Va de contes.

-         He hagut de fer un exposició oral al català i per això vaig preparar la seguent historia. 
      He volgut publicar-lo també a la nostra web.

-         Parlaré de les meves filles bàsicament, però també d’amics i com no, de contar contes. Una manera més d’enfortir relacions, com
      la conversa , el joc o altres.

CONTA’M UN CONTE.

-         Tinc dues filles. Quan eren petites, jo estava molt enfainat al meu treball. No disponia de gaire temps per a elles.

-         Les circunstàncies van canviar a pitjor 
      (o potser no), i el poc temps es va convertir en no res. I vaig pensar  que havia de passar més temps amb elles.

-         Vaig haver de fer canvis a la feina i baixar el ritme de treball. També vaig haver d’organitzar uns altres aspectes de la meva vida per apropar-me’n.  

-         Crec que em va sortir bé. He cuinat per a elles. He fet pastissos I els hi he portat a la sortida del col.legi. He estat tot el que he pogut al seu costat.

-         Però del que em sento més orgullós i el que més plaer m’ha produit, ha sigut el conte d’anar a dormir.

-         Quantes nits d’aventures, amb Alí Babá i la cova, el submarí surcant la Coronaria envers les profunditats del cor, els viatges al fons de la Terra i al Espai infinit, les aventures en les jungles i mares entre pirates malaisis i moltes més.

-         Però el més estimat era SIMBAD, SIMBAD EL MARÍ. Els seus viatges eren espectaculars. Els preparatius dels vaixells, els seus naufragis amb el mar embravit i el vent bufant que ens feien sentir en el bell mig de la galerna. Ens imaginaven lluites amb bèsties llegendàries, sempre amb l’ai al cor.

-         Calia una mica de teatre, que jo intentava posar. Però eren la curiositat i l’interés de les oients les que feien l’encís.

-         A vegades estava cansat i la intensitat anava caient i començava a dormir-me quan una veu es queixava i reclamava... Va haber histories mitjors i pitjors...

-         Bé, vam continuar amb els relats fins que les meves filles ho van anant sustituint per la televisió, la Play station o el Xateig en Internet. Van venir els primers tatuatges, els piercings... Donam’m diners per a la disco....

-         Ara, com tots, tenen els seus propis problemes i aficions, però a vegades parlem i recordem amb alegria aquells moments.

-         Fa temps que no practico el contar conts i he perdut la pràctica. Però un dia estava amb els amics al País Basc esperant un tren de San Sebastian que no venia i estaven avorrits. El meus amics són molt de la conya i em van demanar un conte. Em vaig recordar del meu Simbad i els vaig regalar amb un relat. Em vaig enrotllar, vaig dir mig coses del conte mig coses inventades i no vaig saber com acabar. Estava el meu estimat Simbad damunt d’un cim envoltat de precipicis a dintre d’un niu d’àguiles gegants, el ou trencat al seu costat i sobre el seu cap l’ombre de les immenses aus a l’aguait, disposades a llançarse sobre ell i jo no sabia com podria sortir-se’n. Em vaig bloquejar, no podia deixar que aquells ocells esgarrifosos se’l cruspisin, però no se m’acudia com salvar-lo. I de sobte, va arribar el tren de Donòstia amb molta gent i mot de xivarri. Doncs bé, Simbad va saltar àgilment, va agafar el tren i això el va salvar.