L’any 1603 va ser un any clau en la història santboiana.
El riu va sortir de mara el 27 de març i s’escampa per tot el pla. El 2 de maig hi torna, quan la collita ja era apunt i la riuada feia més mal.
El riu va sortir de mara el 27 de març i s’escampa per tot el pla. El 2 de maig hi torna, quan la collita ja era apunt i la riuada feia més mal.
El poble es reuneix i la determinació es unanim de reemprendre la construcció col·lectiva del terraplè de defensa contra les riuades (amb el nom de “ La Resclosa”), que a la llarga significarà la seguretat tan desitjada enfront de les fúries del Llobregat.
Pagesos i no pagesos, tothom ha d’acudir a l’obra del riu durant l’estiu i la tardor.
El rector, Francesc Granollachs, fa relació de les persones i els jornals que s’han de aportar en la construcció de la Resclosa, no se n’escapa ni un. Qui mes té, més jornals aportarà.
El rector, Francesc Granollachs, fa relació de les persones i els jornals que s’han de aportar en la construcció de la Resclosa, no se n’escapa ni un. Qui mes té, més jornals aportarà.
Si algú en resta fora és per l’extrema pobresa o edat, per algun defecte físic que el dispensa o per conveniències de la comunitat (cas del mestre d’escola).
L’any 1603 la collita serà escassa i dolenta. A la parròquia hi haurà pocs matrimonis, com correspon a un any dolent: nomes tres. Moriran vint-i-set adults i vint-i-vuit albats. Xifres “normals” per l’època. La mort no farà distinció entre rics i pobres, menestrals o pagesos.Una de cada tres cases tindrà la visita de la mort.
La major part de la població no arribarà a l’alimentació suficient, per manca de jornals, els jornalers, i de gra els pagesos.
El poble de Sant Boi va fer pinya, s’hi va posar i van tirar endavant.
L'any 2013, quatre cents anys desprès, la situació en molts llocs del món no ha canviat, la falta de recursos, la sequera, el canvi climàtic, la fam, la falta d’ensenyament……. s’escampa per molts llocs d’Àfrica, Amèrica i Àsia.
Si el relat d’abans sorprèn, més ens sorprendria les realitats d’ara, on les diferències socials cada cop es fan mes evidents.
La crisi econòmica està passant factura a les capes mes fràgils de la població, tant a Espanya com a nivell global.
També aquí a Sant Boi, ens trobem amb molts casos de pobresa i marginalitat.
L’O.N.G. Intermón Oxfam, intenta alleugerar aquestes deficiències socials, arribar allà on els governs es mostren esquerps, els bancs no els interessa i on la societat en fuig.
Fem nostres els motius de l’O.N.G., siguem hereus d’aquells santboians del 1603, si ells van fer “La Resclosa” per el seu futur i per fugir de la fam, ajudem a que la gent tingui un futur, ensenyament i les eines per tirar endavant.
Fem pinya amb Intermón Oxfam.
6X100=H2O
Sant Boi, any 1603
Població: 745 habitants.
Llars: 148
Coeficient per llar: 5 habitants.
Òbits, adults: 27 ( 4 homicidis )
“ albats: 28
Taxa bruta de mortalitat: 74 per mil.
Llars afectades per la mort: 49= 33% del total