es fan imprescindibles. Tornem a la pista, a la nostra esquerra queden les llums de les antenes i de les instalacions de servei. Pugem a la Morella. Quan arribem, despertem una parella que està fent vivac sota la creu.

Rodegem la creu i baixem en direcció a la Clota. Es veuen les llums del Barcelonès.  El camí es pedregós, al poc ens enfilem entre la vegetació per corriols relliscosos. Quan arribem a pista més ample, parem a descansar i mengar una mica. Mirem al cel esperant veure les llàgrimes de Sant Llorenç, però no tenim sort, pot ser hagi molta llum de fons.

Ens aixequem i continuem fins la Clota. Agafem a la dreta I ens fiquem a un camí cap a Bruguers. Hi ha un parell de forats en mig, malgrat aixó, en Ramón coneix bé la ruta i ens avisa. Fa calor... A vegades, quan s’obre la vegetació, bufa el vent i refresca. Voregem el castell d’Eramprunyà, passem al costat de la Roca Foradada i arribem a la ermita de Bruguers. Fa olor a brases de barbacoa encara enceses.

Creuem la carretera i anem cap Can Amat. Vam seguint les marques del GR, però en Ramón coneix el camí i agafem dreceres. La lluna s’ha cambiat capritxosa de banda i apareix entre núbols per la esquerra.

Passem per Can Amat i ens dirigim per la esquerra en direcció a Sant Climent. Al trobar una casa, pugem a la esquerra. Arribem al cementiri i baixem al poble.

05:35 Sant climent. En Ramón ens invita a casa per menjar i portar-nos a casa, però preferim anar a peu. Ens acomiadem.

Creuem la carretera dues vegades i anem fins al Estret de Roques. Travessem de nou la carretera i agafem la drecera a la torre de les bruixes i ca la Pastora i per Marianao fins cals Ruiz aproximadament cap a las 06:00.

Com no n’hi ha cap lloc obert per mengar uns xurros amb xocolata o uns callos amb mongetes, ens acomiadem i cadascun es va per a la seva casa.

La nit amaga els colors, i les imatges es difuminen. Del que han vist les nostres pupiles, la càmara i el fotògraf poc han pogut imprimir. El que hi ha ho podeu veure clicant aquí.

Desde Sitges from Sant Boi

"Si durant el día no ens trobem a ningú, a la nit ... encara menys"
Plovelvio xino

Bé companys, després d'aquesta profunda reflexió i a l'espera de que'n Toni escrigui la seva magnifica crónica, a la que -en honor a Scorsese- molt be podría titular "After Hours", ja que material no li faltarà.
Doncs aixó, tot esperant, jo anticipo el plànol del recorregut i l'altimetría.

Epp!!! al final no va ser per tant (9 hores 34 Km i 2500 de desnivell total)

Gabriel

Caminada Sitges Garraf dissabte 6 de agost de 2011

Sortida agradable i fàcil per conèixer una part del itinerari de la propera sortida nocturna. Descoberta de paratges inesperats.

Sortim de cals Glahn (després de despertar a Eric fill) : Gabriel, Mari, Asun, Antonia, Josep, Marina i Toni a dos cuarts de set.

07:00    Arribem a Sitges a les set, ens fiquem a la urbanització Llevantina i pugem fins a peus del GR-92 al començament de una llarga escala de pedra. Aparquem.

07:05    Començem a caminar seguint els senyals del GR-92 i les indicacions de la FEEC que ha imprés Josep. I l’inici es pujar els 170-8 esglaons de l’escala. Continuem fins al mirador de la Urbanització Llevantina. Bones vistes de Sitges (i també brutícia sota el mur del mirador). Ens Fem fotos.

07:15    Pugem per un camí pedregós amb el mar i les vistes de Sitges a l’esquena. Es va tancant, abunda el margalló i es fa més boscós , pasem a la bora d’un deposit d’aigua amagat i després del puig de Sant Antoni (212 mts alt.), arribem a una pista, pasem per la penya del Llamp i arribem a una antena telefònica. Seguim cap a l’ Ermita de la Trinidad (180 mts alt.).

08:04   Ermita de la Trinidad. Inesperada i agradable sorpresa. Coqueta i cuidada ermita amb la font del Remei i glorieta amb vistes al mar. Ens aturem una estona gaudint del paratge.

08:15   Baixem per un corriol envoltat de vegetació cap a Vallcarca. Hi ha roques a terra que rellisquen i malauradament la Marina es dona un cop. Afortunadament, després de rentar la ferida i comprovar que solament hi ha blaus, continuem. Hi són les antigües cases dels empleats i després la fábrica de ciment amb la llarga cinta que transporta la sorra. Continuem per carretera i pista passant per sota de l’autopista i per un túnel i tornem a pujar en direcció Ca l’Amell i Campdàcens. Pugem de nou i quan arribem a dalt, anem planegant per pista a camp obert i així arribem a Ca l’Amell.

09:17   Ca l’Amell de la Muntanya. Una masia amb una torre de defensa i una bassa plena de mosquits . Al costat també hi ha un altre mas que sembla més habitable. Fugim cap endavant. Continuem per la pista fins  can Robert.

09:25   Can Robert. Mas tancat que sembla deshabitat totalment, la part de darrere està mig enderrocada. Descansem i mengem l'entrepà.

09:50   Sortim cap Campdàsens. Al camí trobem taràntules i serps amb el só dels grills d’ambient. De tant en tant apareixen grups de pins i algun que altre frondós arbre solitari.

10:02   Campdàsens. Conjunt de masos adossats amb una església en mig. Ens saluden dues dones grans que ens diuen el nom de l’esglessia(i que no en puc recordar-me) i ens inviten a conèixer-la. No tenim temps i rebutjem l’amable oferiment. Continuem i acompanyats pels raims al llarg del camí arribem a Can Lluçà.

10:20    Can Lluçà. Hi una gran masia en bon estat habitada. A l’esquerra surt una variant del GR-92 cap a la Morella i a la dreta continua el GR-92 cap a Garraf. Si anem a Garraf s’ens farà tard i decidim tornar enrere.

10:30 Tornem enrere. Fins ara hem tingut un temps nubolós. Hem patit mosquits, grills, serps i taràntules però no feia massa calor, potser xafugor al final. Ara fa més sol, es va escalfant més el dia. Desfem el camí i passem pels mateixos indrets i anem descobrint nous varietats de fongs (semblants a carbasses de carnestoltes). No sabem si seran comestibles però, per si un cas, els deixem. I arribem de nou a Valcarca.

11:20   Valcarca. Hi ha muntanyes de carbró al costat de la fàbrica. Malgrat això sembla que el lloc està més net que fa dècades quan tot estava ple de ciment. Posiblement hagin millorat els procesos afegint aspiradors.

Pasem pels antics habitatges i anem fins a la ermita. El calor ens fa més feixuga la pujada.

12:00   Ermita de la Trinidad. Descansem, ens refresquem a la font i partim per la mateixa ruta cap a Sitges.

12:45   Sitges, mirador de la urbanització Llevantina. Hem fet la baixada per les pedres blanques,  només ens queden els 178 esglaons i arribem als cotxes. Descansem una estona i cap a Sant Boi. Total hem caminat aproximadament 10 km d’anada i 10 de tornada uns 20.

13:20   Cala-Cala. Cerveseta i cacahuets torrats (tot un clàssic). S’ens afegeixen l’Eric i l'Aina, que caminar no voldran però la cerveseta no es perderan.

Les fotos de la sortida les podeu veure clicant aquí.

PEDRAFORCA (la gesta)

Abans de res, val la pena rellegir l'article d'en Josep. Es tot una crònica anticipada plena de poesia.

Si ho voleu cliqueu aquí.

Per fi va arribar “el Pedra”. Feia 20 milions d’anys que ens estava esperant. I no el vam decepcionar.

  

Aquest diumenge 24 de Juliol de 2011, ens vam juntar Karkamals & Cia per asolir aquest objectiu. Érem:

Antonia, Eric, Gaspar, Mari, Lluïsa, Nil el seu fill i dos amics en Marc i el Martí, Paco, Paqui, Jose, Juani, Dani, Nuri, Asun, Gustavo, Pastora, Miquel, Josep, Jesús y Toni.

I aquests són els fets esdevinguts:

06:00  Casa dels Glahn I sortim en 6 cotxes a prop de les 06:15

08:00 Arribem a peus del Pedraforca després d’haver deixat el poble de Saldes a un costat i girar per una pista a la dreta. Aparquem no molt lluny del mirador de Gresolet a la mateixa pista.

08:20  Prenem un camí cap al refugi Lluís Estasen que puja suament entre abets. Al cuart d’hora, som al refugi (1.640 mts). Gaspar es quedarà aquí fent algún tomb i ens esperarà fins la tornada. Ens posem crema solar (per broncejar-nos?), preparem els bastons i començem la pujada. Agafem el corriol que puja borejant el massís a la nostra esquerra. 

A poc de començar, les botes de La Lluïsa diuen ‘Prou’ i les soles es desenganxan . Josep  “MacGyver ” ho soluciona amb esparadrap miraculós, més tard en Jesús també va haver de donar una mà amb cinta americana. 

Caminem entre abets, i no fa falta esforçar-se massa perque el camí es ombríbol i les vistes de les grans moles de pedra amb el contrast del paisatge verd ens acompanya. Pasem per la Canal del Rimbau i sota la Balma de les Orenetes i ens enfilem per la Canal del Verdet. Aquí la pendent es més i es fa més cansat , sobre tot quan pugem per la zona final de tartera. 

10:20 Hem arribat a la collada del Verdet (2.244 mts). Vistes precioses i aprofitem el pla de gespa per fer l’esmorçar acompanyant-lo amb les botes de ví del Paco i en Toni.

11:00 Tornem a caminar i anem cap al pollegó superior, tanquem els bastons... Al cap de pocs minuts tot és roca i ja hi som grimpant. En una primera part força empinat hem d’anar amb compte de no llançar pedres als que venen darrere (el tràfic de persones va ser important). Hi ha que anar amb cura. Fins i tot hi ha un tram amb un cable d’acer enganxat a la roca per ajudar-nos. 

Arribem a un cim i ens hem de esperar a que la gent vagi passant. El temps es comença a fer núbol i la boira s’estén per sota del pollegons. Tot es pedra i pics, i al costat s’albiren les cingles entre la broma. 

Quan podem, comencem a baixar i tornar a pujar grimpant continuament seguint les marques grogues. Així fem un parell de cims.

En l’ultim, avancem una mica i ja hi som, al cim del Pollegó Superior.

12:40 Cim del Pollegó Superior (2.498 mts). 

Ens fem les fotos, Josep posa la Senyera. 

Gaudim del lloc i del moment.

13:05 Comença la baixada. Ens enfilem per la canal cap a la tartera i es va fent un camí entre les roques fins arribar a la base de la enforcadura . 

13:30 Base de la enforcadura (2.348 mts). Ens preparem, obrim els bastons.

I… comença l’infern. Molta pendent... relliscades... pedres que cauen de sobre per les trepitjades de uns altres... Va haber un moment delicat, fins i tot a Gustavo en van fregar-li una cama. Poc a poc ens asegurem, les pedres son més consistents...  tot i que no vam acabar de sufrir fins arribar al fi de la tartera.

15:30 Fi de la tartera. Prenem un camí. Entre la vegetació i els arbres el que emprenya son les arrels al trepitjar-les i el cansament que portem a sobre.

16:00 Arribem al refugi. 1640 mts. Ens trobem amb el Gaspar que no s’aborrit i ha fet turisme per la zona i després de una estona agafem el camí de tornada cap als cotxes.

16:30 Fem el menjar per recuperar les forçes i contents, celebrem la gesta acabada, que donades les condicions (botes de la Lluïsa, sabates pocs adequades del Gustavo, que molts de nosaltres era la nostra primera vegada, etc), va sortir molt bé.

Per tornar a gaudir de les imatges podeu veure les fotos clicant aquí.