Desde Sitges from Sant Boi two

Sortida Nocturna amb molt bon ritme, acompanyats per la juguetona lluna plena i algun estel d’amagat el divendres 12 de agost de 2011.

19:30   Sortim de cals Ruiz: Gabriel, Mari, Josep i Toni. Ens acompanya la Marina a la estació de RENFE de Viladecans.

20:00   S’ens afegeix en Ramón Gavara en la estació i agafem el tren cap a Sitges.

20:30   Ja hi som a Sitges. Començem a caminar en direcció a la urbanització Llevantina. Creuem la carretera i pugem per la urbanització fins al mirador. La lluna ja ens mira tota plena animant-nos a la feina. Ens fem la foto de grup.

21:00   Pugem per les pedres amb Sitges i la lluna esperonant-nos a la nostra esquena. Seguim les marques del GR-92, però ja el coneixem, el camí. Arribem al Puig de Sant Antoni i a les antenes. El romaní ens envolta amb la seva olor quan l’acariciem.

Continuem fins a l’ermita de la Trinitat.

21:45   Ermita de la Trinitat. Aquest indret sempre ens sorprèn. Esperavem una ermita buida i ens trobem una festa. Ens diuen que es una reunió de alcòholics i jo em ric. Després em penedeixo quan ens adonem que es veritat. Desde aquí vagin els nostres ànims per la seva voluntat de superació. Sopem a la glorieta amb la brillant “Selene” reflexant-se al mar. Truquem als estimats i els afegim al nostre moment.

22:15   Baixem en direcció a Vallcarca per un corriol entre l’espesa vegetació. Hi ha que anar en compte, rellisca molt, ens recordem de la Marina. Arribem a la fàbrica de ciment. Sempre funcionant, ens segueix amb el seu soroll de fons junt al de l’autopista i el de la llarga cinta transportadora de sorra. 

No fan falta els frontals, els llums de Vallcarca ens il.luminen i 

els pirates Josep i Ramón canten alegres a popa:

La luna en el mar riela               
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul...
Amb música cliqueu al Play: 

22:50   Els mosquits no ens deixen i ens hem de posar repelent a dojo. Travessem sota l’autopista per un túnel i pugem fins arribar al pla. Llanejant, anem passant masos : Ca l’amell, Can Robert, Campdàsens… els gossos borden. Tampoc fan falta els frontals, la lluna que ens empeny per darrera ens il.lumina, i les nostres ombres ens guien cap endavant. Però hi ha altres ombres que es creuen al camí... No sabem que pot ser... Pensem en histories fantàstiques... Arribem a Can Lluçà.

23:45   Can Lluçà. Mirem el mapa. Decidim anar per l’esquerra cap a Vallgrassa. Anem per pista fins a la collada. Albirem maquinaria i camions. Estan treballant? S’allunyen.

Trobem la carretera asfaltadada que travessa la pista. La agafem per la dreta en direcció a la Morella. Durant molta estona caminem pel asfalt creuant-nos amb cotxes de tant en tant. Bufa un vent fresc que s’agraeix.

Suposàvem que seriem sols, però de tant en tant trobem gent a la cuneta. Pot ser han vingut a veure els estels de Sant Llorenç. Trobem una cadena a la esquerra al inici de la pista que ens guiarà cap a la Morella. Aquí es sent molt més gent a la vora dels cotxes.

01:00   Ens apartem de la pista una estoneta i avançem entre pinxos i margallons per un corriol estret i pedregós a la vora d’avençs. Els frontals es fan imprescindibles. Tornem a la pista, a la nostra esquerra queden les llums de les antenes i de les instalacions de servei. Pugem a la Morella. Quan arribem, despertem una parella que està fent vivac sota la creu.

Rodegem la creu i baixem en direcció a la Clota. Es veuen les llums del Barcelonès.  El camí es pedregós, al poc ens enfilem entre la vegetació per corriols relliscosos. Quan arribem a pista més ample, parem a descansar i mengar una mica. Mirem al cel esperant veure les llàgrimes de Sant Llorenç, però no tenim sort, pot ser hagi molta llum de fons.

Ens aixequem i continuem fins la Clota. Agafem a la dreta I ens fiquem a un camí cap a Bruguers. Hi ha un parell de forats en mig, malgrat aixó, en Ramón coneix bé la ruta i ens avisa. Fa calor... A vegades, quan s’obre la vegetació, bufa el vent i refresca. Voregem el castell d’Eramprunyà, passem al costat de la Roca Foradada i arribem a la ermita de Bruguers. Fa olor a brases de barbacoa encara enceses.

Creuem la carretera i anem cap Can Amat. Vam seguint les marques del GR, però en Ramón coneix el camí i agafem dreceres. La lluna s’ha cambiat capritxosa de banda i apareix entre núbols per la esquerra.

Passem per Can Amat i ens dirigim per la esquerra en direcció a Sant Climent. Al trobar una casa, pugem a la esquerra. Arribem al cementiri i baixem al poble.

05:35 Sant climent. En Ramón ens invita a casa per menjar i portar-nos a casa, però preferim anar a peu. Ens acomiadem.

Creuem la carretera dues vegades i anem fins al Estret de Roques. Travessem de nou la carretera i agafem la drecera a la torre de les bruixes i ca la Pastora i per Marianao fins cals Ruiz aproximadament cap a las 06:00.

Com no n’hi ha cap lloc obert per mengar uns xurros amb xocolata o uns callos amb mongetes, ens acomiadem i cadascun es va per a la seva casa.

La nit amaga els colors, i les imatges es difuminen. Del que han vist les nostres pupiles, la càmara i el fotògraf poc han pogut imprimir. El que hi ha ho podeu veure clicant aquí.