Salut Kompanys KarKamals.
Vaig a explicar-vos una història...
La Muntanyeta, la nostra, la
que sovint es el lloc d'entrenament, hi va haver un antic poblat Iber.
Era l'Edat de Pedra i ells formaven part de la tribu dels laietans, dalt
del seva elevació van anar veient com passava la història, i un dia van
descobrir amb por les veles quadrades dels vaixells fenicis, desprès
l'exercit cartaginès de pas cap a la conquesta de Roma i mes tard com
els romans els conquistaven amb les armes i la cultura, però les seves
creences mes arrelades van persistir; tenien celebracions i festes, no
tenien moltes coses però lo poc que tenien ho compartien.
Avui he anat a buscar a la
meva mare a la sortida de missa del Asil de Sant Josep, la celebració
s'ha allargat una mica mes del normal , i m'he anat acostant al llindar
de la Muntanyeta, he mirat cap amunt i he vist molta gent, el
sol m'enlluernava i no els podia distingir gaire bé, n'hi havia de
totes les edats, i molts nens i nenes, he sentit una veu que se
m'adreçava cap a mi, i em saludava. M'ha dit que em coneixia i també als
meus amics. M'ha explicat que eren els habitants del antic poblat iber
que els romans van arrasar, i que els seus esperits van voler quedar-se,
per que la Muntanyeta era el seu Paradís; també m'ha dit que ens veuen
sovint córrer, donat voltes per la Muntanyeta, que també estan al cas de
les nostres celebracions, que la última que vam celebrar els va semblar
imaginativa, que el àpat el van veure fantàstic, amb les truites de
tota mena, els rotllets de salmó, i pastis ..... i els pastissos per la
celebració de l'any nou de somni; lo del tió els va semblar genial, amb
regals per tothom, inclús verdures i llimones; van quedar parats que la
festa semblava no tenir fi, i quant semblava que tot s'havia acabat,
l'entrada del Rei Gaspar repartint regals per tothom; també els agrada
la nostre franca i jovial alegria , els nostres crits engrescadors i les
cançons que no acabem mai.
També ens feliciten per les nostres curses i caminades, per la constància en els entrenaments i per els nostres anhels.
Ja esperen en candeletes,
que arribi el bon temps per veure'ns pujar a Sant Ramon, a sopar amb la
lluna plena, i sobre tot esperen veure'ns cantar i ballar, riure i
cridar.
També us desitgen un bon any, i esperen que no canviem.
Josep KarKamal
