Crònica de la fabulosa estada sota el massís.Amb una molt bona preparació de la sortida per part del Josep, assistit pel Gabriel, el cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny, hem anat els Karkamals al nostre estimat Pedraforca (símbol estampat en les nostres samarretes que ha quedat molt apropiat per lluir en aquets indrets).
Vam sortir de casa dels Glahn : La Marina i el Josep, l’Anabel i el Gabriel, la Loli, la Teresa, l’Antonia i l’Erich, la Paqui i el Paco, la Juany i el Jose, la Paqui, la Pastora i el Miquel, l’Asun, la Montse,la Nuri i el Dani, la Conchi i el Fernando, la Mari, la Lluïsa i el Jeroni, el Toni. El Gustau s’afegiria a la tarde. Crec que no em deixo a ningú...
L’hora seria sobre les 7 del matí del dissabte i vam arribar al cap de dues i mitja a tres hores al coll de les Bassotes, després de deixar la carretera entre Saldes i Gósol i agafar una pista, que a més de un cotxe el va deixar una marca de pedra en els baixos. Allí vam esmorcar i en acabar començàrem a fer la ruta , que com diu el nostre Gabriel vam tenir que recalcular, per què en lloc de anar fins al Comabona, com era el objectiu inicial, ens vam quedar al coll de la Serra Pedregosa gairebé fins al Pas dels Gosolans (camí utilitzat antigament pels segadors de Gósol que anaven a la Cerdanya a treballar).
I és que pujant pels zig-zags del camí, inicialment entre prats de gespa i al poc envoltats de neu, ens va a començar a nevar. Quan vam arribar al coll, ens vam fer les fotos de rigor i vam decidir tornar als cotxes. El Comabona queda doncs com assignatura pendent per a altra ocasió Karkamal. Tanmateix, vam gaudir de les vistes amb la llum tènue provocat pel clima, de un Bultó que va aparèixer planejant el cel i és clar, de la neu que a més de un va emprenyar per què no anàvem preparats per a aquesta contingència.
Quan arribem als cotxes agafem la pista(que ens havien dit que estava oberta) cap al refugi Estasen. Doncs, la pista està pitjor que la anterior; Amb pedres al camí que han deixat les esllavissades i roques a les parets amunt a punt de caure (em recorden el còmic del Correcamins i el coiot). En algun que altre revolt hem de sortir del cotxe i encara així es produeix alguna que altra rascada de baixos. Deixem el cotxe al costat de unes fustes, pujem per un camí i ens trobem el refugi de Luis Estasen. Entrem i esmorzem amb unes cervesetes fredes que ens serveixen els que portem el refugi, uns estrangers molt amables.
Havent pres el cafè de rigor, alguns no podem resistir i aprofitem el solet i ens estirem en la gespa del voltant amb ganes de fer una migdiada. No obstant, ens hem de anar i tornem als cotxes. Passem pel mirador del Gresolet i aprofitem per fer una ullada i gaudir de les vistes i fer unes fotos. Seguim la pista i trobem la carretera cap a Saldes. En el camí ens creuem amb el Gustau que ve de Sant Boi i se’ns afegeix. Aparquem en el poble i ens disposem a fer una petita ruta cap al castell. Desprès de unes petites dubtes per trobar el camí (que produeixen la deserció de algú), i el bordar de algun gos esbroncat a una masia, continuem pujant fins a les runes del castell. Hi ha al costat una petita capella, la ermita de Santa Maria, tancada i un asta al costat amb la estelada dalt. Ens fem les fotos amb la estelada i el Pedraforca com a fons. Alguns volem fer uns passos més i ens fiquem per un bonic bosc cap al riu( mentida no hi havia riu...) La resta baixa al poble a prendre cerveses (també una bona opció). Els arbres tenen un mantell verd i alguns d’ells també vesteixen uns rugosos bonys (alguna malatia?). Els llimacs que trobem ens donen la mida de la humitat de aquest preciós bosc. Ens creuem amb un noi i una noia corrent que porten dos gossos. Li preguntem si un de ells és pastor alemany o alsacià. Mentre ens explica aquests dos conceptes canins, no podem deixar de patir al veure el piercing que porta clavat al mugró. Tornem i baixem a Saldes i de allà enfilem amb els cotxes a la Casa de Colònies Pedraforca.
Reparto de habitacions, dutxa, vistes al Pedraforca al vespre i sopar. Des de la finestra del menjador es veu com la lluna passeja capritxosament entre els dos pollegons del massís.Després de sopar, la FESTA. Música, guitarra, cançons, acudits... Gabriel, Paco, Fernando, Montse ,Toni... ens diverteixen amb les seves cançons i acudits. La Montse ens recita una poesia i desprès ens porta una cançó composada per sa filla. Primer la canta ella i després l’acompanyem entre tots fins que aconseguim que soni mitjanament acceptable. No obstant, hem de practicar més per què a penes aconseguim entonar completes l’Estaca i alguna més de les que ens toca el Gabriel amb la guitarra. La noia de la casa ens porta unes coques boníssimes, el cava el posem nosaltres i van caient les ampolles. L’Erich i en Jeroni surten a fotografiar estels i la forcadura de nit i jo me proposo ensenyar a contar en binari, quin horror! Finalment, acabem i anem a dormir. Les noies han de sortir afora per anar a la seva habitació i aprofiten per mirar el cel i comptar els estels. La silueta del Pedra s’insinua en la foscor i qui sap si les bruixes baixaran per la tartera quan dormim i es ficaran en els nostres somnis.
Al dia següent el Pedraforca ens desperta radiant , res a veure amb els núvols del matí passat, amb la seva immensa mola mostrant-nos la tartera separant els pollegons. No ens expliquem com vam poder baixar un dia per aquesta empinada llengua.
Esmorzem a les 9 i després la Teresa, la Antonia, l’Erich, el Paco,i la Paqui es marxen a Sant Boi. La resta, excepte la Loli i l’Anabel que no volen caminar, enfilem cap a Gósol i fem caminant la ruta de la Mallerenga Petita, una ruta suau seguint el sender dels Bons Homes pel GR-107, primer pujant, després llanejant una mica fins a Fons Terrers, allí agafant el camí de la Mallerenga, una altra vegada de pujada, que ens permetrà gaudir de un frondós bosc de pi roig sentint el cant dels ocells i veient la part oest del Pedraforca. Quan el corriol comença a baixar arribem a un prat, parem per divisar la serra del Cadí al nord i reculem. De tornada, agafem unes escales a l’esquerra i pugem al Tossal del Castell de Termes, on gaudirem de més vistes a la vall de Gósol i el Pedra. Agafem el mateix camí de tornada i anem a Gósol, ens refresquem al safareig, fem unes fotos al brau que escup aigua i a la bassa on les dones rentaven la roba, continuem fins la plaça, fem una mica de turisme i agafem els cotxes per dinar a la casa de colònies.
Una última cervesa i refresc al sol mirant la forcadura i el dinar divertit comentant les ocurrències que hem passat, abans de agafar els cotxes per tornar a Sant Boi.
Tot plegat un cap de setmana inoblidable.
Afegeixo els següents enllaços amb fotos i cançons:
Introducció a la crònica i fotos del Gabriel aquí.
Fotos (no tan bones com les anteriors) del Toni aquí.
A veure si tenim sort i podem veure aquí les fotos d'en Jose Guirado (creuem els dits)
Nota: Per veure les fotos d'en Eric -s'ha de fer una instància- i per les d'en Jeroni, una oposició. Però mes "rar es un gos verd, i aquesta setmnana n'em vist dos". Companys no perdeu la fe i pot ser algún dia... qui sap... :-))
Cançó de la Montse:
