Sant Boi Segle XIII

    

     Sant Boi. Segle XIII.

   S'acaba el romànic i comença el gòtic, de la foscor a la llum, dels murs pintats amb Sants i Apòstols a allargades finestres ogivals i rosetons amb vitralls que deixant entrar la Llum Divina, de gruixuts murs a delicades i altes columnes, un canvi total.

   A París, el bisbe Maurice de Sully, a manat construir una catedral amb aquest nou estil arquitectònic, Notre Dame De París.

   L'Aina de Can Boixera,ha arribat avui de París, ha estat tot un any involucrada en la construcció dels arcbotants d'aquesta nova catedral, es mestre d'obres i una gran treballadora, Jean de Chelles i Pierre de Montreuil l'hi van encarregar el treball, que ha estat d'un èxit total, tot L'Alou esta agitat i content, els pares se'n fan creus de tenir-la aquí, i tots volen parlar amb ella i que els expliqui com es París i la Catedral, les  coses de la feina, no paren de preguntar i tocar, llavors el Jeroni de Can On, alça la veu i fa callar a tothom i diu, "farem un sopar entre tots per celebrar que l'Aina ha tornat", tothom hi està d'acord, i es reparteixen la feina, el Gaspar de Can Boixera, farà pa per tots; el Gabriel de Can Farigola, peus de porc amb naps; Toni de Queribu, cassoulet; l'Asun de cal Franciscà del Bori, crema; la Nuria, dona del Dani de les Mules,portarà mel de les seves abelles; la Montse de Can Nap, pomes camoses;el Gustau de Cal Franciscà, mistela  per els dolços; la Juany, de Cal Trull  el millor oli de les seves gerres; la Fina de Can Pedra, embotits de la matança del porc de l'hivern, tothom  col·labora perque la festa sigui un èxit.

   L'Erich, a enviat a buscar als veïns del Bori, del Llor i Sant Climent i la Mari del Hostal, sense ella no hi hauria "festa", vol que estiguin tots en un dia tan joiós.

   S'ha girat feina per el Dani de les Mules, per el riu han baixat troncs per fer les bigues del sostre, de la casa d'acollida, que els de Can Farigola, volen fer al costat de casa seva, molts pelegrins en el seu camí cap a Sant Jaume de Compostel·la, necessiten un lloc per poder descansar i menjar, i amb el Sergi de Can Pedra i El José de Cal Trull, ha de pujar-les; les bigues són de fusta de melis, pesants com el ferro, el camí es massa dret, i la feina es fa difícil, en un revolt la biga es creua al camí, els homes tiren tan com les mules, però no hi a manera de tirar endavant, els de la plaça, s'han adonant del que passa i tots baixen a ajudar, estirant en força, desencallant el tronc i el pujant dalt del casal que s'ha de construir, ja pot començar la festa, ja hi som tots.  

   L'Aina ha portat uns llibres que el Jesús del Llor li va encarregar, són d'ètica i filosofia.

   L'Erich el Ros i l'Antònia de Can Boixera, estan més feliços que mai, ha estat dur no saber res de l'Aina tan temps; li presenten a Toni de Queribu, fa poc que ha vingut a viure al poble amb les seves filles.

   Aquests son els personatges reals d'unes histories inventades,  i ara vull presentar-me jo, Josep de Cal Pasqual, pagès,visc a Sant Boi, barri de L'Alou, amb la meva dona Marina de ca la Cosidora, i els nostres dos fills.

 Josep KarKamal