dissabte, 23 de novembre del 2013

El paquet de galetes

  Explica una història que una senyora va entrar a una estació. Quan va comparar el bitllet la van informar que el tren anava amb retard. La senyora es va acostar al quiosc i va comparar un parell de revistes i un paquet de galetes.
Sense gaire res a fer, es va asseure en un banc de l’estació. Al cap de poca estona, un jov
e va seure al seu costat i es va posar a llegir el diari. De sobta, el jove va allargar la mà,va agafar el paquet de galetes i, després d’obrir-lo, va començar a menjar-se’n una despreocupadament. Va decidir no ser grollera, però no podia passar per alt que aquell jove se li estava menjant les galetes.
 
  De manera que, sense dubtar-ho, va agafar el paquet i va treure’n una galeta, la va ensenyar al jove i va començar a menjarse-la amb una mirada desafiadora. Per sorpresa seva, el jove va somriure….. i va agafar un altre galeta. La senyora va decidir que el seu company de banc no era ràpid amb les indirectes i, fastiguejada, va agafar un altre galeta. El jove va fer el mateix. El joc va continuar fins que només quedava una galeta al paquet. “No serà tan barrut”, va pensar la senyora. Amb calma, el jove va agafar aquella última supervivent i, molt suaument la va partir per la meitat. Amb un somriure, en va oferir una part a la senyora, “Gràcies”, va murmurar la senyora, agafant bruscament la mitat de la galeta. “De res”, va respondre el jove.
  En aquell moment va arribar el tren, i la senyora va pujar amb fúria sense mirar enrere. En veure el jove per la finestra, va pensar: “Quin insolent”.
  Apartant la vista, va obrir la seva bossa de mà per agafar una revista i….també i va trobar el paquet de galetes… intacte.


La Vaguardia. 23 de novembre del 2013.

2 comentaris:

Toni ha dit...

Com la història dels llops que portem dintre, li hem de donar de menjar al bo. Josep, tu ja li dones prou, si.

Gabriel Ruiz ha dit...

L'has clavat Toni, l'has clavat.
Gabriel