Estada a Menorca Maig 2018

Tot i esperant que en Toni ens aportarà, en breu, la seva habitual e insuperable crònica, us deixo aquí les meves fotos de l'estada Karkamalaire per terres menorquines, entre el 4 i 11 de maig

Per veure les fotos d'en Jeroni Cliqueu aquí
Per veure les fotos d'en Gabriel Cliqueu aquí
Per veure les fotos d'en Josep Cliqueu aquí

CRÒNICA MARXA DEL GARRAF 2017

Va succeir diumenge 5-11-2017.

 Ens vam reunir a la rotonda de la Muntanyeta  a les 5 de la matinada després de haver passat la nit preocupats per la pluja. Afortunadament el temps va ser sec, encara que fred i solament a la tard preveia caure algunes gotes. Vam ser  el Fernando, la Lluïsa, la Montse, la Mari, la Meri, l’Antònia i el Toni.

A les 5:20 estàvem fent cua a la sortida en Gavà quan ens vam trobar a l’Aureli a qui no vam tornar a veure després en tota la caminada.

A les 6:05 sortíem i començava la proba. Havien canviat l’itinerari i no vam fer la pujada inicial per la carena del any passat que era molt relliscosa. Així ens estalviem els primers turons de d’en Vinader i del Gall i vam fer,  apropant-nos a Castelldefels, una ruta més planera entre el arborat encara en la foscor de la fi de la nit . Quan començava  a sortir el sol ja pujàvem  cap al turó de Fanxó i ja continuàvem pel mateix camí dels any anteriors per corriols pedregosos (signe identificatiu del Garraf) i relliscosos que ens feien alentir la caminada. Ens aquells moments ens vam trobar al José Martinez que ens acompanyà fins al primer avituallament en Campgràs.

Després va transcórrer semblant als anys anteriors;

+ Tot baixada, per la carretera, a la vora dels avencs de la zona de la Morera, després al costat de una pedrera cap a la Pleta , continuant entre els arbres i amb el desnivell fent-se més pronunciat de cara al mar fins Garraf, arribar a la platja i avituallament sòlid ben proveït amb el sol i el mar com acompanyants.

+ Creuar el poble de Garraf i caminar quasi tot el tram de pujada fins l’avituallament lleuger en la urbanització de la Plana Novella, i foto pels karkamals al Palau.

+ Tros molt cansat i pedregós fins l’avituallament dels Solius. La gent de Sant boi que anàvem trobant-nos , es queixaven també d’aquest tram i ens preguntaven quant acabava.

+ En el coll de les Solius, menjàvem botifarra i el Fernando i jo vam retre compte dels porrons amb uns tragets de vi. El sol començava a afluixar i ens abriguem una mica.

+Desprès les pujades per sota de les línees elèctriques que ja ens agafen cansats fins que arribem a la Clota.

+ La  baixada agra i interminable per les pedres del Bruguers fins a la Sentiu.  Allà ja estaven desmuntant la paradeta, però vam fer un avituallament lleuger.

+ Vam arribar de nit a les 18:10. Temps total 12:05 hores.

Vam fer les cervesetes (sense ganes de menjar els entrepans però contents) per celebrar-ho, i vam agafar el camí als cotxes i cap a Sant Boi.

Per veure unes fotos fes un clic aquí. 

Crònica Arbolí riu Ciurana 23/07/2017

Sortim a les 7 de Sant Boi:

l’Asun, el Gustau, la Marina, el Josep, l’Antònia i en Toni per a trobar-nos en Arbolí amb la Lluïsa i en Jeroni a dos quarts de nou.

Aparquem al inici del poble, comencem  la ruta que ens han preparat minuciosament el Jeroni i la Lluïsa.

Passem pel mig del poble d’ Arbolí per un carrer on les caques de gos estan assenyalades amb banderoles de color. Sortim i anem pel GR-7 en direcció a Gallicant. Ens apropem a aquest poble que està abandonat i en runes i gaudim de les vistes sobre el pantà amb el poble de Ciurana penjat a la fi de la línea sobre les cingles de la altra banda.

Esmorzem en un petit  magatzem rònec per a eines que està darrera les runes, per a no mullar-nos per què comença a ploure.

Abandonem Gallicant per baixar cap al riu i ens fiquem en el bosc sota les cingles de la marge esquerra del  Ciurana. hem d’anar en compte, les pedres del corriol estan humides de la pluja encara que el sol és amistós i es manté però sense escalfar gaire.  Passem per grau de Vincabré i seguim suament per la frondosa obaga sota les parets de pedra cap al grau del Bodró. Veiem les coves del Cup i la Tosca. El Josep i en Toni es fiquen dintre un tros, per explorar una mica. Des del grau del Bodró, la baixada es fa més pendent. 

Després d’una estona som al riu i veiem el mas del Candi a l’altre vora. Enfilem el marge cap a dalt i busquem un gorg proper  per remullar-nos aprofitant que el sol continua amb nosaltres i esmorzem.

 Després d’esmorzar seguim riu avall fins un Molí abandonat  buscant el sender en direcció a Arbolí. Anem pel tàlveg del riu i triguem una estona en trobar un corriol evident per agafar. Passem per una casa com de Robinson Crusoe i més gorgs que inviten a donar-se un bany.  Ens allunyem de la corrent d’aigua vorejant la casa i pugem en el bosc cap al grau de Vincabré. Passem pel peus mateixos de les parets dels cingles seguint la senda dels Carboners, podem veure algunes vies d’escalada.

Busquem un sender una mica perdut, pugem una mica més i arribem al mas de Salín, després al de Nadal, allà es pot veure una era en bones condicions encara. Ara comencem a descendir  primer  fins l’ermita de Santa Pau i després ens deixem caure per un camí empedrat a Arbolí.

En Arbolí ens prenem unes cerveses i felicitem al Jeroni i la Lluïsa que ens han preparat aquesta sortida amb documentació de a bord inclosa per a que no ens perdéssim en cap moment.

Després de la xerradeta i el merescut refrigeri, la Lluïsa i en Jeroni se’n van a Altafulla i la resta ens tornem a Sant Boi.

I per veure fotos, cliqueu aquí.