Aquesta vegada no acabàvem de decidir-nos, quan un diumenge al matí la Mari i jo després de l’entrenament al "Cala Cala" prenent la cerveseta van venir l’Antonia, l’Aina i el Santi, en Josep i la Marina. Ens vam posa a enraonar ; Ostres! Estem acabant el 2016 i no hi ha equip del 6x100 a la trailwalker! No podem deixar que es perdi! El Josep que ens va engrescar i a poc a poc que ens vam animar tots i ens vam decidir... Vinga! Tornarem de nou, el 6X100 cavalcarà de nou!
S’apunta la Lluïsa i formem l’equip. El Josep, la Mari, la Lluïsa i el Toni caminaran i la Marina i l’Antònia faran de suport. I de nou, organitza coses per recaptar diners! No ho tenim clar, no hi ha molt de temps, som al Gener i la fita és pel 1 d’abril. Vinga, per feina! Un dia quedem a ca la Lluïsa i a banda de tastar les excel·lents cerveses artesanes del Jeroni, dissenyem un atapeït pla de treball. Algunes idees per recaptar diners i un calendari d’entrenaments i activitats. S’ha de parlar amb molta gent... Amb les pistes amb el club d’atletisme, al centre excursionista, amb l’ajuntament. El Josep parla amb els seus amics de Mercabarna, la Lluïsa en CAVIGA on treballa, L’Antònia amb el Country, la Mari a la seva empresa, tots posem el nostre interès amb el resultat que sigui.
I comencem a engegar la màquina per recaptar els donatius. El Carles Nasarre que ens ajuda amb l’Ajuntament amb la pujada de nit a Sant Ramón. La presentació al centre excursionista, la xocolatada a las pistes d’atletisme i al centre ocupacional de GAVIGA, les samarretes que ens fa el Dani de Quality Esports, els de la Fundació Marianao amb la cursa nocturna, els amics i amigues Karkamals que ens ajuden i ens donen suport, i més gent que que ens ha ajudat. A la fi no ha estat malament : 4.174,47 euros recaptats.
Per una altra banda s’han de fer els entrenaments . I venen les travesses per Collserola, les caminades a sant Ramón i voltants, o les interminables trepitjades a la vora del riu cap al Prat o cap a Martorell...
S’apropa i s’apropa i ens trobem el dia anterior a cal Josep i la Marina, carregant la furgo per deixar-la a punt pel matí següent. Cadascú amb una caixa apilable amb les seves coses i tot el material comú.
1 de abril de 2017. TRAILWALKER OLOT SANT FELIU DE GUIXOLS 2017
06:30 casa JOSEP i Marina
Estem en Josep, la Marina, l’Antònia, la Lluïsa i el Toni, agafarem a la Mari en Sant Vicenç dels Horts, ens acompanyen el Fernando i en Jeroni. Agafem la furgo i el cotxe del Jeroni.
08:30 Olot
Ens fiquem al recinte firal a la vora del riu on ja n’hi ha bastants caravanes d’alt standing. Canviem les talles de les samarretes i anem a esmorzar el “bocata” al bar de sempre.
Tornem a l’esplanada. Ens venen a veure també els cosins del Josep; la Nuri i el Txus, també el Quim i la Dolors (del equip del 6x100 del any 2015), el Gabriel, l’Anabel i la Loli. Plou una mica tot i que no afecta en res al bon ambient que hi ha. Ens fem algunes fotos amb la foto oficial, però la reservem per a l'arribada i ens posem la de la Roca Negra.
10:02 Olot
Ha deixat de ploure, però el cel és núvol i ens portem l'impermeable a la motxilla. Sortim contents i recorrem la vall d’en Bas a un ritme molt fort. Estem obsessionats pel temps i se'm fa difícil fer fotos i ens hem d’organitzar per fer pipi , no val quan et doni la gana, encara que la via verda no ofereixi massa oportunitats per a alliberar les nostres bufetes. Ens trobem un equip de nois de l’empresa de les Aigües. Enraonem amb ells, han corregut la Roca Negra i un d’ells , el Txema, entrena amb la seva dona la Joana a les pistes d’atletisme de Sant Boi i ens coneix. Impressiona veure els equips amb gent en cadira de rodes, quina força!
12:59 Sant Feliu de Pallerols
Veiem a la Marina i l’Antònia poc abans del control i mengem una mica. Agafem fruits secs pel camí i begudes isotòniques per portar. Parem 8 minuts. A l’avituallament oficial n’hi ha fruita però no ens cal gaire , jo un tros de poma. Pel camí podem veure uns altres equips de suport amb les taules parades, algunes ofereixen pernil del bo, quin luxe! Veiem al Torrico i companys que fan l'assistència als de Fundació Marianao. Torna a ploure, no és molt però ens posem els impermeables.
14:01 Les planes
Avituallament oficial, parem poquet i tornant a caminar després d’un pocs minuts veiem a l’Antònia fent "gracietes" i a continuació en un racó que ella i la Marina han trobat, dinem a la furgo un bocata i una mica de pastís i cafè. El Gabriel, l’Anabel i la Loli també s’apropen a aquest raconet i s'estan amb el grup. 19 minuts comptats per l’Antònia i sortim.
15:43 Amer
Passem de llarg pel control oficial. Veiem al Xavi Ramos, de les pistes d'atletisme. Està esperant al seu grup de Sant Vicenç.
15:56 Trobada with Marina&Antònia hooligans.
L’Antonia ens para el pas de nou, ens fa unes fotos i ens acompanya al cotxe. Reposem ganyps, aigua e isotòniques. 10 minuts de paradeta i continuem. La Marina se’ns afegeix i camina amb nosaltres.
16:30 pont sobre el riu Ter
Passem pel pont sobre el riu Ter i un cartell ens indica que entrem al termini de La Cellera de Ter. Caminem un tram amb una parella de un altre grup, el Josep i la Lluïsa fan conya amb ells. Ja no plou...
16:55 Trobada with Marina&Antònia hooligans.(però ara la Marina amb nosaltres)
L’Antònia de nou s'avança i ens guia al cotxe (el mateix lloc que vam estar a l’any2015 amb l’equip del 6x100). No estem gaire temps, únicament agafem aigua i recuperator. 03 Minuts “de record” de paradeta. La Lluïsa i el Josep es posen al davant i tiren com a màquines...
17:13 Anglés
Control oficial. Tenim fruita, encara que nosaltres no agafem gaire cosa. Passem al costat de la fàbrica de vapor de la Burés amb la seva màquina de vapor restaurada, a que solament puc fer una foto per què no podem perdre temps. A mi se’m comença a fer pesat. Anem a prop del riu però no el veiem i el paisatge és molt uniforme i sempre al costat de la carretera. Per fotre “els dallonses”, no puc pixar fins que sigui l’hora de parar... que hi farem!
No parem gaire. Jo em poso rèflex i continuem. 04 minuts de paradeta. La Marina es queda per acompanyar a l’Antonia per preparar el sopar en Girona.
El camí és avorrit, no és lleig però és monòton i pesa l’esforç. Continuo amb la pròstata com una mosca follonera.
Anem a un ritme fort i jo poc abans d’arribar a Girona tinc una punxada al genoll esquerrà. Veiem als animadors que ens donen un cop d’alè, també al Xavi Ramos de nou. El sol comença a acomiadar-se.
20:23 Girona
La Mari i la Lluïsa van al podòleg i rivalitzen per la que s’ho fa millor. Jo vaig al fisio. Dos noies estudiants em descarreguem les cames i desprès un fisio més experimentat em revisa els genolls i em fa un diagnòstic. Puc provar fins Cassà...
Després sopem. L’Antònia i la Marina han parat molt bé tot i ens mengem els macarrons que han preparat amb molta cura. Hi ha un tupper per a cadascun. La Mari i el Josep s’ho mengen tot, la Lluïsa i jo no podem...
1 hora i 14 minuts i sortim i els nostres àngels de la guarda es queden per a sopar ara elles.
No sabem bé cap on anar i preguntem varies vegades per que el camí no està senyalitzat, tampoc ens hem mirat el llibre de ruta. A la fi aconseguim trobar la via verda i continuem entre urbanitzacions. El camí es una mica avorrit. Fa fred, ens fiquem en camps i després de una estona entrem en un polígon industrial. On és l’avituallament? Preguntem... 700 metres ens contesten. Aquets 700 metres se’ns fan llargs. Per fi arribem...
00:37 Cassà de la Selva
Mengem entrepans de tonyina i nocilla i ens posem rèflex, anem al lavabo. 20 minuts i sortim.
Ens costa tornar a caminar, els músculs s’han refredat i ara es queixen i fan mal. Però el Josep ens anima amb la seva danza HAKA.
Anem per senders entre camps de cultiu en la foscor. El cel és net i estrellat. Trobem pocs equips i a vegades caminem junts. Després d’una estona divisem la torre de l’església de Llagostera, sembla que estem molt a prop però per una estranya raó desapareix i com si volgués jugar amb nosaltres i no torna a fer-se visible fins molt de temps després. Ara ja si que ens apropem i entrem al nucli urbà i casi a les afores, el poliesportiu i avituallament.
Anem per senders entre camps de cultiu en la foscor. El cel és net i estrellat. Trobem pocs equips i a vegades caminem junts. Després d’una estona divisem la torre de l’església de Llagostera, sembla que estem molt a prop però per una estranya raó desapareix i com si volgués jugar amb nosaltres i no torna a fer-se visible fins molt de temps després. Ara ja si que ens apropem i entrem al nucli urbà i casi a les afores, el poliesportiu i avituallament.
02:50 Llagostera
Primer veiem als meus cosins Maribel i Diego que ens saluden. La Maribel em diu; Vas mal, oi? Jo quins ànims! I afegeix: Era necessari anar tan ràpid? I és que anem molt per sota del temps de pas de anys anteriors i els hem obligat a no dormir.
Fem lo que toca, menjar entrepans, ganyips , anar al lavabo, reposar líquids... La Lluïsa te fred i l’Antònia li posa una manta a sobra. En Josep si es para se’ls tanquen els ulls...
32 minuts i sortim. El Diego s’afegeix a nosaltres, la Maribel es torna a dormir.
El cel està ple d’estels que forma una brillant teulada al entorn arborat que ens acompanya. Encara que jo no em fitxo molt, estic concentrat en caminar per no trontollar i acabar quan abans. El sender és ample, però els arbres i parets de pedra a ambdues bandes, estrènyen el camí i recorden l’antic us de aquesta via verda com via de ferro. Jo camino davant i escolto al meu cosí parlant amb en Josep de piragües i mes coses, darrera venen la Lluïsa i la Mari enraonant també potser d’estels, jo no en tinc moltes ganes, de parlar i camino amb la mirada cap a terra i veig la bafarada del meu alè que em recorda el fred que fa, encara que vaig abrigat i no el noto.
05:17 Santa Cristina de Haro
Una altra paradeta per a reposar forces. 29 minuts i sortim.
El Diego ens guia pels carrers respectant els passos zebra, ben fet com s’ha de fer, i camina que camina el dia comença a néixer davant nostre.
Entrem a Sant Feliu de Guixols i veiem a la Antònia i la Marina que venen amb la Silvia i el Juanca i ens acompanyen cap a la arribada. El color blau del mar ens saluda i ens diu que el final està a tocar. Entrem en la arribada, la Mari de puntetes per que li fan mal els talons, jo coixejo una mica i el Josep i la Lluïsa encara que forts estan cansats, però tots molt contents.
07:44 Sant Feliu de Guixols
No tenim temps de fer-nos la foto oficial amb la samarreta de l’equip, ens fan fora del podi. És molt d’hora i n’hi ha poca gent, tenim fred. La Mari i la La Lluïsa es curen les butllofes. El Diego ens convida a unes cerveses, però ens ve mes de gust un cafè amb llet ben calentet amb crusants. Riem i celebrem la gesta i decidim tornar cap a casa. Jo me’n vaig amb la meva filla i el Juanca i ens troben a cal Josep i Marina per agafar les coses del cotxe i acomiadar-nos.
I una fulla amb els temps
2 comentaris:
Molt be Toni,ets únic, i dins d'aquesta constel·lació del mon dels KarKamals, ets dels que sempre brilla.
Moltes gràcies per sempre ser-hi.
Es un relat que et fa viure aquets moments. Molt bé Toni
Publica un comentari a l'entrada