Assistents:
El
Josep, la Marina, el Fernando, la Conchi, el Toni, l'Erich,
l'Antònia, la Lluïsa, en Jeroni i la Mari.
Sortida
a dos quarts de set de la rotonda de la Ronda Sant Ramón/Av. Aragó
fins a Girona.
Deixem
els cotxes i anem pels dorsals, parem una estona a un bar a prendre
uns cafès i pastes i ens dirigim de nou a la Devesa per preparar la
sortida de la cursa.
El
Josep, l'Antònia, la Lluïsa, el Fernando i en Toni( la Mari no
sortirà per ploblemes físics) inicien la cursa, la resta espera
animant fins a la tornada.
Els
corredors comencem per la devesa esquivant petits bassals, creuem el
Ter i l'Onyar i ens fiquem pels carrers del centre de Girona. Pels
estrets carrerons saludem als espectadors i cridem per saludar als
habitants. Creuem de nou l'Onyar, al Fernando ja no el veiem, s'ha
avançat, la resta anem tots junts i no triguem gaire en entrar a la
Devesa i acabar. Se'ns ha fet curt. El Fernando està content, en
principi estava molt preocupat pel seu genoll però li ha respost
molt bé.
Agafem
el fuet de premi i ens trobem amb els altres, ens fem fotos i cap als
cotxes. Després de netejar-nos ens anem de ruta turística per la
vall de Llémena.
Agafem
la GI-531 fins a Sant Martí de Llémena tocant just a la esquerra de
la carretera. Visitem la església i el conjunt i fem fotos.
Després,
volta enrere amb els cotxes en direcció a Girona para veure més
esglésies. Parem a uns 3 Km junt a un camp de colza i caminem a la
esquerra entre las cases de una masia un centenar de metres i veiem
la esglesiola de Sant Joan amb una petita creu davant. Està oberta,
entrem i parlem amb una senyora petita molt simpàtica que ens conta
anècdotes de l'església i de ella mateixa. 
Ens acomiadem i tornem
als cotxes i una altra vegada en direcció a Girona fins a Sant Pere
de Llorà.
Igualment, visitem el conjunt. Fa calor, i el sol ens
il·lumina de ple amb la seva llum, curiosament el paisatge no és
sec si no ple de colors frescs i brillants.
Una
altra vegada cap a Girona però ja amb la intenció de dinar. No
triguem gaire en agafar un desviament a la dreta i girem per buscar
el restaurant Mas Palau, perdut dintre de un bosc espès i bonic.
La
masia està ben cuidada i el restaurant per dintre és bufó i està
decorat amb pintures modernes de vius colors i objectes curiosos.
N'hi ha unes taules a fora davant de la porta. Estan a l'ombra i
tenim temps de prendre unes cerveses fresquetes.
Fet
això, dinem dintre un menú bo i ben de preu. Xarrem i sortim de nou
a les tauletes de fora una estona. Un gosset blanc molt jove però de
gran mida vol jugar amb nosaltres i a l'Erich li deixa uns records
dels seus dents als braços. Una mica més aprofitant aquests moments
i ens tornem cap a casa.
En
resum, vam gaudir d'aquesta sortida tranquil·la (inclosa la cursa de
5 km) amb un bon temps, uns paisatges colorits i nítids i com sempre
amb alegria.
I unes poques fotos clicant aquí
