Sortim a les 7 de Sant Boi:
l’Asun, el Gustau, la Marina, el Josep, l’Antònia i en Toni
per a trobar-nos en Arbolí amb la Lluïsa i en Jeroni a dos quarts de nou.
Aparquem al inici del poble, comencem la ruta que ens han preparat minuciosament el
Jeroni i la Lluïsa.
Passem pel mig del poble d’ Arbolí per un carrer on les
caques de gos estan assenyalades amb banderoles de color. Sortim i anem pel
GR-7 en direcció a Gallicant. Ens apropem a aquest poble que està abandonat i
en runes i gaudim de les vistes sobre el pantà amb el poble de Ciurana penjat a
la fi de la línea sobre les cingles de la altra banda.
Esmorzem en un
petit magatzem rònec per a eines que
està darrera les runes, per a no mullar-nos per què comença a ploure.
Abandonem Gallicant per baixar cap al riu i ens fiquem en el
bosc sota les cingles de la marge esquerra del Ciurana. hem d’anar en compte, les pedres del
corriol estan humides de la pluja encara que el sol és amistós i es manté però
sense escalfar gaire. Passem per grau de
Vincabré i seguim suament per la frondosa obaga sota les parets de pedra cap al
grau del Bodró. Veiem les coves del Cup i la Tosca. El Josep i en Toni es
fiquen dintre un tros, per explorar una mica. Des del grau del Bodró, la
baixada es fa més pendent.
Després d’una estona som al riu i veiem el mas del
Candi a l’altre vora. Enfilem el marge cap a dalt i busquem un gorg proper per remullar-nos aprofitant que el sol continua
amb nosaltres i esmorzem.
Després d’esmorzar seguim riu avall fins un Molí
abandonat buscant el sender en direcció
a Arbolí. Anem pel tàlveg del riu i triguem una estona en trobar un corriol
evident per agafar. Passem per una casa com de Robinson Crusoe i més gorgs que
inviten a donar-se un bany. Ens allunyem
de la corrent d’aigua vorejant la casa i pugem en el bosc cap al grau de
Vincabré. Passem pel peus mateixos de les parets dels cingles seguint la senda
dels Carboners, podem veure algunes vies d’escalada.
Busquem un sender una mica
perdut, pugem una mica més i arribem al mas de Salín, després al de Nadal, allà
es pot veure una era en bones condicions encara. Ara comencem a descendir primer fins l’ermita de Santa Pau i després ens
deixem caure per un camí empedrat a Arbolí.
En Arbolí ens prenem unes cerveses i felicitem al Jeroni i
la Lluïsa que ens han preparat aquesta sortida amb documentació de a bord
inclosa per a que no ens perdéssim en cap moment.
Després de la xerradeta i el merescut refrigeri, la Lluïsa i
en Jeroni se’n van a Altafulla i la resta ens tornem a Sant Boi.
I per veure fotos, cliqueu aquí.
