Estada a Menorca Maig 2018

Tot i esperant que en Toni ens aportarà, en breu, la seva habitual e insuperable crònica, us deixo aquí les meves fotos de l'estada Karkamalaire per terres menorquines, entre el 4 i 11 de maig

Per veure les fotos d'en Jeroni Cliqueu aquí
Per veure les fotos d'en Gabriel Cliqueu aquí
Per veure les fotos d'en Josep Cliqueu aquí

CRÒNICA MARXA DEL GARRAF 2017

Va succeir diumenge 5-11-2017.

 Ens vam reunir a la rotonda de la Muntanyeta  a les 5 de la matinada després de haver passat la nit preocupats per la pluja. Afortunadament el temps va ser sec, encara que fred i solament a la tard preveia caure algunes gotes. Vam ser  el Fernando, la Lluïsa, la Montse, la Mari, la Meri, l’Antònia i el Toni.

A les 5:20 estàvem fent cua a la sortida en Gavà quan ens vam trobar a l’Aureli a qui no vam tornar a veure després en tota la caminada.

A les 6:05 sortíem i començava la proba. Havien canviat l’itinerari i no vam fer la pujada inicial per la carena del any passat que era molt relliscosa. Així ens estalviem els primers turons de d’en Vinader i del Gall i vam fer,  apropant-nos a Castelldefels, una ruta més planera entre el arborat encara en la foscor de la fi de la nit . Quan començava  a sortir el sol ja pujàvem  cap al turó de Fanxó i ja continuàvem pel mateix camí dels any anteriors per corriols pedregosos (signe identificatiu del Garraf) i relliscosos que ens feien alentir la caminada. Ens aquells moments ens vam trobar al José Martinez que ens acompanyà fins al primer avituallament en Campgràs.

Després va transcórrer semblant als anys anteriors;

+ Tot baixada, per la carretera, a la vora dels avencs de la zona de la Morera, després al costat de una pedrera cap a la Pleta , continuant entre els arbres i amb el desnivell fent-se més pronunciat de cara al mar fins Garraf, arribar a la platja i avituallament sòlid ben proveït amb el sol i el mar com acompanyants.

+ Creuar el poble de Garraf i caminar quasi tot el tram de pujada fins l’avituallament lleuger en la urbanització de la Plana Novella, i foto pels karkamals al Palau.

+ Tros molt cansat i pedregós fins l’avituallament dels Solius. La gent de Sant boi que anàvem trobant-nos , es queixaven també d’aquest tram i ens preguntaven quant acabava.

+ En el coll de les Solius, menjàvem botifarra i el Fernando i jo vam retre compte dels porrons amb uns tragets de vi. El sol començava a afluixar i ens abriguem una mica.

+Desprès les pujades per sota de les línees elèctriques que ja ens agafen cansats fins que arribem a la Clota.

+ La  baixada agra i interminable per les pedres del Bruguers fins a la Sentiu.  Allà ja estaven desmuntant la paradeta, però vam fer un avituallament lleuger.

+ Vam arribar de nit a les 18:10. Temps total 12:05 hores.

Vam fer les cervesetes (sense ganes de menjar els entrepans però contents) per celebrar-ho, i vam agafar el camí als cotxes i cap a Sant Boi.

Per veure unes fotos fes un clic aquí.