Matagalls Montserrat 2015 (una altra crònica 2)

Veniem (una altra crònica 1) des de Sant Feliu fent voltes i revoltes en la foscor...

Diari de a bord: Hora terràqüia 23:11. Planeta Sant Llorenç Savall.

Tenim temps de sopar. L’ambient és collonut, les naus estan aparcades al voltant de la base.  Els navegants que hi arriben formen una cua abans d'entrar en l'avituallament. És el problema d’aquest any, massa seguretat en les plataformes d’intercanvi espacial.

Són les 23:00 (fem un viatge curt darrera en el temps de la crònica al passat) no han arribat encara, potser les nostres previsions eren massa optimistes i han baixat el ritme o els ha passat alguna cosa. No!!! Als 11 min. arriben i just davant de la cua els agafem i els portem a la nau. Sembla que el coll de Matalafuga els ha costat una mica però han recuperat desprès. Encara conserven l'hora sobre el previst.

La Mari torna a canviar-se de uniforme, es miren els peus, es posen rèflex i van a la base d’avituallament, però decideixen no passar els control i se’n van directament cap el seu nou objectiu. Han de ficar-se pel bosc i per la riera de  les Arenes (on viuen les grans serps metàl·liques subterrànies; quan surten de la sorra la terra tremola i tot el que està a la bora s’enfonsa...). Si ho superen, després han de passar junt a l’ermita i pujar pesadament pel costat de la Mola fins el camí Moliner de la Urb. Cavall Bernat, uns difícils 15 Km.

Posem de nou els nostres ordinadors; segons els paràmetres inicials ens dona una hora prevista d'arribada: les 03:32. Corregim a la baixa i endarrerim una hora; sobre les 02:20.

Diari de a bord: Hora terràqüia 02:30. Urb. Cavall Bernat Camí Moliner (petita colònia terraformada en l'órbita del planeta MATA-D-PERA).

Sortim de la base per la via B-124, durant alguns Km. avancem paral·lelament als exploradors.  Els seus feixos de llum laser formen una serp de petites estels en la riera de les Arenes. Tant de bo no siguin atacats pels gegants cucs metàl·liques!!!

 Nosaltres arribem a Castellar del Vallès i El TXEPAS ens guia en la negra nit per voltes i revoltes fins a MATA-D-PERA, girem cap al nord i ens perdem entre una nebulosa d’asteroides (aquestes noves colònies terraformades en urbanitzacions es pareixen totes). El TXEPAS ens dirigeix cap a dalt. Decidim seguir a unes naus que van davant, segurament son aliats i van cap al mateix lloc. A la fi canviem i fem cas al TXEPAS i trobem el camí Moliner però ni rastre de la base.

Veiem un navegant que baixa pel camí. Està cansat i sembla derrotat com un replicant en l'última fase de la seva existència. Li preguntem per la base...

 "Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. (riu) Atacar naus en flames més enllà d'Orió. Vaig veure raigs C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, igual que (tus i plora) llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”

Veiem que està una  mica tocat( del genoll), ens dona informació i ens demana ajuda. Li portem a un lloc més accessible per a les naus de rescat.

 Tornem cap al Cavall Bernat i una altra vegada tenim problemes amb el TXEPAS, sembla que ens dirigeix cap a ninguna part, però a la fi la trobem. Just el lloc on els navegants apareixen com sortits d’una porta oberta a un altra dimensió (és la Porta de Tannhäuser que comunica amb la llarga  i pesada pista que puja des de les Arenes). Baixen els esglaons desorientats i cauen al carrer de ciment i es tomben a la dreta cap al avituallament.

Esperem, els nostres arribem 10 min. desprès del previst però per sota del ritme de les 17 hores que tenen agafat (11 min. al Km). Baixen els esglaons de terra i els avisem per a que ens acompanyen a la nau. Allà es recarreguen d’aigua, anaven curts i venien secs. Mari torna a canviar de samarreta, una altra vegada rèflex i surten cap  a Vacarisses

Diari de a bord: Hora terràqüia 05:38. Vacarisses.

Ens costa trobar el lloc. Una altra vegada el nostre TXEPAS ens dirigeix per llocs inesperats. Jo no recordo bé l’itinerari i desprès d’algunes dubtes (el Fernando i jo estudiem vàries alternatives) arribem per fi. Esperem, bevem el te verd que ens ha preparat la Conchi per combatre la son.

 Arriben, segueixen bé però han baixat una mica el ritme, són humans.  Les tinents Meritxel  i Montse porten la davantera. Les fibres de titani de la  Mari estan a rebentar, El capità Fernando T. Kirk decideix fer-li un massatge a una cama. Mari, aquestes fibres quan te'ls han implantat? (estan més dures que l'adamiantun de Lobezno). Son meves genèticament, no me les han implantat!!! Li fa massatges a  l’altra. Joder!!! diu Fernando, si està igual!!!

El comandant Martí necessita també un massatge de cervicals, T. Kirk els treballa i els deixa més relaxats. La tinent Montse necessita un canvi d’uniforme espacial amb motxilla inclosa. El seu ha quedat inservible degut a una fuga d’aigua en el seu camelbak. Per sort la capitana Mari té un equip de recanvi  i pot continuar. La missió està a prop d'assolir-se i la tensió es respira.

Diari de a bord: Hora terràqüia 07:34. Monistrol de Montserrat.

La nostra nau ha pujat a Montserrat fa una estona. Encara en la foscor, la boira que envolta la santa muntanya ens amenaça com una màquina fantasma. Ens posem suament en la plataforma d'aparcament(de pagament) que disposa el monestir. 
Tot està tancat i  els exploradors que han arribat esperen, enfundats en les seves mantes metàl·liques aïllants, que els transbordadors tinguin l'hora de sortida. El panorama és una mica desmoralitzador. Cansats, combatent el fred, caminen o esperen asseguts, uns altres dormen. A mida que l'astre que dona llum a aquest planeta saluda, dona escalfor a la gent, i els nouvinguts que acaben la proba, van pujant els ànims i la plaça s’alegra.

Establim contacte amb l’holograma de la Lluïsa que apareix al nostre costat i ens informa que els navegants estan passant per Monistrol, hora terràqüia 07:34. Pocs minuts abans ha arribat amb la Marina i en Jeroni en la nau auxiliar de transport. El seu recolzament dona més força als nostres guerrers. Ens acomiadem de la Lluïsa, ella i la Marina acompanyaran l’equip de combat i el Jeroni pilotarà la seva màquina a la base del Monestir de Montserrat. Nosaltres en la plaça ens trobem amb el mític navegant Ramón Gabara i el seu fill. Parlem, estan esperant la resta dels seus grups d’acció ràpida. Els seus cronos són com sempre espectaculars, dominen com ningú la ciència del teletransport i viatge en el temps.

Diari de a bord: Hora terràqüia 08:51. Monestir de Montserrat.

Arriben en avançada obrint camí les tinents Meri Starbuck Li i Montse Sheena. Segueixen fins la plaça amb l’objectiu de reconèixer el terreny. El seu temps no serà oficial, però baixarà en uns 10 min. Més tard arriben el comandant i la capitana seguides de la Marina i la Lluïsa. Els saludem i ens afegim a ells. No triguen en tornar la Montse i la Meri i ja tot el grup d’elit trepitja la catifa, que al contacte del seus peus marca l’hora final de la missió i l’èxit total del comando d’elit “Els  4 Fantàstics”.

Celebrem, ens fem les fotos. La gent que ha arribat, ho celebra també i ho passa bé. “La Bruixa”, vell guerrer, és “ojomeneado” per tots els que estem allà. Els més joves el porten a les seves espatlles com els antics “Toreros”. Però no tothom ha acabat, ha hagut baixes. N’hi ha que no ho ha aconseguit, la lluita ha sigut dura, els enemics potents; lesions, butllofes, serps gegants ... Els nebots de la Mari, han hagut d’abandonar, un altre any ho faran... Segueixen tots essent uns herois. 
  

Bé, s'ha de dir que tot paregut amb la realitat és realitat i tota la resta és burda còpia dels Mestres de la Ciència-Ficció.

A continuació, el mapa dels desnivells de la cursa i un quadrant amb les distàncies i ritmes/velocitats.

Matagalls Montserrat 2015 (una altra crònica 1)

Aquest any tenim més d'una crònica. Una la del Josep, el caminant que l'ha sofert i gaudit. Una altra la meva, l'acompanyant que la coneix y que té un punt de vista més extern.

El relat del Josep, més real i emotiu, el podeu llegir clicant aqui.

El meu, ciència-ficció per canviar i una mica llarg. Per aquesta raó la publicaré en dues parts.

 Va haver-hi una vegada.

Portaven temps preparant-ne i havia arribat el moment. El grup, un comando d’elit format per a aquestes missions, afrontava de nou un any més el repte.

Els 4 Fantàstics.

El cap i instigador del projecte: el Comandant Josep McCoy, la tinent d’operacions especials Mari Leela Pérez  i les suboficials Montse Sheena Auzmendi especialista en reconeixement del terreny i Meritxel Starbuck Leela planificadora d’accions d'assalt. La seva missió: Explorar els amplis espais que conformen els planetes i estels situats entre les Galàxies de Matagalls i Montserrat.

La nau interestelar

Com a Ferralla de suport disposarien de la nau intergalàctica FLY-TE-CAUTIVA 8008 VCDi Y MAS de la flota interestelar, aparell de prestacions provades però que no havia participat mai en operacions d’aquesta envergadura.

Seria pilotada pel capità Fernando Teba Kirk, intrèpid i fred conductor en les condicions més extremes i plenament confiat de les possibilitats de la seva màquina. Com assistent de navegació aniria Toni “Spock” Correa expert coneixedor en funcionament del TXEPAS (última generació de GPS), la brúixola, l'aparició de la molsa al nord, i el comportament de les granotes amb el sextant. El capità Fernando T. Kirk assumiria igualment les tasques de seguretat i cuidat mèdic.

La segona línea de força:

Nau de transport en reraguarda amb la Marina, la Lluïsa i el Geroni com a pilot. Donarien suport i ànim al inici i final amb la seva companya.

Inici de la crònica del evento.

Diari de a bord: dia estelar 18-10-2015; Planeta El Brull, galàxia  Collformicon. Sobre el mig dia d'Orió.

S’ultimen els preparatius, es prenen els darrers àpats abans del viatge. Tots comproven les seves armes, Mari Li comprova les seves fibres de titani. Endurides per les moltes batalles sofertes, en ocasions li provoquen dolors insofribles. Les plataformes annexes estan ocupades per més comandos d’elit, navegants solitaris, caçadors de il·lusions i naus de suport que no paren de portar mes lluitadors. Aquest any ha millorat l’organització i el canvi de planeta evita la congestió de naus nodrissa i de combat. Tanmateix, el canvi ha suposat una reducció i finalment seran 81,4 Km llum. Es preveuen uns resultats molt millors.

Em trobo amb el meu amic i gran caçador de il·lusions Pedro Santos, ens intercanviem plans i ens saludem.

Diari de a bord: Hora terràqüia 15:41 Sortida del gran viatge interestelar.

La patrulla comença la primera etapa, viatge còsmic fins al planeta de Aiguafreda. Van equipats amb motxilla protectora contra qualsevol atmosfera invasiva. Els bastons d’última tecnologia els donen més equilibri i la seva il·lusió és la força que els empenya.

La nau nodrissa i la de transport sortim poc desprès i ens teletransportem a Aiguafreda.

Diari de a bord: Hora terràqüia 17:14 Planeta de Aiguafreda.

Hem arribat abans, ens regalem el cos amb unes begudes mentre esperem als navegants.  Venen de tota mena, orígens i  galàxies. Veig vells coneguts d'antics viatges estelars (Carles Guberna i una altra vegada Pedro Santos, amics d'antigues batalles). Deixem les cerveses i venim pels fantàstics. El punt d'acoblament on s’avituallaran en aquesta missió ha variat aquest any i hem d'endarrerir la nostra posició fins que ens xoquem amb ells. Arriben 36 min. llum abans de la previsió del ordenador de a bord. Tot un èxit per a aquesta primera etapa. Venen ràpids, exultants desprès d’haver pres els seus menjars. No paren ni perden res de temps, solament les salutacions. Comprovem que tot va molt bé. La Marina es preocupa pel seu estimat comandant Martí i anima l’equip. El Jeroni plasma a la seva màquina les imatges, i la Lluïsa anima tot el grup.

Els deixem emprenent el seu nou projecte, arribar al planeta Mas Badó ubicat a prop del zenit del coll de Poses. Abans però, enllaçarem en el punt Km 11 de l'òrbita C-1413-B entre Centelles i Sant Feliu de Codines. Connectem els nostres ordinadors; Hora terràqüia prevista d'assemblatge les 20:07.  Després intentarem establir contacte novament en el punt KM 2-3 de la mateixa órbita C-1413-B, hora calculada : 20:57. Si tot funciona segons programa, al planeta Màs Badó aterraran sobre les 21:17, allà es podran recuperar amb els  minerals i material de reposament que els donarà la República Aliada.

Posem en marxa els poderosos motors de nitrogen de nostre FLY-TE-CAUTIVA 8008 VCDi Y MAS (Deu meu, no sé si podrem pagar despesa tan brutal!) i sortim cap l'infinit i més enllà.

Diari de a bord: Hora terràqüia 18:28. Km 11 de l'Òrbita C-1413-B entre Centelles i Sant Feliu de Codines.

La nostra nau ha aterrat mitja hora abans, si ens despistem passen de llarg. Porten un ritme endiablat. Una hora i mitja per sota del previst amb un ritme de 9 min. el kilòmetre.

La  capitana Mari fa  el cor fort, El comandant Martí amb mà de ferro traça la línia a seguir, recta o corba, però sempre a davant. Meritxel una mica aprensiva amb febre oblida però, els seus mals i segueix endavant. No paren casi.

El capità Fernando T. Kirk dona unes tovalles humides al  comandant Josep contra els ferotges mosquits d'aquesta galàxia. El comandant ve per feina, s’eixuga sense pensar-hi, els seus llavis i amb potent veu exclama un ... Collons què mal gust!!!  Continuen i nosaltres tornem a encendre els nostres motors i ens posem en marxa.

Diari de a bord: Hora terràqüia 20:00. Km 2-3 de l'Òrbita C-1413-B entre Centelles i Sant Feliu de Codines. 

Portem temps esperant. En aquest punt de l’òrbita, aprofitant una nebulosa d’asteroides, anteriors civilitzacions marcianes van terraformar una colònia, el van dir Sant Quirze. Van sembrar bosc a la roca i van enllaçar els petits astres amb ciment i asfalt. Van construir un pont de llançament per comunicar-se amb el pròxim planeta Màs Badó. Per aquest pont es transportava el ferro extret en aquesta rica colònia i li van dir el Pont de Ferreries.

 Els navegant surten del espessor de la naturalesa creada pels antics i cauen cansats des de la roca al asfalt. El sol que regeix en aquest sistema comença a posar-se i es va fent de nit paulatinament. Els soldats utilitzen els seus raigs làser i ens enlluernen quan ens apunten. Veiem al navegant Ramón Gabara amb el seu fill i el seu grup de combat. Tenen més gent darrera, però confien que els atraparan al final. Per fi apareixen els nostres, els 4 fantàstics cauen també per la pendent des del bosc marcià i posen peu en la pista artificial de ciment. La seva actitud és la mateixa, ufanosos i forts. Segueixen anant molt bé, han afluixat una mica, a un ritme de 10 mts. el Km, però van una hora per sota del previst . Únicament saluden i segueixen pel “Pont de Ferreries”. No necessiten cap cosa.

Diari de a bord: Hora terràqüia 20:23. Planeta Màs Badó.  Coll de Poses.

Una vegada arribat veiem la base plantada al costat de la ruta C-53. Per aquesta, es transporten els minerals del planeta en vaixells mercants a altres punts de la galàxia. Podem plantar amb facilitat la nostra nau. Per la seva part, els nostres exploradors han d’arribar pel nord-est des del bosc i travessant un parc de Patufets(espècie interplanetària de petits essers cridaners més cabrons que intel·ligents) entren a la base. Aquest any les instal·lacions de les bases estan tancades, no podem entrar i hem d’esperar a que surtin. Quan ho fan els acompanyen fins la nau. Fa fred, es nota l’esgotament, però mantenen el mateix ritme. Reposen d'aigua, rèflex als genolls, la Meri té mal de cap, la Montse forta com sempre, la Mari es canvia de samarreta. Surten cap a la foscor. Propera parada Sant Llorenç Savall, astre situat més enllà de la influència de Sant Feliu de Codines. Els exploradors hauran d'ascendir al coll de Matalafuga abans. Efectuem càlculs: L’ordinador dona que arribaran sobre les 24:37, però nosaltres corregim sobre les 23 hores (hem de fer correccions, els valors inicials es basaven en un ritme per acabar la cursa en 18 hores, però van per les 17). Clau de contacte, comencem a cremar nitrogen. Joder! Quin dispendi!!!

Diari de a bord: Hora terràqüia aproximada 20:45. Planeta Sant Feliu de Codines.

Tenim problemes amb la nau, la confluència del planeta amb les festes ens provoquen turbulències i fan que derivem per culpa dels camps magnètics . Ens passem, tornem en rere, donem més voltes. Fernando, hem d’anar a Gallifa!!! Ens creuem amb habitants(bons homes i dones). Una parella en un cotxe, els preguntem. El senyor sembla amb unes copetes de més: Uff una mica complicat !!! La senyora sí, sí per aquí!!! Afortunadament, el nostre GPS TXEPAS d’última generació ens dirigeix per dintre de Sant Feliu, però entre estrets laberints amb perill de topar amb les parets dels carrers i  casi estem a punt de ficar-nos en el tio-vivo de la feria. Una altra dona ens mira amb por(la nostra nau deu de intimidar-la) i ens indica que anem bé. Ens han ajudat i per fi recuperem la ruta de Gallifa, entrem en una zona inestable i no parem de donar revolts i mes revolts , hem d'augmentar la intensitat dels nostres raigs làser per il·luminar la foscor de la nit.

To be continued...

La imatge de la nau espacial és copiada de "ClipartLogo.com"

Matagalls / Montserrat

Matagalls & Montserrat

Un altre cop la Gran Caminada, la Matagalls, aquest any més curta, 81qm. i sortida del Brull.

Aquest any la colla ha minvat, tant sols vam ser quatre, però l’esperit ha sigut el de sempre, alegre, festiu i lluitador.

Com un altre 6X100, 4 a caminar i 2 fent l’avituallament , ens vam predisposar a fer-ho tot possible.

La sortida, a les 3,40 del Brull va ser de cinerama, oberta als boscos, a un cel radiant i cap on es pon sol .

Vam començar a ritme, però l'ànsia ens va fer apretar el pas.

La Meri, pioca i amb posat melindrós, n’obstant obria la marxa.

La Montse, com sempre alegre i feliç.

La Mari, valenta i a la ment la bandera negre que no es rendiria.

I jo feliç, per està aquí una altre vegada.

Tot va anar molt rapit, arribem Aiguafreda, com sempre la Montse d'Arenys, asseguda a la seva cadira de rodes, ens animà.

Desprès, la forta pujada cap a Can Janot, i mes aviat de’l que ens pensem,  ja som a la cruïlla de la carretera de St, Feliu de Codines a Centelles, allà, Fernando ens dona tovalloles humides, jo me la passo primer per la cara, però estava humida de liquid per els mosquits, els llavis s’hem queda aquell mal gust.

El paisatge, aquesta hora, se’ns presenta com un foto antiga, amb els colors del cap vespre apagant-se i els grisos tornant-se negres.

Els nostres arcàngels, ens esperant al pont de Ferreries, el Toni amb la seva inseparable llibreta, sembla que no l’hi quadrant els números.

Al Coll de Poses, se’ns fa de nit.

A l’avituallament de la cursa mengem àvids, a dues mans.

La Meri, ja riu, ha anat deixant pel camí tots els microbis i les dècimes de febre.

A la cruïlla, l’Arca del Fernando, ens aprovisiona d’aigua i líquids, el Toni ens posa reflex als genolls, i arriem decidits muntanya amunt, cap a la fosca.

No ens tornarem a trobar, fins dintre de 3hores, tenim 16qm. fins a St. Llorenç Savall, son les 9 de la nit.

L’Antonia i la Marina, ens truca’n i ens animant a tirar endavant. Ens donen l’empenta per afrontar les pròximes hores de foscor i esforç.

El coll de Matafaluga ens torna a posar ha prova, pistes de terra, corriols en mig del bosc i les pedres….moltes pedres.

St. Llorenç està a la vista, els nostres companys també, que ens veuen entre el ramat.

Primer ens rentem, canviem de samarretes, curem i netegem els peus. Les llagues han començat apareixia, l’hi ensenyo el talo al Fernando, i el seu diagnosi es clar: “ es una llaga plana, ni puto caso”.

La Mari, ha  fet tartà de Santiago, la vam trobar millor que mai, i el cafè va ser un dels millors de la nostra vida.

Sense quasi descans, enllestim ràpid la parada.

En aquesta estona, l’avituallament de la marxa s’ha colapssat, decidim no aturar-nos…...greu error!

15qm. fins el pròxim punt d'avituallament, es prop de la mitja nit.

El telefon sona, la Lluïsa, ens pregunta com anem i ens anima.

Un home ens avança, i de cop i volta pregunta “ i vos quants anys teniu?”, el veure’m tant ben acompanyat, l’hi va saltar el “tic” de l’enveja….la nit te coses així.. …..

I mentre el xiroi grup avança, va sembrant el camí d’alegria i rialles.

Abans de la riera de l’ermita de Les Arenes, hi ha el Mas La Roca, els propietaris sempre ens ofereixen un porró de vi i ganyips i ens animen a tirar endavant. Els nens, els veiem creixa em els anys. L’esperit de la Matagalls es aquest, caminar, compartir ……….i això crea sentiments eterns.

Ara be la bona, l'eterna pujada cap a l’urbanització Cavall Bernat, les nenes van davant, s’han transformat, l’una en lleona i l’altre en un cabirol, amb la Mari fem parella,  se'ns estan acabant els líquids, però l’un no ho diu al altre, anem amunt, patint i a punt de petar. Però arriben dalt sense cap problema.

El Toni, el Fernado i la seva Arca, estan allà, ara sí, aigua a tope i el powerade no ens el deixem.

Ara portem 57qms, estem a 24 de Montserrat.

Sortim animats i comencem a fer càlculs, de l'hora d'arribada, però estem espesos, preguntem sovint quina hora es, no se’ns queda i ho tornem a preguntar.

La  Meri, compara als quatre, amb la serie de la tele “els àngels de Charly”, que tenim una missió a complir, arribar a Montserrat, sigui com sigui, passi el que passi, ara jo soc en Charly i elles els meus Àngels, aquesta estona va anar de “peli”.

Qm 69, Vacarises, s’ha fet llarg, però per fi arribem! Visca!!

Les cervicals i els muscles del coll en fam mal, el Fernando hem fa un massatge que desperta envejàs, va està miraculós, gràcies Fernando!

Encara es negra nit, estem a 12 qm. del Monestir de Montserrat, ja ho tenim a torcar!!

Passem el control de la Carena del Hostal de la Creu, qm. 75, es comença ha fer de dia, tot comença a colorejar-se, i els colors prenent vida, la Marina i la Lluïsa, apareixent al camí, no se qui està mes content.

El sol, comença a il·luminar la muntanya, i la proximitat al objectiu ens anima.

La Catifa Vermella a Montserrat ens espera.

La lleona i el cabirol, corrent muntanya amunt.

Nosaltres, darrera, compartim l’esforç, la Muntanya com sempre ens ho posa difícil, però sempre molt emotiu.

El sol ens escalfa de valent, i ens fa treure el últim alè.

Ja hi som, i no estem sols, els kompanys són allà, i tots junts trepitgem, la Catifa Vermella a Montserrat

Hem tornat a fer-ho, hem tornat a guanyar.

Els KarKamals, hem tornat a fer la Matagalls, sense Ells, com diu el Llach, Nosaltres no haguéssim sortit!!