Un Poema.

Després de les grans gestes maratonianes i intercalant-ne entre les històries del nostre cronista santboià Josep, us passo una de poemes.

Va d'una recepta d'un llibre que em va regalar una companya del català.

Va acabar el curs de català i com tots sabem, el dia 21 de març passat (equinocci de primavera) va ser el dia mundial de la poesia i vam haver-nos de currar un treball sobre el nostre poeta Carles Riba i preparar-nos per llegir alguns poemes.

A mi se’m va ocórrer fer una poesia amb la recepta que no està malament i per això la penjo als Karkamals i ja em direu.

Com últim aclariment us dic que la meva companya es diu Carmen Trulls i la meva professora Ció.

La Recepta dels PErTOrNS

Quina por i quin nus al coll

si en Riba ha de sentir-me,

com puc d’aquesta sortir-me

i tanmateix seguir viu al món.

Doncs bé, algú m’ha  d’ajudar

potser la Carmen Trulls?

En meva musa es voldrà posar?

Una mà m’ha de donar

un poema m’ha de regalar

bé, si és un llibre tant me fa.

Són els PErTOrNS erre que erre

que en el llibre vaig trobar

una recepta peculiar

de l’ànima nutrient.

Són PETONS  sense erre

els que ara us vull llançar.

Amb permís de l’Escola

que Costa i Llobera es diu,

ara us la vull redactar,

tinc de la Ció les instruccions

i de l’imperatiu faré ús.

Són ingredients principals

els petons,

suavitat i calma en mesura

el respecte i l’amor mai s’han d’oblidar

intuïció, aigua fresca i distensió

un de nou por cuiner o cuinera,

i sal al gust com en tota recepta.

Macereu el respecte dins l’aigua fresca,

durant uns quants dies s’ha d’estar.

Calma, intuïció i suavitat

el temps que calgui,

amb les mans es centrifugaran.

Molta energia obtindreu,

dins la distensió la posareu.

Cada cuiner o cuinera

el seu escollit agafi,

afegiu-lo a la barreja.

Fabriqueu petons de totes les mides

entre els llavis, un pessic de sal

i en un atac de distensió,

oferiu-los PErTOrNS als comensals.

 

I ja teniu petons per torns per a l’àpat

Bon profit,

i sense por, no perdreu la gana.

Toni ,

(recepta de Escola Costa i Llobera).

Sant Boi Segle XIII

    

     Sant Boi. Segle XIII.

   S'acaba el romànic i comença el gòtic, de la foscor a la llum, dels murs pintats amb Sants i Apòstols a allargades finestres ogivals i rosetons amb vitralls que deixant entrar la Llum Divina, de gruixuts murs a delicades i altes columnes, un canvi total.

   A París, el bisbe Maurice de Sully, a manat construir una catedral amb aquest nou estil arquitectònic, Notre Dame De París.

   L'Aina de Can Boixera,ha arribat avui de París, ha estat tot un any involucrada en la construcció dels arcbotants d'aquesta nova catedral, es mestre d'obres i una gran treballadora, Jean de Chelles i Pierre de Montreuil l'hi van encarregar el treball, que ha estat d'un èxit total, tot L'Alou esta agitat i content, els pares se'n fan creus de tenir-la aquí, i tots volen parlar amb ella i que els expliqui com es París i la Catedral, les  coses de la feina, no paren de preguntar i tocar, llavors el Jeroni de Can On, alça la veu i fa callar a tothom i diu, "farem un sopar entre tots per celebrar que l'Aina ha tornat", tothom hi està d'acord, i es reparteixen la feina, el Gaspar de Can Boixera, farà pa per tots; el Gabriel de Can Farigola, peus de porc amb naps; Toni de Queribu, cassoulet; l'Asun de cal Franciscà del Bori, crema; la Nuria, dona del Dani de les Mules,portarà mel de les seves abelles; la Montse de Can Nap, pomes camoses;el Gustau de Cal Franciscà, mistela  per els dolços; la Juany, de Cal Trull  el millor oli de les seves gerres; la Fina de Can Pedra, embotits de la matança del porc de l'hivern, tothom  col·labora perque la festa sigui un èxit.

   L'Erich, a enviat a buscar als veïns del Bori, del Llor i Sant Climent i la Mari del Hostal, sense ella no hi hauria "festa", vol que estiguin tots en un dia tan joiós.

   S'ha girat feina per el Dani de les Mules, per el riu han baixat troncs per fer les bigues del sostre, de la casa d'acollida, que els de Can Farigola, volen fer al costat de casa seva, molts pelegrins en el seu camí cap a Sant Jaume de Compostel·la, necessiten un lloc per poder descansar i menjar, i amb el Sergi de Can Pedra i El José de Cal Trull, ha de pujar-les; les bigues són de fusta de melis, pesants com el ferro, el camí es massa dret, i la feina es fa difícil, en un revolt la biga es creua al camí, els homes tiren tan com les mules, però no hi a manera de tirar endavant, els de la plaça, s'han adonant del que passa i tots baixen a ajudar, estirant en força, desencallant el tronc i el pujant dalt del casal que s'ha de construir, ja pot començar la festa, ja hi som tots.  

   L'Aina ha portat uns llibres que el Jesús del Llor li va encarregar, són d'ètica i filosofia.

   L'Erich el Ros i l'Antònia de Can Boixera, estan més feliços que mai, ha estat dur no saber res de l'Aina tan temps; li presenten a Toni de Queribu, fa poc que ha vingut a viure al poble amb les seves filles.

   Aquests son els personatges reals d'unes histories inventades,  i ara vull presentar-me jo, Josep de Cal Pasqual, pagès,visc a Sant Boi, barri de L'Alou, amb la meva dona Marina de ca la Cosidora, i els nostres dos fills.

 Josep KarKamal

Marató de Barcelona 2012

Salud Kompanys Kamarades KarKamals.
Estic orgullós de tenir Kompanys com vosaltres, sense el vostre ànim i alè. no hagués estat possible fer la Marató de Barcelona.
Una molt forta abraçada a tots.

Josep KarKamal.

Lo bueno si breve...

Doncs jo no afegiré res mes, o pot ser si.
Si diuen que una imatge pot valdre mes que mil paraules aquí us hi deixo les fotos de la Marató d'un nou talent fotogràfic emergent l'Antònia de Can Nik-On.
I per que no hi hagi envejes també posarem aquí las d'un fotògraf consagrat, Erich El Ros,de la 27a. Cursa Popular de Sant Boi.
I si encara us queden ganes de veure més fotos, clicant aquí podeu compartir la meva particular visió dels 42,195 Km de BCN 2012.
Apa, adèu.

Gabriel, el breve.


.

Sant Boi. Segle XIII

Salud  Kompanys KarKamals.

La nostre història del poble.

Segle XIII. any 1213, Pere I " El Catòlic" el Rei i Nostre Senyor, acaba de morir en el setge de la ciutat de Muret, Comtat de Tolosa .

El poble de Sant Boi, es un petit llogaret, habitant 315 persones, entre L'Alou, el Bori i Llor; havia estat terra fronterera, els àrabs han estat expulsats cap el sud, al lloc es respira pau, i comença a prosperar, tot és modest i senzill, però la vida és dura, casi inhumana.

L' Alou és la població més nombrosa, 3/4 parts viu aquí, el Bori és una masia amb unes quantes cases  al voltant, el Llor és una masia fortificada, amb casals i quadres.

A L'Alou, les cases es disposen al voltant de una petita església romànica del segle X, amb un alt campanar adossat, que te dues campanes, l'interior te pintures, d'un Pantocrator, d'apòstols i de Sant Boi, sant nascut a Nimes al segle lV, i que soldats francs del emperador Carlemany van portar la devoció i les relíquies. Un petit claustre, amb una font al mig, formen part del conjunt.

Al nord de l'església, un safareig cobert, que rep l'aigua d'una deu propera.

Intentaré descriure el poble i els habitants, que serem nosaltres, els KarKamals, amb els seus neguits, les festes, feines ..., intentant lligar el segle XIII amb el XXl.

Sigui aquest el nostre homenatge, als 315 sanboians del any 1213.

22 de juny de 1213.

Encara no ha sortit el sol que L'Alou ja es desperta, és un dia de festa, avui totes les dones del poble es trobaran a la plaça al costat de l'església, s'hi trobaran l'Annabel de Can Farigola, la Loli de Cal Carnisser, Antònia de Can Boixera, la Marina de Cala Cusidora, la Lluïsa de les Flors i també vindran la Mari del Hostal de Sant Viçens, la Pastora del Bori i la Llum de Sant Climent; de petites la mare els havia inculcat lo que l'avia els havia ensenyat, de baixar al riu el dia del solstici d'estiu amb els peus nusos i amarar-los amb la rosada del mati, i això seria medicina per el cos i també per l'ànima; s'apropava l'època de segar i batre, els dies es faran curts, per tanta feina, la feines del hort necessitaran de la seva energia i vitalitat, i desprès la verema, no es podrà defallir, totes les hores de sol s'hauran d'aprofitar, però avui és festa, i entre crits i rialles baixaran per el carrer del Riu fins a casa de la Paqui la pastoreta, que te el millor ramat de cabres de tot el territori, i juntes aniran riu amunt arrossegant els peus per la verda i humida herba contentes i felices.

   La Paqui està callada, pateix per el Paco el seu marit, es patró d'una toba (vaixell de carga català), fa dos mesos que es van fer a la mar, cap a Roma, a les bodegues del vaixell, porta estibats vins que han elaborat el Jesús del Llor i el Miquel del Bori, i les figures religioses que l'hivern han fet la Favi i el Manel de Les Salinas, els perfums i ungüents de la Lluïsa de Les Flors, i d'altres coses que els habitants de poble han fet a casa durant el llarg hivern, vaixell carregat d'il·lusions i somnis, en arribar a port vendrà la carga, coneix comerciants que ja l'esperant, i comprarà sedas i teixits, especies i marbres i tornarà amb el vaixell curull. L'acompanya el Dario com grumet, es el segon viatge que fa, i el noi esta joiós.

Aniran sortint nous personatges del nostre petit poble, i poc a poc anirem entrant a les seves cases i la seva vida.

Josep KarKamal

Suar

Salut Kompanys KarKamals.

Una altre història.

  El Llibre del Gènesi diu:

  23. Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret i guanyés el pa amb la suor del seu front. 24 Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edèn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per guardar el camí de l'arbre de la vida. 

  El treball va ser la maledicció i la suor el complement.

  Doncs bé, avui tenir feina és una benaurança, un be que hem de mantenir. El treball no ha ser una càrrega feixuga, si no un acte de realització.

  

  Els KarKamals que sempre estem contens, també  sempre estem suats; sembla que estigui lligat contens i suats.

  A les curses i caminades en arribar, estem contents, cansats i suats. A les festes com mes contents estem, més suats acabem. Amb la parella com més excitats, més suats i més contents. A l'escola l'època d'exàmens suàvem tinta xina, en  aprovar, ens posàvem contents. A la muntanya, en arribar al cim i contemplar el extraordinari paisatge, estem contens, cansats i suats. El primer petó, no ens va fer entresuar d'emoció?.

  Joan-Baptiste Grenouille ( perfumista ) en la seva busca malaltissa, del perfum mes exquisit, va matar a una noia per extreure l'olor corporal, sense tenir en compte que si no hi ha vida no hi ha olor, si no hi ha calor, no hi ha vida. Es el perfum, una mascara veneciana, una obra d'art inexpressiva, i la suor el destil·lat de les nostres emocions ?.

  Potser, en arribar un dia a la porta del Jardí del Edèn, els querubins d'espases fulgurants, en veure'ns suats, cansats i contents, ens flanquegin les portes i entrem aquest meravellós Jardí.

  Doncs, a fer tot allò que ens posi contents, ens cansi i ens faci suar.

  Que els nostres camins, ens portin lluny, mes lluny, molt lluny...........

  Josep KarKamal