Noticiero KarKamal

Salut Kompanys Kamarades KarKamals.

Aquest any, hem fet moltes coses, no hem estat quiets, i prou be que ens hem sortit, però parar-se es anar enrere, i per el pròxim any hem d'engegar nous propòsits i anhels, ens queda però una última cursa, que per tocar els nassos, es diu dels "Nassos" i per mes nassos la fan la tarde de Cap d'Any, quins nassos !!!, però la tornarem a fer.

A les curses i a les festes es on el KarKamals son mes alegres, vitals i valents, on el seu karkamalisme apareix.

Les festes de Nadal s'estan apropant i l'any està a punt de acabar-se, i encara ens queda una festa, la gran festa, la que es el melic de les nostres commemoracions mes solemnes,  ( Loteria ?, Nadal, Cap d'Any i Reis ), fem-la  entre tots; el Sergi te pensat quelcom, la Fabi no ens fallarà, la Mari sabrà que fer, el Josep te la comanda feta, parlem-ne entre tots i fem la  NOSTRE GRAN  FESTA.

A la assemblea del Club, d'altre dia, també va sortir la necessitat, que tots ajudem al Gabriel a  la feina del club  i a les curses que organitzant, mirem entre tots que podem fer, per aquest també sigui " MES QUE UN CLUB". Amb l'ajut de tots, tot pot anar millor.

L'altre dia, vam anar a La Gallina Pelada,a la serra d'Ensija, una muntanya al sud del Pedra Forca, desprès de pujar al cim, vam anar per la carena fins al extrem nord, des de on podíem veure el Prat del Pradell, mentrestant el Gabriel feia fotos al tronc d'un immens arbre ajagut i mort, i mirant-me el extraordinari paisatge; al nord el Pedra Forca i la Serra del Cadi, al sud-oest el mar de boira i perfilant-se per sobre, Montserrat i La Mola, hem vaig posar trist i plorós, no volia que aquella imatge, aquell moment, aquells amics s'esborrin mai de la meva memòria, vaig mirar al sol i li vaig voler donar la culpa; omplim la nostre memòria de bons records, de persones i paisatges, per si un dia s'instal-la la boira, que quedin aquests i tots els nostres bons records.

    Josep KarKamal