Cróniques d'una marató desitjada.
By Josep Karkamal Martí
"Comença el dia i com les altres vegades, la nit es fa llarga, amb continues mirades al despertador, a la una , les tres , i per fi toca, som-hi doncs.
Ha arribat l'hora de treure pit.
La meva gorra i la samarreta es converteixen en talismans.
Ens trobem, per fi. Estem contents. Els karkamals sempre estan contens, es la seva nota de identitat.
Tot a punt, cada un ocupa el seu lloc.
Ens els trobem al principi del carrer de Sants, ens criden per animar-nos
el carrer de Sants es fred i llarg, el Camp Nou ens anima, el km 8 veiem la Llum, aupa neska!!
Carrer Tarragona, ens posem " elegants" , el contacte amb els karkamals ens esperona
el sol es fa cada cop més present i ens comença a escalfar,
Comencem a correr per la zona mes ciutadana, la Gran Via, Passeig de Gracia, Sagrada Família
I aquí un altre cop estan els Karkamals , elles amb les seves perruques platejades i ells amb els seus elegants barrets de copa
En Fernando te els bessons cascats i li posen reflex, ens atrapa en un instant i ens deixa endarrere, sembla l'anunci de la tele.
La cursa es torna tediosa , arribem a la a mitja marató i abans d'agafar el carrer de Felip II, ens creuem amb la Llum, ens animem mútuament.
En Fernando i jo, parem una estona, un company sembla no trobar-se be, i l' ajudem.
A les baixades el Fernando, es transforme amb l' home bala, i he de donar gas, per atrapar-lo-
En José sens ha escapat,
Km 25, agafem la part baixa de la Av.Diagonal, a la Zona Fòrum, una llarga botifarra d'anar i tornar, no ens volem fer càrrec de la llarga realitat,i resignats abaixem el cap, però, l'Antònia des de l' altre costat del carrer ens crida, encaixem las mans mes fort que mai,tornem a córrer, ara però, amb el cap ben dret.
Busquem l' ombra de la pared, per fugir del sol, al final del carrer el sol fa lluir les perruques de nenes karkamals, traspassem el carrer per tocar nos amb les mans, els altres corredor somriuen gelosos, ells també voldrien ser karkamals.
El nostre Toni, es posa a córrer al nostre costat ,ens anima, ens refresca i ens distreu.
Donem la volta a la Plaça de Les Glories, i a buscar el km 30, un punt important,
trobem al José, ens reagrupem al avituallament, tornem a córrer,el Fernando i el Toni s’adelanten uns metres, el José s'enredereix.
Es important no parar-se.
Tornen els problemes amb els bessons del Fernando, en Toni es queda amb ell.
Estic cansat, al Arc del Triomf, m'espera en Gabriel.
Alguns corredors comencen a caminar, costa córrer,al avituallament ,abans del Arc del Triomf, el terra està moll i ple d’esponges, una taula amb fruita, i fruits secs, menjo un plàtan amb golafreria, els instruments d’un conjunt descansant a les cadires ens contemplen. Els musics no hi són.
Passat l'Arc del Triomf, la gent està mes aprop,t’emociones, en Gabriel està allà, comencem a córrer plegats.M’anima.
La Plaça de Catalunya, Portal del Àngel, Catedral, i cap el carrer Ferran, allà les karkamals ens donen la última empenta, passem per La Rambla, Colom.
En Gabriel m’ anima i anima als altres corredor, fa arriar al ramat.
Estic cansat i camino uns metres, però torno a córrer
Estem al km 40, ja falta poc, el carrer Sepúlveda un home ofereix plàtans en una safata als corredors.
Arribem al Paral·lel,a la dreta el Paco i la Paqui ens criden,per la esquerra , la Mari, l'Asun, la Pastora, la Conchi i en Jesús.
Un guàrdia para al Gabriel,
Mes endavant, trobo a l'Annabel i el Carles.
Aquest any, no he tingut companyia , compartir l' arribada et fa mes feliç.
Gràcies karkamals i també gràcies de part de tots corredores i corredors d'arreu del mon, que veu ajudar a córrer, que veu fer somriure i a ser mes feliços"
Josep Karkamal
(Como lo prometido es deuda
aquí dejo las fotos de la Marató) Gabriel
(Igualmente lo prometido es deuda.
Aquí están las fotos de Toni).
