Crònica Rupit Taradell 17/11/2013

04:30 hores. Sant Boi. Estem el Martí , la Teresa, l’Aureli i jo (després d’un petit incident meu amb la urbana) en el rugby. Les previsions son de pluja, però la Teresa diu que no plourà. Som valents(o boixos) i confiem en ella. I anem cap a Taradell!

05:40 hores. Taradell. Agafem els dorsals. Plou una mica. Uf, quina por! Jo m’estic desinflant...

06:10 hores. Agafem el bus i cap a las 7 arribem a Rupit.

07:15 hores. Rupit. Sortim i segellem el primer control. Ni plou ni fa fred però el temps és humit. Està clarejant, no fem gaire ús dels frontals.

Comencem a pujar per un corriol angost en zig-zag, trepitgem molt de fang i tot el voltant és boscós i ple de fullaraca mullada. Agafem escalfor per l’esforç i a la collada ens comencem a treure’n roba. Petits cúmuls de boira s’aixequen entre els arbres. Deixem els corriols i planegem per pista, i passat l’Avenc comença a ploure. La pluja ens acompanya fins a Tavertet i a l’avituallament agraïm el te calent que ens ofereixen. El Martí i l’Aureli es posen els pantalons de turmenta.

Sortim de Tavertet per pista i afortunadament, deixa de ploure.

09:45 hores. Comencem a baixar per un corriol entre les cingles cap al pantà de Sau. S’ha d’anar amb compte, el terreny està molt mullat, però baixem sense gaire dificultat.

11:10 hores. Km 11,5. La Riba. (Control i avituallament) No poden fer-nos el control per falta de cobertura als mòbils. Mengem una mica: coca, xocolata i té calent. Foto per a la posteritat.

Continuem baixant una mica per pista i agafem un tros de carretera, travessem el pantà i pugem les escales(són pesades però no se’ns fa gaire llarg). Poc després passem pel mas Francès i anem cap a Vilanova de Sau en suau pendent.

12:15 hores. Km 18,5 Vilanova de Sau. Avituallament i control. Ens avisen que tanquen el control. No pensàvem que anàvem tan justos. Quan comencem a caminar no veiem la planxa de ferro mullada a terra. Teresa i Martí van a terra. Adolorits tornen a emprendre la marxa.

Es torna a fer més pujada. Després de una horeta estem dalt les cingles sobre Vilanova de Sau. Les vistes de les Guilleries són magnífiques. Martí arrossega una lesió al peu des de que va estar en Nepal. Vol anar tranquil a la seva marxa i s’endarrereix.

13:30 hores. Km. 21,5 Mare de Deu de les Cingles - Salt de la Minyona. La panoràmica és esplèndida. Martí no ens veu i ens davanteja. Li tornem a agafar abans de Sant Llorenç dels Munts. Aquí hi ha avituallament de fruita i aigua. Martí ni s’atura. El tornem a agafar  i el deixem al seu ritme , va molt cansat , no ens han donat molta manduca, solament galetes, coques i té o fruita, però res d’entrepans.

15:10 hores. Km. 31 Sant Julià de Vilatorta. Avituallament i control.

Arribem i ens donen menjar de debò. Entrepà, vi, caldo i cafè. Estic escàs de forces, amb càrrec de consciència demano entrepà de botifarra (haig de recuperar forces i deixo de banda els meus deures com vegetarià).

Arriba Martí. També està molt cansat i el peu li molesta molt. Després de dinar, agafa un cotxe de l’organització i ens esperarà a Taradell.

Sortim, pugem i desprès del menjar es fa costós. Arribem al puig i planegem una estona. Alternem pista, corriol, pujada i pla acompanyats pel bosc a vegades tancat a vegades més obert i respirant l’aire fresc i humit . Així fins que arribem a La Collada.

 17:00 hores. Km 38,7 La Collada. Avituallament i control.

Una mica de fruita. Anem ràpids, ens rellevem, primer l’Aureli tira, després la Teresa i més tard jo i així seguim. Plou una mica a estones. Passem al costat del castell d’en Boix i la baixada, la Teresa i jo ens posem a córrer.  Poc abans de entrar en Taradell parem una mica i de seguida ve l’Aureli. Quan entrem en Taradell, el Martí ens fa senyals amb els llums del cotxe. Ens està esperant. Plou una mica i ja ha començat a posar-se el sol.

17:50 hores. Km.43,5 Taradell. Fi de cursa i avituallament final.

Ens llegeixen el dorsal i ens donen un impermeable de regal. Entrem al cau del Centre Excursionista de Taradell i reposem forces i ens escalfem, estem contens! Després de una estona, ens canviem, agafem el cotxe i cap a casa.

En resum; Una sortida molt maca amb cingles i vistes panoràmiques, molt bosc amb fullaraca mullada,  colors i olors frescs, caminant tant per corriols com pistes de terra humida i amb la boira dibuixant un paisatge de tardor. Una caminada per repetir, potser amb una mica més de calma, tot i que al ser llarga, i en aquesta estació ets pots quedar sense llum solar.

Deixo unes fotos de l’esdeveniment clicant aquí 

i avall el diagrama de desnivell de la ruta.