Passejada Nocturna

Marejats al voltant del Estret de Roques.  

Perque vam passar cuatre o cinc vegades (he perdut ja el compte) pel costat del nou pont. I puc fer mínimament la crònica gracies als tracks elaborats pel nostre navegant i guia Gabriel.

Vam sortir sobre les 21:00 de ca la pastora després de esperar al triganer del Toni. Pujada recta cap al estret de Roques(primera). Pista a Santa Bàrbara i pujada entre matolls per l’esquerra de la Roca Negra fins al camí de l’Angle. Anem entre els cirerers fins al camí de Can Cartrò, mentrestant les llums del baix llobregat ens observen i nosaltres sentim els cohets pel gol de Mesi. Pugem a la Creu, veiem l’ermita de Sant Ramón al sud. Els  gats ens vigilen amb els seus brillants ulls.  

Baixem fins a Cesalpina. Seguim per la pista al Montpedrós i Sant Antoni. Descansem i podem divisar tota la lluminositat del Baix Llobregat i per l’altre banda les de Sant Ramòn i la Morella. Baixem fins la creu de Querol i pels cirerers fins al estret de Roques (segona) i desde aquí cap a la Pastora.

Sopem sobre las 00:40 del dissabte. Bocata, pastís de la Mari , etc. Els més puristes del entrenament opinen que massa temps...  Eric i Jose Martínez es van per a casa.

01:15   Anem a Sant Ramón per la font de Golbes. Sentim cridòria de joves, el cagueta d'en Toni proposa canviar de ruta però ni puto caso. Ens trobem un botellón a la font, malgrat això sembla quels joves estaven més espantats, potser de les nostres llums(la poli??).

 

02:00   Arribem a Sant Ramón i més vistes lluminoses. 

Baixem rectes cap al estret de Roques(tercera).

Anem de nou cap a la creu de Querol. La Asun ens truca (habia de estar amb nosaltres).Fa aroma a garrofers (la Antonia no vol ni parlar-ne). Agafem a la esquerra per la costa fustera  i pugem fatigadament a la torre de guaita(un altre mirador sobre la costa). Després anem al mont Tàbor i la seva torre de comunicacions amb Sant Martí de Porras. Voregem per la urbanització de can Güey i tornem a agafar la carena baixant pel corriol fins que arribem a la pista al Coll dels Escarabats. Josep ens indica el camin i anem cap a la Roca del Baret. Avans però ens enfilem al puig d’Endí i  tornem en direcció a Sant Climent per la Carrerada i Camí Ral. 

 Deixem l’ermita del Roser a l’esquerra , arribem al cementiri i després pel estret de roques(quarta) de nou a ca la pastora aproximadament a les 06:00. Agafem els cotxes i ens acomiadem.

 

Es pot dir que va ser una sortida sorprenent. Semblava podia ser una sortida aborrida per que ja coneixiem els camins, però va ser molt entretinguda. La vessant nocturna amb les seves llums (llunyanes en el paisatge de la terra i el mar, properes les de les bèsties(solament gats, no espanteu-vos)), la frescor de la terra que amablement ens va regalar la pluga del vespre i els olors, ens van oferir una ocasió per recordar.  I encara que no es veuen molt bé us passo les meves fotos per mirar clicant aquí.

(c) by Toni


NOTA DE LA REDACCIÓ -------------------------------------------
Caram, i jo que pensava que no era per tant, però -sempre segons els meus números- a lo tonto a lo tonto ens vam fotre 33,5 Km. i 4.120 m de desnivell acumulat.

Us enganxo els tracks de les dues voltes (fins al sopar i desprès de sopar)

Gabriel

Desde el coll d'Estenalles a la Mola.

Aquest Diumenge 21 d'agost de 2011 vam fer una caminada a la Mola, Gabriel, Anabel, Mari i Toni. Va ser una sortida matinal, agradable sense gaire dificultad.

Vam sortir de casa de Gabriel i Anabel sobre les 07:15 arribant al coll d’Estenalles (870 mts) cap a les 8:00. A les 08:15 vam començar a caminar pujant suament en direcció a la Mola. Vam deixar un corriol a la esquerra amb un parient del Pato Lucas indicant el camí al Montcau i vam seguir entre alzines amb algunes baixades i pujades sense dificultad passant pel coll de les Eres i deixant el camí als Òbits (balmes o coves amb construccions d’obra habitades antigament) a la esquerra. Arribem al Morral del Drac amb un forat (la Cova del Drac on una antiga llegenda sarraïna deia que vivia el drac de Sant Llorenç).

Continuem per la cingle de la muntanya sota el monestir,
fem escalada lliure(com es pot observar a les fotos)
i travessant la canal entre roques s’ens obre el camí
i podem veure el monestir romànic de Sant Llorenç de Munt al davant.




Ja hi som a la Mola (1.104 mts) sobre las 10:15. Observem tota l’extensió del paisatge que ens envolta i l’interpretem amb la ajuda dels dibuixos de la taula de pedra que hi ha.
Veiem el Montbaig(Sant Ramón), Barcelona i la torre de Collserola i a l’altre costat el Pedraforca (o es pot endevinar...) i altres cims a totes bandes...
Esmorçem a l‘ombre del monestir, amb Montserrat al nostre davant, amb la inoportuna visita de una vespa(de les que piquen) i que deixa un desagradable record a la Mari. Visitem la capilla i ens prenem un café al restaurant xerrant una estoneta.
Com es fa tard, empredem la tornada pel mateix camí, aixó sí, amb més sol com únic inconvenient. Malgrat aixó, les zones ombrívoles s’alternen i ens suavitzen la marxa. Pasem finalment pel costat del Montcau, que ja no ens dona temps de pujar. Admirem la construcció del conglomerat de la roca que forma el massís i arribem al coll i punt de informació d’Estenalles on habíem deixat el cotxe sobre les 13:00 hores. Després de descansar una mica, tornem a casa i còmo no, prenem un refresc al Cala-Cala.
Tot esperant les grans fotos del Gabriel, les de la meva càmara es poden veure clicant aquí.


---------------------------------------------------------------------
Vinga, doncs, ja que no escric, perqué no podría superar els textos del nostre insuperable Spiderman-Toni, penjaré les fotos,tot i esperant que quan les veieu gaudiu de la frescor i de l'ombra dels camins que varem recorrer.


Per veure-les cliqueu HERE
Gabriel

Desde Sitges from Sant Boi two

Sortida Nocturna amb molt bon ritme, acompanyats per la juguetona lluna plena i algun estel d’amagat el divendres 12 de agost de 2011.

19:30   Sortim de cals Ruiz: Gabriel, Mari, Josep i Toni. Ens acompanya la Marina a la estació de RENFE de Viladecans.

20:00   S’ens afegeix en Ramón Gavara en la estació i agafem el tren cap a Sitges.

20:30   Ja hi som a Sitges. Començem a caminar en direcció a la urbanització Llevantina. Creuem la carretera i pugem per la urbanització fins al mirador. La lluna ja ens mira tota plena animant-nos a la feina. Ens fem la foto de grup.

21:00   Pugem per les pedres amb Sitges i la lluna esperonant-nos a la nostra esquena. Seguim les marques del GR-92, però ja el coneixem, el camí. Arribem al Puig de Sant Antoni i a les antenes. El romaní ens envolta amb la seva olor quan l’acariciem.

Continuem fins a l’ermita de la Trinitat.

21:45   Ermita de la Trinitat. Aquest indret sempre ens sorprèn. Esperavem una ermita buida i ens trobem una festa. Ens diuen que es una reunió de alcòholics i jo em ric. Després em penedeixo quan ens adonem que es veritat. Desde aquí vagin els nostres ànims per la seva voluntat de superació. Sopem a la glorieta amb la brillant “Selene” reflexant-se al mar. Truquem als estimats i els afegim al nostre moment.

22:15   Baixem en direcció a Vallcarca per un corriol entre l’espesa vegetació. Hi ha que anar en compte, rellisca molt, ens recordem de la Marina. Arribem a la fàbrica de ciment. Sempre funcionant, ens segueix amb el seu soroll de fons junt al de l’autopista i el de la llarga cinta transportadora de sorra. 

No fan falta els frontals, els llums de Vallcarca ens il.luminen i 

els pirates Josep i Ramón canten alegres a popa:

La luna en el mar riela               
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul...
Amb música cliqueu al Play: 

22:50   Els mosquits no ens deixen i ens hem de posar repelent a dojo. Travessem sota l’autopista per un túnel i pugem fins arribar al pla. Llanejant, anem passant masos : Ca l’amell, Can Robert, Campdàsens… els gossos borden. Tampoc fan falta els frontals, la lluna que ens empeny per darrera ens il.lumina, i les nostres ombres ens guien cap endavant. Però hi ha altres ombres que es creuen al camí... No sabem que pot ser... Pensem en histories fantàstiques... Arribem a Can Lluçà.

23:45   Can Lluçà. Mirem el mapa. Decidim anar per l’esquerra cap a Vallgrassa. Anem per pista fins a la collada. Albirem maquinaria i camions. Estan treballant? S’allunyen.

Trobem la carretera asfaltadada que travessa la pista. La agafem per la dreta en direcció a la Morella. Durant molta estona caminem pel asfalt creuant-nos amb cotxes de tant en tant. Bufa un vent fresc que s’agraeix.

Suposàvem que seriem sols, però de tant en tant trobem gent a la cuneta. Pot ser han vingut a veure els estels de Sant Llorenç. Trobem una cadena a la esquerra al inici de la pista que ens guiarà cap a la Morella. Aquí es sent molt més gent a la vora dels cotxes.

01:00   Ens apartem de la pista una estoneta i avançem entre pinxos i margallons per un corriol estret i pedregós a la vora d’avençs. Els frontals es fan imprescindibles. Tornem a la pista, a la nostra esquerra queden les llums de les antenes i de les instalacions de servei. Pugem a la Morella. Quan arribem, despertem una parella que està fent vivac sota la creu.

Rodegem la creu i baixem en direcció a la Clota. Es veuen les llums del Barcelonès.  El camí es pedregós, al poc ens enfilem entre la vegetació per corriols relliscosos. Quan arribem a pista més ample, parem a descansar i mengar una mica. Mirem al cel esperant veure les llàgrimes de Sant Llorenç, però no tenim sort, pot ser hagi molta llum de fons.

Ens aixequem i continuem fins la Clota. Agafem a la dreta I ens fiquem a un camí cap a Bruguers. Hi ha un parell de forats en mig, malgrat aixó, en Ramón coneix bé la ruta i ens avisa. Fa calor... A vegades, quan s’obre la vegetació, bufa el vent i refresca. Voregem el castell d’Eramprunyà, passem al costat de la Roca Foradada i arribem a la ermita de Bruguers. Fa olor a brases de barbacoa encara enceses.

Creuem la carretera i anem cap Can Amat. Vam seguint les marques del GR, però en Ramón coneix el camí i agafem dreceres. La lluna s’ha cambiat capritxosa de banda i apareix entre núbols per la esquerra.

Passem per Can Amat i ens dirigim per la esquerra en direcció a Sant Climent. Al trobar una casa, pugem a la esquerra. Arribem al cementiri i baixem al poble.

05:35 Sant climent. En Ramón ens invita a casa per menjar i portar-nos a casa, però preferim anar a peu. Ens acomiadem.

Creuem la carretera dues vegades i anem fins al Estret de Roques. Travessem de nou la carretera i agafem la drecera a la torre de les bruixes i ca la Pastora i per Marianao fins cals Ruiz aproximadament cap a las 06:00.

Com no n’hi ha cap lloc obert per mengar uns xurros amb xocolata o uns callos amb mongetes, ens acomiadem i cadascun es va per a la seva casa.

La nit amaga els colors, i les imatges es difuminen. Del que han vist les nostres pupiles, la càmara i el fotògraf poc han pogut imprimir. El que hi ha ho podeu veure clicant aquí.

Desde Sitges from Sant Boi

"Si durant el día no ens trobem a ningú, a la nit ... encara menys"
Plovelvio xino

Bé companys, després d'aquesta profunda reflexió i a l'espera de que'n Toni escrigui la seva magnifica crónica, a la que -en honor a Scorsese- molt be podría titular "After Hours", ja que material no li faltarà.
Doncs aixó, tot esperant, jo anticipo el plànol del recorregut i l'altimetría.

Epp!!! al final no va ser per tant (9 hores 34 Km i 2500 de desnivell total)

Gabriel

Caminada Sitges Garraf dissabte 6 de agost de 2011

Sortida agradable i fàcil per conèixer una part del itinerari de la propera sortida nocturna. Descoberta de paratges inesperats.

Sortim de cals Glahn (després de despertar a Eric fill) : Gabriel, Mari, Asun, Antonia, Josep, Marina i Toni a dos cuarts de set.

07:00    Arribem a Sitges a les set, ens fiquem a la urbanització Llevantina i pugem fins a peus del GR-92 al començament de una llarga escala de pedra. Aparquem.

07:05    Començem a caminar seguint els senyals del GR-92 i les indicacions de la FEEC que ha imprés Josep. I l’inici es pujar els 170-8 esglaons de l’escala. Continuem fins al mirador de la Urbanització Llevantina. Bones vistes de Sitges (i també brutícia sota el mur del mirador). Ens Fem fotos.

07:15    Pugem per un camí pedregós amb el mar i les vistes de Sitges a l’esquena. Es va tancant, abunda el margalló i es fa més boscós , pasem a la bora d’un deposit d’aigua amagat i després del puig de Sant Antoni (212 mts alt.), arribem a una pista, pasem per la penya del Llamp i arribem a una antena telefònica. Seguim cap a l’ Ermita de la Trinidad (180 mts alt.).

08:04   Ermita de la Trinidad. Inesperada i agradable sorpresa. Coqueta i cuidada ermita amb la font del Remei i glorieta amb vistes al mar. Ens aturem una estona gaudint del paratge.

08:15   Baixem per un corriol envoltat de vegetació cap a Vallcarca. Hi ha roques a terra que rellisquen i malauradament la Marina es dona un cop. Afortunadament, després de rentar la ferida i comprovar que solament hi ha blaus, continuem. Hi són les antigües cases dels empleats i després la fábrica de ciment amb la llarga cinta que transporta la sorra. Continuem per carretera i pista passant per sota de l’autopista i per un túnel i tornem a pujar en direcció Ca l’Amell i Campdàcens. Pugem de nou i quan arribem a dalt, anem planegant per pista a camp obert i així arribem a Ca l’Amell.

09:17   Ca l’Amell de la Muntanya. Una masia amb una torre de defensa i una bassa plena de mosquits . Al costat també hi ha un altre mas que sembla més habitable. Fugim cap endavant. Continuem per la pista fins  can Robert.

09:25   Can Robert. Mas tancat que sembla deshabitat totalment, la part de darrere està mig enderrocada. Descansem i mengem l'entrepà.

09:50   Sortim cap Campdàsens. Al camí trobem taràntules i serps amb el só dels grills d’ambient. De tant en tant apareixen grups de pins i algun que altre frondós arbre solitari.

10:02   Campdàsens. Conjunt de masos adossats amb una església en mig. Ens saluden dues dones grans que ens diuen el nom de l’esglessia(i que no en puc recordar-me) i ens inviten a conèixer-la. No tenim temps i rebutjem l’amable oferiment. Continuem i acompanyats pels raims al llarg del camí arribem a Can Lluçà.

10:20    Can Lluçà. Hi una gran masia en bon estat habitada. A l’esquerra surt una variant del GR-92 cap a la Morella i a la dreta continua el GR-92 cap a Garraf. Si anem a Garraf s’ens farà tard i decidim tornar enrere.

10:30 Tornem enrere. Fins ara hem tingut un temps nubolós. Hem patit mosquits, grills, serps i taràntules però no feia massa calor, potser xafugor al final. Ara fa més sol, es va escalfant més el dia. Desfem el camí i passem pels mateixos indrets i anem descobrint nous varietats de fongs (semblants a carbasses de carnestoltes). No sabem si seran comestibles però, per si un cas, els deixem. I arribem de nou a Valcarca.

11:20   Valcarca. Hi ha muntanyes de carbró al costat de la fàbrica. Malgrat això sembla que el lloc està més net que fa dècades quan tot estava ple de ciment. Posiblement hagin millorat els procesos afegint aspiradors.

Pasem pels antics habitatges i anem fins a la ermita. El calor ens fa més feixuga la pujada.

12:00   Ermita de la Trinidad. Descansem, ens refresquem a la font i partim per la mateixa ruta cap a Sitges.

12:45   Sitges, mirador de la urbanització Llevantina. Hem fet la baixada per les pedres blanques,  només ens queden els 178 esglaons i arribem als cotxes. Descansem una estona i cap a Sant Boi. Total hem caminat aproximadament 10 km d’anada i 10 de tornada uns 20.

13:20   Cala-Cala. Cerveseta i cacahuets torrats (tot un clàssic). S’ens afegeixen l’Eric i l'Aina, que caminar no voldran però la cerveseta no es perderan.

Les fotos de la sortida les podeu veure clicant aquí.