Abans de res, val la pena rellegir l'article d'en Josep. Es tot una crònica anticipada plena de poesia.
Si ho voleu cliqueu aquí.
Per fi va arribar “el Pedra”. Feia 20 milions d’anys que ens estava esperant. I no el vam decepcionar.
Aquest diumenge 24 de Juliol de 2011, ens vam juntar Karkamals & Cia per asolir aquest objectiu. Érem:
Antonia, Eric, Gaspar, Mari, Lluïsa, Nil el seu fill i dos amics en Marc i el Martí, Paco, Paqui, Jose, Juani, Dani, Nuri, Asun, Gustavo, Pastora, Miquel, Josep, Jesús y Toni.
I aquests són els fets esdevinguts:
06:00 Casa dels Glahn I sortim en 6 cotxes a prop de les 06:15
08:00 Arribem a peus del Pedraforca després d’haver deixat el poble de Saldes a un costat i girar per una pista a la dreta. Aparquem no molt lluny del mirador de Gresolet a la mateixa pista.
08:20 Prenem un camí cap al refugi Lluís Estasen que puja suament entre abets. Al cuart d’hora, som al refugi (1.640 mts). Gaspar es quedarà aquí fent algún tomb i ens esperarà fins la tornada. Ens posem crema solar (per broncejar-nos?), preparem els bastons i començem la pujada. Agafem el corriol que puja borejant el massís a la nostra esquerra.
A poc de començar, les botes de La Lluïsa diuen ‘Prou’ i les soles es desenganxan . Josep “MacGyver ” ho soluciona amb esparadrap miraculós, més tard en Jesús també va haver de donar una mà amb cinta americana.
Caminem entre abets, i no fa falta esforçar-se massa perque el camí es ombríbol i les vistes de les grans moles de pedra amb el contrast del paisatge verd ens acompanya. Pasem per la Canal del Rimbau i sota la Balma de les Orenetes i ens enfilem per la Canal del Verdet. Aquí la pendent es més i es fa més cansat , sobre tot quan pugem per la zona final de tartera.
10:20 Hem arribat a la collada del Verdet (2.244 mts). Vistes precioses i aprofitem el pla de gespa per fer l’esmorçar acompanyant-lo amb les botes de ví del Paco i en Toni.
11:00 Tornem a caminar i anem cap al pollegó superior, tanquem els bastons... Al cap de pocs minuts tot és roca i ja hi som grimpant. En una primera part força empinat hem d’anar amb compte de no llançar pedres als que venen darrere (el tràfic de persones va ser important). Hi ha que anar amb cura. Fins i tot hi ha un tram amb un cable d’acer enganxat a la roca per ajudar-nos.
Arribem a un cim i ens hem de esperar a que la gent vagi passant. El temps es comença a fer núbol i la boira s’estén per sota del pollegons. Tot es pedra i pics, i al costat s’albiren les cingles entre la broma.
Quan podem, comencem a baixar i tornar a pujar grimpant continuament seguint les marques grogues. Així fem un parell de cims.
En l’ultim, avancem una mica i ja hi som, al cim del Pollegó Superior.
12:40 Cim del Pollegó Superior (2.498 mts).
Ens fem les fotos, Josep posa la Senyera.
Gaudim del lloc i del moment.
13:05 Comença la baixada. Ens enfilem per la canal cap a la tartera i es va fent un camí entre les roques fins arribar a la base de la enforcadura .
13:30 Base de la enforcadura (2.348 mts). Ens preparem, obrim els bastons.
I… comença l’infern. Molta pendent... relliscades... pedres que cauen de sobre per les trepitjades de uns altres... Va haber un moment delicat, fins i tot a Gustavo en van fregar-li una cama. Poc a poc ens asegurem, les pedres son més consistents... tot i que no vam acabar de sufrir fins arribar al fi de la tartera.
15:30 Fi de la tartera. Prenem un camí. Entre la vegetació i els arbres el que emprenya son les arrels al trepitjar-les i el cansament que portem a sobre.
16:00 Arribem al refugi. 1640 mts. Ens trobem amb el Gaspar que no s’aborrit i ha fet turisme per la zona i després de una estona agafem el camí de tornada cap als cotxes.
16:30 Fem el menjar per recuperar les forçes i contents, celebrem la gesta acabada, que donades les condicions (botes de la Lluïsa, sabates pocs adequades del Gustavo, que molts de nosaltres era la nostra primera vegada, etc), va sortir molt bé.
Per tornar a gaudir de les imatges podeu veure les fotos clicant aquí.
