Salud Kompanys.
Per la primavera, vaig enviar-vos un missatge amb una foto al movil , anunciant que l' arbre del amor, que vam plantar a la muntanya de St. Ramon, havia florit, ara us comunico que l'arbre es mort; fa temps vaig anar-hi, i arbre de l'amor no tenia massa bona pinta, els pins també notaban el fort calor de l' estiu, però anaven fen, i vaig pensar que es podria revifar.
El nostre bosc, li vam posar una porta per fer-lo un lloc privat, i vam convertir-lo en un water public, pot ser al compartir-lo, ara estaria mes net.
No descuidem els pins de l' Antònia i el Dani, son part del nostre patrimoni.
Conservem, la nostra " Arcàdia " feliç.
Plantaren mes arbres, Mari. !!!!!!
No es convida particularment.
I com diuen els refranys:
" Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret."
" No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat. "
Josep KarKamal
4 comentaris:
QUINA PENA PENITA PENA,ENS HEM QUEDAT SENSE PART DEL NOSTRE BOSC.PERO ENS QUEDAN 2 PINS,ELS HEM DE MIMAR I ESTIMAR.FINS AVIAT MARINA
A la fira de la Puríssima comprarem algun més i els plantarem. Ara, si no els cuidem, no sé jo si aniran capamunt. Suposo que ens hem apropar més sovint. Que no decaigui!
Toni,
EI!!!Que no esta gens malament!
De 4 arbres plantats han viscut 2.. aixo es un exit!!!. Tal i com proposa el Toni podem comprar un arbre a la fira de la purissima o a la Candalera o on sigui i els tornem a plantar! Ara ja en sabem una mica mes que abans!
Hem de pensar alguna estrategia per evitar que la gent vagi alla a fer kakones!
Apa doncs!!!!
Antònia
Kompanys, això es un rap, cantem-ho, com cal.
"Una de les coses que la Pujada a Sant Ramon, ens va ensenyà,
es la gran dosis de civisme que es va destil·lar,
moltes persones i van anar, i poc que es va notar,
anem-hi, anem-hi tots i la muntanya ens ho agrairà".
Josep KarKamal
Publica un comentari a l'entrada