dimecres, 27 de març del 2013

Marató 2013

(Eppp ! les fotos al final de la crònica)



Ja ha passat la Marató, ja ens hem recuperat o casi!
Som collonuts eh! Corredors i animadors (perquè també s’ho penquen de debò, sí senyor)!
Fa temps que ho vam decidir, portem mesos entrenant, i per fi el dia de la veritat.
Felicitats! Hem aconseguit arribar a sortir. Malauradament, no tots. I s’ho han pencat, però si estàs malament o lesionat, has de ser fred i deixar-ho. Ho has intentat!
Jo he tingut aquesta experiència, n’és la segona pagada de la meva butxaca, però la primera marató que he fet la sortida... tot arriba. I què carai, jo abans de córrer-la no era pitjor persona ni ara sóc més valent.

Però bé, ja que la hem fet,  gaudim-la!

T’aixeques de matinada, prens hidrats i t’hidrates (portes tota la setmana fent-ho). Ha plogut la nit i el cel és nuvolós.
Hem quedat a Pl. Espanya a tres quarts de set i escalfem una mica. Veiem a la Llum, en Ramón i els companys de “corredorspuntcat”  i ens trobem amb la resta de companys Karkamals que ens animaran durant tota la cursa. Aquí estan Marina, Mari, Loli, Montse, Juany, Fernando, Dani, Manel, Lluïsa, Erich ... crec que no m’he deixat ningú(Deu em guardi...).
Ens fem les fotos i poc després, cap a dos quarts de nou comencem sortint per tandes.

L’Antonia, en Josep i jo anem junts. El Jose Martínez ha buscat la seva posició. La resta, en Jose Luis, el Jose Guirado, el Manolo, en Benjamín, en Xavi... no els hem vist encara, però hi són... Plovisqueja una mica.
Comença la FESTA amb majúscules. Tot és més fàcil amb aquests amics que corren al teu costat. Passem la pl. Espanya i girem pel carrer de Sants, al tombar a la esquerra ens saluden els nostres Karkamals, (deixem-los aquí que esmorzin una mica que necessitaran forces...ja ho crec).

Pugem fins Av. Madrid, veiem a la Maria José (se’ns fa estrany veure-la entre el públic i no corrent). Passem el camp del Barça. Ja hem fet l’escalfament. En Josep i l’Antònia estan forts, són uns cracks, ritme regular entre 05:45 i 06:00. Vull reservar i em queixo. Seguim igual, no vull trencar-los el ritme. Baixem pel carrer Tarragona, els globus dels Karkamals estan aquí, al costat de la Dona i l’Ocell, les mans es creuen.
Seguim, en la Sagrada Família continuem junts. Les cames em fan pessigolles, però es passa de seguida. Crec que avancem a José Martínez però no me n’adono.

Arribem al Clot i aquí estan de nou els Karkamals. La Marina fa un esprint per a canviar de banda, solament li falta el dorsal.  Tornem a encreuar-nos les mans. Comencem a pujar la Meridiana, aquest tros és avorrit però la gent que ens anima ens fa oblidar-ho. Toca Meridiana de volta, sort que és baixada i veiem amb consol que superem l’equador de la proba. Portem un ritme bo (sobre els 6 minuts/km i dues hores quatre minuts de cursa). Hem passat la meitat i encara no hem abandonat, je je. Penso: estic cansat com en una mitja i em falten 21 km. No sé si plorar o riure, no n’hi ha forces per a cap d'ambdues. En Josep és al meu costat, la seva empenta em contagia. L’Antonia no es queixa mai, sempre hi és. Hi ha un grup d’animació ballant. Tornem al Clot i aquí , un altra vegada els nostres amics, els Karkamals; som-hi!

Se’ns uneixen Dani i Manel. El seu suport serà molt important. Fem un parell de girs i enfilem la gran via. Jo estic desorientat, penso que anem de tornada però en realitat estem allunyant-nos cap al Besós. Ens passa en Sito amb els ulls tapats i la seva dona i amics. Quins collons! Baixem per la Rambla del Prim cap al mar. Tocant la Diagonal, girem cap la dreta i pugem. Em despenjo en un avituallament. En Manel se m’apropa i m’acompanya fins a reunir-nos tots de nou. Trobem el Paco, que no ha vist en Manolo i se’ns afegeix . Passem el Km 30 tots junts. Tornem a veure els Karkamals (són incansables). Girem per Selva de Mar i se’ns uneix el germà d’en Josep.  Em torno a despenjar en el següent avituallament. 

Veig el Dani que m’espera i m’acompanya. A partir d’ara ja no sóc molt conscient, solament sé que haig de córrer , no vull pensar en Km. De tant en tant em paro, als avituallaments, camino una mica. M’anima la gent; Vinga Antonio, tú pots! I el Dani al meu costat, animant-me. Gràcies Dani, no sé que hagués fet sense tu. Pujant el carrer Marina (o un altre?) em passa el meu amic i excompany de feina Pedro Santos (de corredorspuntcat) i em saluda. Jo el contesto; vaig mort,,,. Sort que la gent et fa costat. I tant! Et fa molt de suport!

En Urquinaona anem  escalonats, ens separen uns minuts ,primer en Josep, després l’Antònia i més endarrerit  jo. Estem tocats, en Josep va una mica més fort, l’Antonia porta les cames molt carregades. Fernando, l'encarregat del Rèflex, no para de treballar. L’Aina i la Lluïsa s’afegeixen i acompanyen l’Antònia. Quan jo arribo, saludo els Karkamals,  em posen Reflex (je je, el Fernando se li va cruixir el dit per posar-ne a tothom que s’hi apropava).

Per fi arribem a Colom i enfilem el Paral·lel. Es veu Plaça Espanya al final. És dur, però traiem forces per agafar un ritme constant fins que girem a la esquerra en la plaça. Ja hi som! 50 mts per la meta. Els amics karkamals, les meves filles Sílvia i Núria amb en Juanka saludant-me i el Dani pujant-me el braç victoriós. L’emoció és immensa. Passem l’arribada i em trobo en Josep, l’Antonia i la Lluïsa i l’Aina. L’abraçada em serveix per no caure a terra.

Bé, al cap i a la fi tots hem acabats contents per l’esforç realitzat i l’objectiu complert.

El Jose guirado (amb problemes estomacals a la fi) i el Jose Luis. El Manolo que va arribar amb la cerveseta i el Benjamí que anava mig lesionat i va haver d’acabar caminant. El Jose Martinez mig lesionat i el Xavi i el Bejarano que han pogut baixar de les 3 hores. Josep una màquina que ha arribat acompanyat del seu germà i Paco i l’Antònia acompanyada de la seva filla Aina i Lluïsa. Cadascú amb la seva marca o fita aconseguides.

Felicitats a tothom, corredors, animadors, fotògrafs, exprimidors de Reflex...  gràcies a tots i fins la propera per gaudir-la encara mes

*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*_*

Nota de la Redacció: Per veure tot el reportatge gràfic d'en Erich cliqueu aqui