Marxa de Les X Ermites

Hola Kompanys.

Tot, comença a L'Africa, quan un grup de hominidis dorm a la gran sabana, la nit es fresca, i això fa que una famella es desperti, el sol mes gran, mes roig, mes poderós que mai l'atrau, s' aixeca poc a poc, i es posa a caminar, el grup la segueix. Encuriosits, volen saber on es aquesta gran foguera que treu aquesta espurna cada dia, i aniran dia darrera dia, a buscar aquest lloc, que be podria ser per ells , el Paradís.

 

A Caminada de les X Ermites, també, un grup a sortit a l'albada, per recorre 53,800 Km, i un desnivell acumulat de 4000m , 2000m de +, en menys de 12 hores; que els mana fer això, pot ser que el A.D.N. d' aquella femella, que un dia va despertar el fred, i es va posar a caminar, estigui incrustat  dins seu.

Els KarKamals, també i son presents, amb la Juani i el Gabriel, i una gran quantitat de coneguts i saludats, i el grup de suport, que no s'ho vol perdre.

La primera edició, la calor, va ser l'adjectiu qualificatiu de la marxa, la d'aquesta, la forta tempesta que es va forma  a la hora de la sortida.

A les sis del mati, llamps, trons, pluja, i vent , no i faltava res per fer-los desistir, però accepten el repte, i la penitencia i es posen en marxa.

De Begues per tornar a Begues.

Poc a poc el rosari d'ermites comença a caure una a una, Sant Miquel, l'ermita del Castell d'Eramprunyà, el Roser, de Sant Climent, Sant Ramon, de Sant Boi, i cap el Estret de Roques, allà, el grup de suport els encoratge. Al trobar-se fa, que es carregin  les piles dels amins. El Josep, es posa a caminar amb ells, encara plou, però no molesta al caminar, i amb pas decidit enfilen el camí del Angle, i cap a la Ermita de Sant Antoni, el company Lluís també esta amb aquest grup, però la pujada a Sant Ramon, la deixat una mica baldat i li costa seguir el pas decidit dels KarKamals.

Sant Antoni gloriós, fa que assereni el dia i deixi de ploure, pro la pujada, mimva la força al Lluís.

A Torrelles, el Lluís diu prou, i desisteix continuar. El Toni, agafa el relleu al Josep, content de participar , i tots tres s'acomiaden alegrement.

Tots tornarem a fer pinya a L'Ermita de Santa Maria de Cervelló, una construcció de pedra vermella, que s'aixeca sobre muntanya, densament poblada de pins.

Els veiem entre el bosc i els cridem amb força, pujant a dalt de l'ermita i donen el seu numero al control, i reprenen la marxa, però aquest cop son l'Annabel i la Marina les que agafant el relleu al Toni, i els quatre es fan fonedissos ràpidament entre el bosc.

La Mari, el Toni  (que la mare de l'Annabel, la Sra Justa, defineix com, "un chico muy majo" ), i el Josep van amb el cotxe cap a Begues, a esperar als esforçats caminants.

L'Antònia, es mantén informada, per el telefon movil, de la llarga marxa.

Els falta, però, la pujada al Puig Viçens, per complicar les coses, però res els detura ni els espanta, despès un camí de pedres mal posades, els farà anar amb compte.

Els veiem obrint-se pas entre les verdes vinyes, contents i feliços, feia 12 hores que havien sortit, d'aquest lloc.

I finalment, sota un cel diàfan, l'arribada a la gloria de la Juani, la Petita Gran Dona i el Gabriel, l'Etern.

Molt be Kompanys, el vostre kompromis, està satisfet. 

Per veure les meves fotos aqui

Per veure les d'en Toni, cliqueu aquí

Josep KarKamal