CRÒNICA DE LA VITORIA-GASTRORUTA TRAILWALKER EUSKADI 2017
Desprès de una bona dosis de cerveses, vi i cava, el Jeroni ens va proposar apuntar-nos a la trailwalker de Euskadi i fer una ruta gastronòmica per les terres de Vitoria.
Una vegada que se’ns va passar l’efecte de l’alcohol, ens vam adonar de la nostra bogeria i ens vam haver de posar una altra vegada les piles. Tornar a caminar i a entrenar, no molt per que calia descansar de la trail de Girona, encara que se havia d’agafar el to de nou. Doncs bé, unes poques pujades a Sant Ramón i caminades pel riu, per què l’entrenament gros ja el teníem de la de Girona.
I va arribar la data:
Divendres 19 de maig
Sortim al matí en dos cotxes:
A l’equip “PATO AZUL” la Marina, el Josep, la Montse Auzmendi i el Toni.
A l’equip “PATO ROJO” l’Anabel, el Gabriel, la Loli i la Mari.
Esmorzem a Fraga i poc abans de les dues estem al hotel a les afores de Miranda de Ebro, deixem les maletes i anem a Vitòria.
Aparquem al pàrquing de Mendizorroza i enfilem per l’avinguda Cervantes(passeig arborat dels que abunden en Vitòria) i busquem un restaurant. Ens trobem a dos “machotes vascos ya curtidos” que ens indiquen molt efusivament un restaurant a prop de allà. Dinem bé per un preu raonable i ens encaminem per passejos i jardins arborats cap a la plaça de la Virgen Blanca que és on sortirà la trailwalker i on hem de recollir els dorsals. Com es encara d’hora ens dona temps per fer una mica de turisme i visitem el centre històric, senyorial i sobre tot net. El Gabriel es concentra en les seves fotos i com un director, ens indica com hem de fer de models.
A les 6 de la tard agafem els dorsals ( som els primers) i oh sorpresa i no serà l’única! La Mari troba un nebot seu amb la seva dona i fill. Toca pagar cervesa i ens la prenem a la cantonada. Després de descansar una estona ens fiquem a la plaça de Espanya, que comunica amb la de la Virgen Blanca per un del seus pòrtics i estem espectadors de folklore basc. Una banda de música a un quiosc toca mentre la gent balla danses del país formant corro o parelles. Jo m’afegeixo per provar una mica. Sortim de la plaça i continuem caminant buscant una pizzeria per sopar. Entrem a una que ens serveix unes pizzes immenses per dos comensals cadascuna. Sopem bé també i ens anem cap al hotel per què el grup de “pencaires” ja està arribant des de Sant Boi. Venen el Jeroni, la Lluïsa, la Montserrat Juan i l’Antònia. Ens repartim les habitacions i a dormir que hem de matinar.
Dissabte 20
Ens aixequem, i a tres quarts de vuit estem preparant els cotxes. L’Antònia ha pogut agafar una furgoneta ALHAMBRA i hi passem tots els paquets dels caminants. Esmorzem i anem a Vitòria, aparquem en Mendizorroza i caminem cap a la sortida fem el mateix trajecte entre passejos que el dia anterior.
Anem ràpids i en 15 minuts estem ja a la plaça de la Virgen Blanca. L’ambient és molt maco, la gent està contenta i animada. Els caminants; la Mari, el Josep, la Montse, la Lluïsa i el Toni entrem al recinte dels participants. La resta es queda amb el públic i ens anima i crida. Abans de sortir, el “Aurreskulari” acompanyat pel “Chistulari” ens balla el “Aurresku”. Es emocionant i ens fonem en un càlid abraço just abans del toc de sortida.
09:03 hores. Vitòria. Sortida
Encadenem passeigs per deixar Vitòria i entrem en el bosc de Armentia. El temps és bo, solejat però no fa calor. Pugem suament per boscos bonics i planegem entre camps sembrats de cigrons verds (el Josep i la Lluïsa enraonen entre diferents tipus de llegums)i arribem a Subijana de Àlava.
11:28 Subijana de Álava 14,1 Kms.
Tot aclarit el tema dels cigrons veiem als nostres amics de suport i entrem a Subijana de Álava. Allà al costat de la carretera entre les cases està l’Alhambra, ens mengem uns sandvitxos de tonyina i Nutella. També agafem aigua i fruita al avituallament que està a prop. La Mari es queda, la seva operació de varius és recent i no convé cansar molt les cames.
Tornem a caminar i al poc pugem cada vegada més fort per a enfilar-nos a la carena dels montes de Vitòria i anar per sobre passant per les antenes i a la vora de algun cingle. Les vistes des de la carena son extraordinàries. Baixem i ens fiquem en boscos de faigs encisadors, sembla que les fades poden sortir en qualsevol moment a donar-nos el seu alè. Arribem al Puerto de Zaldiarán.
13:40 Puerto de Zaldiarán Km: 23
No estan els nostres amics, ja ho havíem acordat, l’accés per cotxe és restringit, no n’hi ha espai. Prenem fruita al avituallament i no parem gaire. Ens diuen pel whatsap que el Gabriel ha pagat les cerveses per que s’han trobat a uns coneguts(Sorpresa que no serà l’última).
Seguim caminant per entre aquets boscs encantats i arribem al Puerto de Vitòria.
15:03 Puerto de Vitòria Km: 28,4.
Els nostres amics ens reben al sender i ens indiquen on es troba el cotxe darrera del encreuament amb la carretera. Hem de fer un rodeig per passar per sota la carretera i ja estem al cotxe. Ens han posat unes cadires que han comprat! Que gran detall! son collonuts! Ens seiem i mengem els restes de les pizzes del sopar i entrepans de xoriço. I arriba l’equip del costat i ...Les cadires? Oh! Bé, ens mengem les pizzes i entrepans asseguts a terra... segueixen estant bones i els nostres amics segueixen essent collonuts amb la broma!
S’afegeix la Montserrat Juan i sortim caminant de nou.
Continuem per les magnífiques fagedes, baixem i pugem pels camins a l’ombra d’aquests grans faigs i ens creuem amb els “animadors de la Trailwalker”, nois i noies molt macos que ens animen i ens fan pujar l’adrenalina. Accelerem el ritme i ens posem a 6 km per hora... i volem.
Jo m’acolloneixo i protesto, em poso davant i baixo a 4 km per hora, n’hi ha protestes i collons! m’enfado i pujo el ritmo però massa. Se’m passa l’enfado després de parlar amb la Lluïsa... hem de portar un ritme adient. També va bé, la Montserrat i la Lluïsa tenen alguns problemes estomacals.
Els faigs desapareixen i el paisatge ara és com de postal bucòlica amb colors brillants verds i blaus dels sembrats sota el cel. El Gabriel i el Jeroni, la Loli i l’Anabel ens saluden i acompanyen fins Ullibarri de los Olleros
17:30 Ullibarri de los Olleros. Km: 39,8
Anem al cotxe, mengem els sandvitxos, reposem aigua. Jo em canvio els mitjons, tinc una mitja butllofa, m’oblido de reposar aigua. La Montserrat es queda i la Mari s’afegeix.
Tornem a ficar-nos en boscos, però ara són més solejats i d’arbres mediterranis. Passem al costat d’alguna bassa.
A Erentxum hi ha un avituallament amb aigua, jo reposo que anava just. Aquí ens fiquem en la antiga ruta del tren basc Navarro. Ara entre sembrats i en la planícia, ens apropem a Alegria/Dulantzi.
20:33 Alegria-Dulantzi Km: 54,3
Els amics ens surten al camí i ens acompanyen. La resta està asseguda a una terrassa prenent cerveses. Ens saluden, aplaudeixen, ens acompanyen i fan gresca. Animen a la resta de gent i tots ens aplaudeixen al pas. Entrem al poliesportiu. La Lluïsa i jo anem al podòleg.
La Montse té una baixada i l’han d’atendre. Porta molta activitat des de fa temps, està esgotada i s’ha de quedar. la Mari es queda també per previsió.
Sopem pasta que donen a l’avituallament, prenem cafè. Ens abriguem, ens posem els frontals i les armilles i sortim. La resta de gent es dividirà, El Jeroni, el Gabriel, la Loli, l’Anabel i la Montserrat es van a una casa rural en el termini de Leintz-Gatzaga a prop de Vitòria a dormir. La Marina, l’Antònia, la Mari i la Montse es quedan al cotxe.
La nit comença a envoltar-nos, passem les vies del tren per un pas elevat .
Anem per plans i creuem carreteres en la foscor, cap cotxe ens barra el camí. Ens trobem un grup de nois escoltes de Pamplona. Enraonem amb ells, no han entrenat molt, però son joves i animats. Ens pregunten si es millor dormir i els aconsellem que no, ens fan cas i continuem.
Ens apropem al pantà de Ullibarri-Gamboa i anem vorejant-lo passant de tant en tant sobre passarel·les de fusta per sobre del terra espès de vegetació. Arribem al parc de Garaio.
23:43 Parc de Garaio. Km: 64,7
En seiem en taules de fusta del parc. Mengem els sandvitxos i prenem cafè o caldo. Reposem aigua. La Montse està millor però segueix amb el cotxe de suport. La Mari s’afegeix a nosaltres i sortim caminant. A la vora està ple de caravanes que no sabem si son de la trailwalker o estan de vacances de cap de setmana.
El Watssap fa chispes. Ens plouen els ànims de tots els nostres “supporters”, amics i familiars. A la Meri també l’ha anant bé la seva competició, ara de tornada en autocar cap a Lleida i li queda cotxe fins Sant Boi. La Marina i l’Antònia volen dormir una mica i ens envien la seva imatge jovial.
Creuem por un camí entre la gespa i ens apropem a la riba del llac, passem per una llarga passarel·la de fusta flotant sobre el aigua. L’impressió que dona al trepitjar-hi és inquietant pel seu balanceig i el Josep agafa a la Mari que està bastant preocupada. Continuem vorejant el llac, de tant en tant sentim raucar alguna granota o el xipolleig d’algun animal en el aigua. Alternem entre zones de gespa, pistes de terra i passarel·les de fusta, aquest tram és llarg, estem avorrits de tanta passarel·la i sender i accelerem, veiem com passen els indicador de fusta que ens trobem cada kilòmetre. La Mari els va comptant i ens diu que fem cada un en 10 minuts. Anem molt ràpids, potser massa, hauríem de baixar la marxa, estem cansats però volem acabar. Per empitjorar-ho, ens fiquem en un tram sense sender per sobre la gespa humida, amb un terra irregular que ens castiga les butllofes i ens fa mal al ronyons quan trepitgem un forat. Podem seguir gràcies a les cintes posades als arbres. Amb els peus mullats, arribem a Landa.
03:15 Landa Km: 81,5
Agafem caldo i ens seiem a les taules de fusta al costat d’un edifici. Les nostres àngels ens posen les mantes a sobra per a que no perdem escalfor. Mengem una mica i sortim abans d’agafar fred. Estem cansats, ha sigut una etapa dura, la Mari sent punxades a les cames i es queda al cotxe.
Sortim per l’esquerra i agafem de nou el sender a la vora del llac. Ens queda a l’esquerra i trobem la carretera a la dreta, continuem una bona estona entre els dos. Arribem a unes cases, és Urribari-Camboa. El Josep està cansat, estem pagant l’esforç de l’anterior etapa, veiem un banc de fusta i ens asseiem una estona, parlem... mirem el llac i el cel.
El Watsap segueix viu, l’Antònia manté informats als “supporters”. La Meri i el meu cosí Diego no dormen, estan al “loro”. L’Antònia avisa als de la casa rural per a que es vagin preparant.
Ens aixequem, no podem refredar-nos i continuem mirant els llums de la presa. Ja fa temps que les veiem i mai arribem, però ara ja estan a prop. Les passem i abandonem el llac cap a la dreta en direcció a Amarita.
06:00 Amarita. Km: 92,1
Passat el control ens fiquem a una petita sala. Ahí estem calentets. Prenem cafè. Arriben els nois escoltes de Pamplona, ens animem mútuament. La Montse sembla que està bé i ens acompanyarà fins al final. Ens traiem l’armilla i el frontal, en poc temps ens saludarà l’alba.
Agafem la carretera i més endavant la ruta del la via verde del tren basc navarro. Entre cases rurals i camps ben nets arribem al Km 99.
Agafem l’anell verd de Vitoria-Gasteiz i ens porta a la meta, al costat del Buesa Arena.
07:54 Vitòria-Gastèiz Km. 100
Els nostres amics ens acompanyem els últims metres i passem per sota de l’arc. Sona la música i la música no és la música dels campions. És música de aniversari, l’aniversari de la Montse que ha fet anys mentre caminava. Per molts anys Montse!!!
Arriben els nois escoltes de Pamplona i els felicitem i fem una mica de gresca. Agafem els cotxes i anem a la casa rural a dutxar-nos per esmorzar una mica i menjar-nos el pastís de la Montse.
Festival d’ous a Landa al costat del llac.
Baixem de la casa rural a Landa a prop del control de la trailwalker, veiem gent que encara està passant, i entrem al restaurant... Ous ferrats amb pebrots i patates fregides per tothom i de totes les formes possibles, amb pebrot vermell, amb costelles, amb pernill... Mari es demana un entrepà (ja se’ls menjarà a casa) i finalment gaudim del pastís d’aniversari de la Montse.
En acabat l’àgape, la gent que ha de treballar dilluns, agafa l’Alhambra i se’n va cap a Sant Boi. El Jeroni, la Lluïsa, l’Antònia, la Montse i la Mari se’n van. El Gabriel, l’Anabel, la Loli, la Montserrat, el Josep, la Marina i en Toni ens quedem fins dilluns i farem turisme.
Després de dormir una mica els que hem estat de vigília, ens anem a dinar bé , com no pot ser diferent a Vitòria. A la tarda visita cultural pel pobles de a prop, Otxandio, Oleta... No caminem molt però ... Baixem de nou a Landa al bar del matí per fer uns Gin-Tonics amb “tapeo” inclòs. Ens recollim cap a la casa rural i a dormir que estem cansats.
Dilluns 22
En aixequem i esmorzem a la terrassa darrera de la casa, amb unes vistes precioses a la vall de sota amb una manada de cavalls amb poltres a prop inclosa en la postal.
Sortim a fer una visita a Leintz Gatzaga, una petita i bonica vila de edificis senyorials de pedra. Fem una passejada fent fotos i menjant cireres en un carrer amagat darrera una placeta.
Tornem a agafar els cotxes i prenem el camí a Sant Boi, però ens pararem a visitar Laguardia entre Vitoria i Logroño.
Comencem la visita trobant un pati particular amb moltes eines rurals. Una senyora ens invita a passar i ens diu que el seu marit i fill estant fent una mena de museu. La felicitem i ens acomiadem. Prenem unes cerveses i unes tapes i continuem trepitjant. Entrem a l’església de San Juan on una noia molt simpàtica ens la mostra i ens indica entre altres coses, la imatge una mica burleta de la verge del Pilar de Laguardia, mes estàtues un tant pilletes( influencia de Samaniego?) ensenyant els genolls i la tomba del fabulista Fèlix de Samaniego que a més de les faules moralistes va escriure unes de caire picardiós-sexual. Trepitgem més carrers i visitem també l’altra església, la de Santa María de los Reyes con un imponent pòrtic molt bé conservat. A fora, jo em trobo amb el meu amic Felipe cosa que m’obliga a haver de pagar les cerveses. Ens encaminem a la plaça major on assistim a l’espectacle d’un rellotge de carilló amb tres dansaires que a les dues de la tarda ens fan un ball. Busquem un restaurant i dinem. Comprem embotits i vi (que estem a la Rioja) i tornem a casa.
Una paradeta en la autopista en los Monegros i fins a Sant Boi.
Podeu veure fotos clicant aquí.
I més clicant
aquí.
I més clicant
aquí
I la fulla amb els temps
Esmorzem en un
petit magatzem rònec per a eines que
està darrera les runes, per a no mullar-nos per què comença a ploure.
Busquem un sender una mica
perdut, pugem una mica més i arribem al mas de Salín, després al de Nadal, allà
es pot veure una era en bones condicions encara. Ara comencem a descendir primer fins l’ermita de Santa Pau i després ens
deixem caure per un camí empedrat a Arbolí.
