Veniem (una altra crònica 1) des de Sant Feliu fent voltes i revoltes en la foscor...
Diari de a bord: Hora terràqüia 23:11. Planeta Sant Llorenç Savall.
Diari de a bord: Hora terràqüia 23:11. Planeta Sant Llorenç Savall.
Tenim temps
de sopar. L’ambient és collonut, les naus estan aparcades al voltant de la
base. Els navegants que hi arriben formen
una cua abans d'entrar en l'avituallament. És el problema d’aquest any, massa
seguretat en les plataformes d’intercanvi espacial.
Són les
23:00 (fem un viatge curt darrera en el temps de la crònica al passat) no han
arribat encara, potser les nostres previsions eren massa optimistes i han
baixat el ritme o els ha passat alguna cosa. No!!! Als 11 min. arriben i just davant
de la cua els agafem i els portem a la nau. Sembla que el coll de Matalafuga
els ha costat una mica però han recuperat desprès. Encara conserven l'hora
sobre el previst.
La Mari
torna a canviar-se de uniforme, es miren els peus, es posen rèflex i van a la
base d’avituallament, però decideixen no passar els control i se’n van
directament cap el seu nou objectiu. Han de ficar-se pel bosc i per la riera
de les Arenes (on viuen les grans serps
metàl·liques subterrànies; quan surten de la sorra la terra tremola i tot el
que està a la bora s’enfonsa...). Si ho superen, després han de passar junt a
l’ermita i pujar pesadament pel costat de la Mola fins el camí Moliner de la
Urb. Cavall Bernat, uns difícils 15 Km.
Posem de nou
els nostres ordinadors; segons els paràmetres inicials ens dona una hora
prevista d'arribada: les 03:32. Corregim a la baixa i endarrerim una hora;
sobre les 02:20.
Diari de a bord: Hora terràqüia
02:30. Urb. Cavall Bernat Camí Moliner (petita colònia terraformada en l'órbita del planeta MATA-D-PERA).
Sortim de la
base per la via B-124, durant alguns Km. avancem paral·lelament als
exploradors. Els seus feixos de llum
laser formen una serp de petites estels en la riera de les Arenes. Tant de bo
no siguin atacats pels gegants cucs metàl·liques!!!
Nosaltres arribem a Castellar del Vallès i El TXEPAS ens guia en la negra nit per voltes i revoltes fins a MATA-D-PERA, girem cap al nord i ens perdem entre una nebulosa d’asteroides (aquestes noves colònies terraformades en urbanitzacions es pareixen totes). El TXEPAS ens dirigeix cap a dalt. Decidim seguir a unes naus que van davant, segurament son aliats i van cap al mateix lloc. A la fi canviem i fem cas al TXEPAS i trobem el camí Moliner però ni rastre de la base.
Nosaltres arribem a Castellar del Vallès i El TXEPAS ens guia en la negra nit per voltes i revoltes fins a MATA-D-PERA, girem cap al nord i ens perdem entre una nebulosa d’asteroides (aquestes noves colònies terraformades en urbanitzacions es pareixen totes). El TXEPAS ens dirigeix cap a dalt. Decidim seguir a unes naus que van davant, segurament son aliats i van cap al mateix lloc. A la fi canviem i fem cas al TXEPAS i trobem el camí Moliner però ni rastre de la base.
Veiem un
navegant que baixa pel camí. Està cansat i sembla derrotat com un replicant en l'última fase de la seva existència. Li preguntem per la
base...
"Jo he vist coses que vosaltres no
creuríeu. (riu) Atacar naus en flames més enllà d'Orió. Vaig veure raigs C
brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es
perdran en el temps, igual que (tus i plora) llàgrimes en la pluja. És hora de
morir.”
Veiem que
està una mica tocat( del genoll), ens dona
informació i ens demana ajuda. Li portem a un lloc més accessible per a les
naus de rescat.
Tornem cap al Cavall Bernat i una altra vegada tenim problemes amb el TXEPAS, sembla que ens dirigeix cap a ninguna part, però a la fi la trobem. Just el lloc on els navegants apareixen com sortits d’una porta oberta a un altra dimensió (és la Porta de Tannhäuser que comunica amb la llarga i pesada pista que puja des de les Arenes). Baixen els esglaons desorientats i cauen al carrer de ciment i es tomben a la dreta cap al avituallament.
Tornem cap al Cavall Bernat i una altra vegada tenim problemes amb el TXEPAS, sembla que ens dirigeix cap a ninguna part, però a la fi la trobem. Just el lloc on els navegants apareixen com sortits d’una porta oberta a un altra dimensió (és la Porta de Tannhäuser que comunica amb la llarga i pesada pista que puja des de les Arenes). Baixen els esglaons desorientats i cauen al carrer de ciment i es tomben a la dreta cap al avituallament.
Esperem, els
nostres arribem 10 min. desprès del previst però per sota del ritme de les 17
hores que tenen agafat (11 min. al Km). Baixen els esglaons de terra i els
avisem per a que ens acompanyen a la nau. Allà es recarreguen d’aigua, anaven
curts i venien secs. Mari torna a canviar de samarreta, una altra vegada rèflex
i surten cap a Vacarisses
Diari de a bord: Hora terràqüia 05:38.
Vacarisses.
Ens costa trobar
el lloc. Una altra vegada el nostre TXEPAS ens dirigeix per llocs inesperats.
Jo no recordo bé l’itinerari i desprès d’algunes dubtes (el Fernando i jo estudiem
vàries alternatives) arribem per fi. Esperem, bevem el te verd que ens ha
preparat la Conchi per combatre la son.
Arriben, segueixen bé però han baixat una mica el ritme, són humans. Les tinents Meritxel i Montse porten la davantera. Les fibres de titani de la Mari estan a rebentar, El capità Fernando T. Kirk decideix fer-li un massatge a una cama. Mari, aquestes fibres quan te'ls han implantat? (estan més dures que l'adamiantun de Lobezno). Son meves genèticament, no me les han implantat!!! Li fa massatges a l’altra. Joder!!! diu Fernando, si està igual!!!
Arriben, segueixen bé però han baixat una mica el ritme, són humans. Les tinents Meritxel i Montse porten la davantera. Les fibres de titani de la Mari estan a rebentar, El capità Fernando T. Kirk decideix fer-li un massatge a una cama. Mari, aquestes fibres quan te'ls han implantat? (estan més dures que l'adamiantun de Lobezno). Son meves genèticament, no me les han implantat!!! Li fa massatges a l’altra. Joder!!! diu Fernando, si està igual!!!
El comandant
Martí necessita també un massatge de cervicals, T. Kirk els treballa i els
deixa més relaxats. La tinent Montse necessita un canvi d’uniforme espacial amb
motxilla inclosa. El seu ha quedat inservible degut a una fuga d’aigua en el seu
camelbak. Per sort la capitana Mari té un equip de recanvi i pot continuar. La missió està a prop d'assolir-se i la tensió es respira.
Diari de a bord: Hora terràqüia 07:34.
Monistrol de Montserrat.
La nostra
nau ha pujat a Montserrat fa una estona. Encara en la foscor, la boira que
envolta la santa muntanya ens amenaça com una màquina fantasma. Ens posem
suament en la plataforma d'aparcament(de pagament) que disposa el monestir.
Tot està tancat i els exploradors que han arribat esperen, enfundats en les seves mantes metàl·liques aïllants, que els transbordadors tinguin l'hora de sortida. El panorama és una mica desmoralitzador. Cansats, combatent el fred, caminen o esperen asseguts, uns altres dormen. A mida que l'astre que dona llum a aquest planeta saluda, dona escalfor a la gent, i els nouvinguts que acaben la proba, van pujant els ànims i la plaça s’alegra.
Tot està tancat i els exploradors que han arribat esperen, enfundats en les seves mantes metàl·liques aïllants, que els transbordadors tinguin l'hora de sortida. El panorama és una mica desmoralitzador. Cansats, combatent el fred, caminen o esperen asseguts, uns altres dormen. A mida que l'astre que dona llum a aquest planeta saluda, dona escalfor a la gent, i els nouvinguts que acaben la proba, van pujant els ànims i la plaça s’alegra.
Establim
contacte amb l’holograma de la Lluïsa que apareix al nostre costat i ens
informa que els navegants estan passant per Monistrol, hora terràqüia 07:34. Pocs
minuts abans ha arribat amb la Marina i en Jeroni en la nau auxiliar de
transport. El seu recolzament dona més força als nostres guerrers. Ens acomiadem
de la Lluïsa, ella i la Marina acompanyaran l’equip de combat i el Jeroni
pilotarà la seva màquina a la base del Monestir de Montserrat. Nosaltres en la
plaça ens trobem amb el mític navegant Ramón Gabara i el seu fill. Parlem,
estan esperant la resta dels seus grups d’acció ràpida. Els seus cronos són com
sempre espectaculars, dominen com ningú la ciència del teletransport i viatge
en el temps.
Diari de a bord: Hora terràqüia
08:51. Monestir de Montserrat.
Arriben en
avançada obrint camí les tinents Meri Starbuck Li i Montse Sheena. Segueixen fins
la plaça amb l’objectiu de reconèixer el terreny. El seu temps no serà oficial,
però baixarà en uns 10 min. Més tard arriben el comandant i la capitana
seguides de la Marina i la Lluïsa. Els saludem i ens afegim a ells. No triguen
en tornar la Montse i la Meri i ja tot el grup d’elit trepitja la catifa, que
al contacte del seus peus marca l’hora final de la missió i l’èxit total del
comando d’elit “Els 4 Fantàstics”.
Celebrem,
ens fem les fotos. La gent que ha arribat, ho celebra també i ho passa bé. “La
Bruixa”, vell guerrer, és “ojomeneado” per tots els que estem allà. Els més
joves el porten a les seves espatlles com els antics “Toreros”. Però no tothom ha
acabat, ha hagut baixes. N’hi ha que no ho ha aconseguit, la lluita ha sigut
dura, els enemics potents; lesions, butllofes, serps gegants ... Els nebots de
la Mari, han hagut d’abandonar, un altre any ho faran... Segueixen tots essent
uns herois.
Bé, s'ha de dir que tot paregut
amb la realitat és realitat i tota la resta és burda còpia dels Mestres de
la Ciència-Ficció.
A
continuació, el mapa dels desnivells de la cursa i un quadrant amb les
distàncies i ritmes/velocitats.
