Salut Kompanys.
El diumenge, el pronòstic del temps feia preveure un temps agradós al matí, i a mitja tarda podia haver-hi risc de xàfecs i tempestes al Pirineu; els que vivim a ran de mar, no entenem que al Pirineu el temps pot ser tan canviant.
Al arribar al lloc on aparquem els cotxes, les boires tapen els cims de les muntanyes, pugem per un corriol, al costat per on el Ter baixa, es diu el Solei Bonic. El riu neix a Ulldeter, al raser del Gra de Fajol de Baix i de Dalt.La pujada és suau al principi. Abans d’arribar al coll de La Marrana, la pendent es fa més forta i bufa el vent. En arribar al coll el vent s’engresca i busquem el raser del Coll per esmorzar, el vi que ha portat el Toni beneeix l’acte; pugem un altre cop al Coll, el vent bufa amb més força, els guants i el buff es fan imprescindibles i les jaquetes necessàries; el vent ens fa dubtar de la nostra força. No vam pujar tots al cim, tampoc hi érem tota la Kolla. Pot ser La Muntanya, ens vol veure a tots i no a uns quants; si hi anem tots segur que ens prepara un dia agradable i tranquil.
Les meves fotos aqui i las d'en Gabriel aqui
Josep
1 comentari:
El primer de tot dir: ni em fan mal els queixals ni m'he disfressat de monja, feia molt vent , dit això, les fotos són molt maques no se com has pogut fer-les sense que sortissin mogudes. Felicitats!!!!!!
El coll de la marrana, sempre fa que em disfraze, si trobo una foto del caramel, la posaré per que la veieu
Publica un comentari a l'entrada