Sortides diverses al febrer

Aquest febrer hi hem estat dispersats entre sortides i curses.

Mentre uns caminaven uns altres corrien. Potser, per llocs diferents, però amb les mateixes ganes de fer i ilusions. Aupa Karkamals! HHHUUAAAUUUU!!!!

Hem corregut a Granollers i caminat a Esparreguera i Collbatò, a Torrelles, i més endavant hem tornat a Collbató i hem fet la travessa desde Cornellà al castell de Cervelló i mentrestant el Josep , ben acompanyat, corre i corre pel rio Llobregat o fent la Mitja de Barcelona preparant el seu GRAN repte. 

Els que hem caminat, hem gaudit de la natura i oh! Sorpresa ens em topat amb cavalls perxerons tirant de un carretó al bell mig de la muntanya entre Esparraguera i Collbató, i no era la desfilada dels Tres Tombs. En la mateixa, després de coronar el insigne i derruit castell de Collbató, vam acabar prenent cerveses a les Encines, un amagat restaurant que ens ha sorprés (bé, a mí no que el coneixia) pel seu càlid llar de foc (que també oi!, pot rostir carns i carxofes).

Ara, per a rostits, les botifarres que ens hem cruspit a la Cornellà Castell de Cervelló. Aixó sí, després de caminar 19 Km per paratges coneguts per tots nosaltres. Tot així, algún camí nou hem après.

I com que a les caminates hi ha una mica més de temps (si no hi tens al Dani al costat) per fer fotos , això he fet i les podeu veure clicant endavant:

Marxa del Montserratí (Esparreguera Collbató) cliqueu aquí.

Sortida Esparreguera Collbató cliqueu aquí.

Sortida Cornellà Castell de Cervelló cliqueu aquí.

No m’han sortit molt bé. Però es un tema que haig de parlar amb els experts.

Cornellà / Castell de Cervelló

Com es costum, en Dani, -cap de tecnología aplicada- ens fa el track de la matinal d'avui.
D'aquí uns dies en Toni es pasarà les fotos.

Matinal Montserratí-na

Gràcies a la tesnología punta  (i al rellotge del Dani) us adjunto el recorregut i desnivell  de la matinal d'avui per  Esparreguera (en color rosa pàlid) , que vindría a ser com 3/4 de la Marxa del Montserratí.
En blau he posat la resta de recorregut que ens hem deixat per fer.

En breve estreno de les fotos d'en Toni en estas mismas pantallas (ojo i pot ser comentades !!! )

Va de contes.

-         He hagut de fer un exposició oral al català i per això vaig preparar la seguent historia. 
      He volgut publicar-lo també a la nostra web.

-         Parlaré de les meves filles bàsicament, però també d’amics i com no, de contar contes. Una manera més d’enfortir relacions, com
      la conversa , el joc o altres.

CONTA’M UN CONTE.

-         Tinc dues filles. Quan eren petites, jo estava molt enfainat al meu treball. No disponia de gaire temps per a elles.

-         Les circunstàncies van canviar a pitjor 
      (o potser no), i el poc temps es va convertir en no res. I vaig pensar  que havia de passar més temps amb elles.

-         Vaig haver de fer canvis a la feina i baixar el ritme de treball. També vaig haver d’organitzar uns altres aspectes de la meva vida per apropar-me’n.  

-         Crec que em va sortir bé. He cuinat per a elles. He fet pastissos I els hi he portat a la sortida del col.legi. He estat tot el que he pogut al seu costat.

-         Però del que em sento més orgullós i el que més plaer m’ha produit, ha sigut el conte d’anar a dormir.

-         Quantes nits d’aventures, amb Alí Babá i la cova, el submarí surcant la Coronaria envers les profunditats del cor, els viatges al fons de la Terra i al Espai infinit, les aventures en les jungles i mares entre pirates malaisis i moltes més.

-         Però el més estimat era SIMBAD, SIMBAD EL MARÍ. Els seus viatges eren espectaculars. Els preparatius dels vaixells, els seus naufragis amb el mar embravit i el vent bufant que ens feien sentir en el bell mig de la galerna. Ens imaginaven lluites amb bèsties llegendàries, sempre amb l’ai al cor.

-         Calia una mica de teatre, que jo intentava posar. Però eren la curiositat i l’interés de les oients les que feien l’encís.

-         A vegades estava cansat i la intensitat anava caient i començava a dormir-me quan una veu es queixava i reclamava... Va haber histories mitjors i pitjors...

-         Bé, vam continuar amb els relats fins que les meves filles ho van anant sustituint per la televisió, la Play station o el Xateig en Internet. Van venir els primers tatuatges, els piercings... Donam’m diners per a la disco....

-         Ara, com tots, tenen els seus propis problemes i aficions, però a vegades parlem i recordem amb alegria aquells moments.

-         Fa temps que no practico el contar conts i he perdut la pràctica. Però un dia estava amb els amics al País Basc esperant un tren de San Sebastian que no venia i estaven avorrits. El meus amics són molt de la conya i em van demanar un conte. Em vaig recordar del meu Simbad i els vaig regalar amb un relat. Em vaig enrotllar, vaig dir mig coses del conte mig coses inventades i no vaig saber com acabar. Estava el meu estimat Simbad damunt d’un cim envoltat de precipicis a dintre d’un niu d’àguiles gegants, el ou trencat al seu costat i sobre el seu cap l’ombre de les immenses aus a l’aguait, disposades a llançarse sobre ell i jo no sabia com podria sortir-se’n. Em vaig bloquejar, no podia deixar que aquells ocells esgarrifosos se’l cruspisin, però no se m’acudia com salvar-lo. I de sobte, va arribar el tren de Donòstia amb molta gent i mot de xivarri. Doncs bé, Simbad va saltar àgilment, va agafar el tren i això el va salvar.