No és
una crònica, volia ser oda.
En tot
cas, això que volia fer
potser
més seriós ha de ser
penso
que m’ha sortit una olla.
Trotant
riu amunt i avall tres atletes van
pel Rubricatus, no perdonen cap setmana.
Fantasmes
de pors i lesions a l’aguait estan
però
ells valents, els miren a la cara.
A la
fi, el moment de la veritat arriba,
de
Sant Boi marxen a la Barcino veïna.
Quatre
barres, columnes gregues,
sortida
donaran a la gesta.
Toca
escalfar els dubtes i oblidar la por,
i amb
més corredors, al voltant de la font,
comencen
a preparar la festa.
Sona la
trompeta i com un sol cos
un
exèrcit es mou i la plaça serpenteja
i amb alegria
i cridòria la gent alena:
Amunt,
amunt! Les penes ja no hi són!
Per l’Avinguda
que Tarraco es diu,
ufanosos
els atletes baixen,
l’ànim
dels karkamals és viu
i els que
passen ho agraeixen.
Primers
els que de rodes necessiten,
els
africans i els de l’elit desprès,
i una gentada
variada ve darrera
l’ull,
pendent de tot es queda:
Belles
sílfides, de estretes malles,
nois
que al gimnàs el cos treballen,
catxes’men
borned in U.S.A.,
el pit
ensenyant sense brusa
nen amb
tanga , que verde que verde,
“rastes”
i xicots amb disfresses,
els hi
ha que casi sense forces
al cap
les busquen i en tornen.
El
Tamayo, el Manolo, apareixen també,
en
Jose Carlos, en Jose Luis i el Toni Arbonés.
Allà
estan, el Fernando,la Sonia i el Josep
que
alegres i sobrats passen en un res.
Dues
batalles són, una es corre al cel,
l’altra
els karkamals a sota terra
contra
el rellotge anant a toc de queda.
Al
temple de Gaudí uns globus n’hi ha,
un noi
ros i alt a la mà els carrega
els
atletes el miren i alhora saluden
saben
que a prop estan els col·legues.
Aneu
cap a la Meridiana
ens
veurem a la tornada!
Segueix
pel Fòrum la serp de gent
l’Antònia
, la Lluïsa pugen a ella
i en Toni
s’uneix després.
El Fernando
s’atura i engega
el
Josep va que se les pela,
la
Sònia barreja finesa i potència.
Busquen
la mar per xuclar la brisa
que
dona les forces que el mur enruna
paret que
s’aixeca als Kilòmetres trenta
però
que no existeix! Ni s’esmenta!
Encara
queda una part, tot es farà
s’enfilen
per l’Avinguda del Litoral.
Entre
víctors creuen l’Arc del Triomf
La
Sònia agafa força i riu
la
fulla de llorer està a l'espera.
Desprès
de la pujada, a l'esquerra
recuperar
toca, i cap al mar de pressa
que ve
de baixada
la Via Laietana.
la Via Laietana.
De nou
amb els karkamals es creuaran
I el
Gabriel, caçador de detalls
amb
ull mecànic la història registra,
no es
demora l’Erich a la feina
És un altre
punt de vista.
Les
dutxes del marítim passeig
per a l’acalorat cos van molt bé
i vorejant
la descobridora estàtua
l’últim
obstacle, una pujada.
Costa
de pair el Paral·lel
però
ja la plaça Espanya ve
res
més que un gir a la esquerra
I la
glòria als herois encercla.
Quin xute,
quin goig, la gesta acabà
tant
de plaer fins pot ser pecat!
