Purissima 2014

Com que ja no mirem tant el blog, deso aquí -comte que ningú no s'en enteri- les fotos del ball Country d'aquest any.

Salut companys

Diada 2014

Caram quin día.
Intens.
Per no oblidar.

Com no tinc la virtud d'en Josep -per explicar els fets i les emocions- us deixo una petita part de les fotos que vaig fer el día de la "V"

Salud

Gabriel

Historia de Catalunya

La revolta dels remences

  El diàleg i la comunicació, la reflexió i el saber escoltar, son valors que hem d’utilitzar, en aquesta etapa que el país creua.

  No ens podem quedar de braços creuats mentre l’historia passa, som part del nostre país i hem de fer-lo entre tots

  El 1460, els pagesos de remença es van aixecar contra el poder feudal que els oprimia i maltractava.

  Amb el crit “ El temps de servitud ja ha passat”,  es van aixecar contra els seus senyors.Una de les principals reivindicacions del moviment remença va ser l’abolició dels “Mals Usos”, drets que els senyors tenien sobre els seus vassalls i que els nobles van arribar a regular per llei.

  El 1486, el moviment va ser aniquilat, una revolució que va fracassar en les formes, però no en fons. A partir d’aquell moment, les classes oprimides van saber que unides podien lluitar pels seus drets…...i sortir-s'en.

  Nosaltres, Kompanys, igual que els nostres avantpassats, també farem Historia.

Josep

Historia de Catalunya.

	Salut Kompanys. He trobat aquest retall de la Nostra Historia, i he pensat que us agradaria.
	LES CORTS DE MONTSÓ
	Un dia de novembre del 1362, un pobre pagès, en Guillem Calvet, veu com el seu senyor, el vescomte de Cardona, fa camí cap a la vila de Montsó. El rei Pere III el Cerimoniós, hi ha convocat Corts Generals i això només vol dir una cosa: que el rei necessita diners, i molts, per fer la guerra contra el rei de Castella, que envaeix les terres del sud de la corona catalanoaragonesa. Al castell de Montsó, es reuneixen amb el rei Pere els representants de l'Església, de la noblesa i dels ciutadans. I, durant unes quantes setmanes, discuteixen i negocien. Al final, arriben a un acord. En un acte celebrat a l'església de Santa Maria de Montsó, els representants accedeixen al donatiu però, en canvi, demanen que el rei juri unes lleis més favorables als seus interessos. A aquest sistema de fer política, específicament català, se l'ha conegut com a "pactisme". El vescomte de Cardona torna a casa visiblement satisfet. El rei li apujarà la categoria i, en el futur, es convertirà en el primer comte de Cardona. Però per a Guillem Calvet, el pagès, la vida no millorarà. Per a ell, la conseqüència d'aquelles Corts és que haurà de pagar impostos per entrar les mercaderies a la vila. Aquests impostos s'anomenaran "generalitats" i de la institució encarregada de recaptar-los, Diputació del General i, més endavant Generalitat. Josep KarKamal

Salut companys ...

Salut Kompanys!!!!

Un altre cop hem anat a la nostre cita amb la lluna i la muntanya.

El triangle màgic ( lluna, muntanya i karkamals ) a tornat a funcionar.

L’alegria i bon humor, goig i satisfacció, van omplir el cap vespre.

La lluna va curullar la plàcida nit, i la seva  llum ens va infondre força.

Sempre recordarem aquestes agradables nits al cim de St. Ramon.

Que la ferma voluntat de fer-ho tot possible, ens acompanyi sempre.

Aquestes son les fotos d’un altre nit memorable aqui !!

Pedraforca (31/5 - 1/6-2014) segona part

Crònica de la fabulosa estada sota el massís.

Amb una molt bona preparació de la sortida per part del Josep, assistit pel Gabriel, el cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny, hem anat els Karkamals al nostre estimat Pedraforca (símbol estampat en les nostres samarretes que ha quedat molt apropiat per lluir en aquets indrets).

Vam sortir de casa dels Glahn : La Marina i el Josep, l’Anabel i el Gabriel, la Loli, la Teresa, l’Antonia i l’Erich, la Paqui i el Paco, la Juany i el Jose, la Paqui, la Pastora i el Miquel, l’Asun, la Montse,la Nuri i el Dani, la Conchi i el Fernando, la Mari, la Lluïsa i el Jeroni, el Toni. El Gustau s’afegiria a la tarde. Crec que no em deixo a ningú...

L’hora seria sobre les 7 del matí del dissabte i vam arribar al cap de dues i mitja  a tres hores al coll de les Bassotes, després de deixar la carretera entre Saldes i Gósol i agafar una pista, que a més de un cotxe  el va deixar una marca de pedra en els baixos. Allí vam esmorcar i en acabar  començàrem a fer la ruta , que com diu el nostre Gabriel vam tenir que recalcular, per què en lloc de anar fins al Comabona, com era el objectiu inicial, ens vam quedar al coll de la Serra Pedregosa gairebé fins al Pas dels Gosolans (camí utilitzat antigament pels segadors de Gósol que anaven a la Cerdanya a treballar). 

I és que pujant pels zig-zags del camí, inicialment entre prats de gespa i al poc envoltats de neu, ens va a començar a nevar. Quan vam arribar al coll, ens vam fer les fotos de rigor i vam decidir tornar als cotxes. El Comabona queda doncs com assignatura pendent per a altra ocasió Karkamal. Tanmateix, vam gaudir de les vistes amb la llum tènue provocat pel clima, de un Bultó que va aparèixer planejant el cel i és clar, de la neu que a més de un va emprenyar per què no anàvem preparats per a aquesta contingència.

Quan arribem als cotxes agafem la pista(que ens havien dit que estava oberta) cap al refugi Estasen. Doncs, la pista està pitjor que la anterior; Amb pedres al camí que han deixat les esllavissades i roques a les parets amunt a punt de caure (em recorden el còmic del Correcamins i el coiot). En algun que altre revolt hem de sortir del cotxe i encara així es produeix alguna que altra rascada de baixos. Deixem el cotxe al costat de unes fustes, pujem per un camí i ens trobem el refugi de Luis Estasen. Entrem i esmorzem amb unes cervesetes fredes que ens serveixen els que portem el refugi, uns estrangers molt amables.

Havent pres el cafè de rigor, alguns no podem resistir i aprofitem el solet i ens estirem en la gespa del voltant amb ganes de fer una migdiada. No obstant, ens hem de anar i tornem als cotxes. Passem pel mirador del Gresolet i aprofitem per fer una ullada i gaudir de les vistes i fer unes fotos.  Seguim la pista i trobem la carretera cap a Saldes. En el camí ens creuem amb el Gustau que ve de Sant Boi i se’ns afegeix. Aparquem en el poble i ens disposem a fer una petita ruta cap al castell. Desprès de unes petites dubtes per trobar el camí (que produeixen la deserció de algú), i el bordar de algun gos esbroncat a una masia, continuem pujant fins a les runes del castell. Hi ha al costat una petita capella, la ermita de Santa Maria, tancada i un asta al costat amb la estelada dalt. Ens fem les fotos amb la estelada i el Pedraforca com a fons. Alguns volem fer uns passos més i ens fiquem per un bonic bosc  cap al riu( mentida no hi havia riu...) La resta baixa al poble a prendre cerveses (també una bona opció). Els arbres tenen un mantell verd i alguns d’ells també vesteixen uns rugosos bonys (alguna malatia?). Els llimacs que trobem ens donen la mida de la humitat de aquest preciós bosc.  Ens creuem amb un noi i una noia corrent que porten dos gossos. Li preguntem si un de ells és pastor alemany o alsacià.  Mentre ens explica aquests dos conceptes canins, no podem deixar de patir al veure el piercing que porta clavat al mugró. Tornem i baixem a Saldes i de allà enfilem amb els cotxes a la Casa de Colònies Pedraforca. 

Reparto de habitacions, dutxa, vistes al Pedraforca al vespre i sopar. Des de la finestra del menjador es veu com la lluna passeja capritxosament entre els dos pollegons del massís.

Després de sopar, la FESTA. Música, guitarra, cançons, acudits... Gabriel, Paco, Fernando, Montse ,Toni... ens diverteixen amb les seves cançons i acudits. La  Montse ens recita una poesia i desprès ens porta una cançó composada per sa filla. Primer la canta ella i després l’acompanyem entre tots fins que aconseguim que soni mitjanament acceptable. No obstant, hem de practicar més per què a penes aconseguim entonar completes l’Estaca i alguna més de les que ens toca el Gabriel amb la guitarra.  La noia de la casa ens porta unes coques boníssimes, el cava el posem nosaltres i van caient les ampolles. L’Erich i en Jeroni surten a fotografiar estels i la forcadura de nit i jo me proposo ensenyar a contar en binari, quin horror! Finalment, acabem i anem a dormir. Les noies han de sortir afora per anar a la seva habitació i aprofiten per mirar el cel i comptar els estels. La silueta del Pedra s’insinua en la foscor  i qui sap si les bruixes baixaran per la tartera quan dormim i es ficaran en els nostres somnis.

 Al dia següent el Pedraforca ens desperta radiant , res a veure amb els núvols del matí passat, amb la seva immensa mola mostrant-nos la tartera separant els pollegons. No ens expliquem com vam poder baixar un dia per aquesta empinada llengua.

Esmorzem a les 9 i després la Teresa, la Antonia, l’Erich, el Paco,i la Paqui es marxen a Sant Boi. La resta, excepte la Loli i l’Anabel que no volen caminar, enfilem cap a Gósol i fem caminant la ruta de la Mallerenga Petita, una ruta suau seguint el sender dels Bons Homes pel GR-107, primer pujant, després llanejant una mica fins  a Fons Terrers, allí agafant el camí de la Mallerenga, una altra vegada de pujada, que ens permetrà gaudir de un frondós bosc de pi roig sentint el cant dels ocells i veient la part oest del Pedraforca. Quan el corriol comença a baixar arribem a un prat, parem per divisar la serra del Cadí al nord i reculem. De tornada, agafem unes escales a l’esquerra i pugem al Tossal del Castell de Termes, on gaudirem de més vistes a la vall de Gósol i el Pedra. Agafem el mateix camí de tornada i anem a Gósol, ens refresquem al safareig, fem unes fotos al brau que escup aigua i a la bassa on les dones rentaven la roba, continuem fins la plaça, fem una mica de turisme i agafem els cotxes per dinar a la casa de colònies.

Una última cervesa i refresc al sol mirant la forcadura i el dinar divertit comentant les ocurrències que hem passat, abans de agafar els cotxes per tornar a Sant Boi.

Tot plegat un cap de setmana inoblidable.

Afegeixo els següents enllaços amb fotos i cançons:

Introducció a la crònica i fotos del Gabriel aquí.

Fotos (no tan bones com les anteriors) del Toni  aquí.

A veure si tenim sort i podem veure aquí les fotos d'en Jose Guirado (creuem els dits)

Nota: Per veure les fotos d'en Eric -s'ha de fer una instància- i per les d'en Jeroni, una oposició. Però mes "rar es un gos verd, i aquesta setmnana n'em vist dos". Companys no perdeu la fe i pot ser algún dia... qui sap... :-))

Cançó de la Montse: 

 

Pedraforca (31/5 - 1/6-2014)

Hola a tots, ben bé no va ser al Pedraforca, encara que omnipresent durant tota la sortida sino que varem voltar per la veina Serra del Cadí.
El dissabte vam pujar gaire bé fins al Pas dels gossolans, encara que vam recalcular la ruta, técnicament parlant, al coll de la Serra Pedregosa aturats per una nevada del tot infreqüent, atès les alçades del calendari (31 de maig). Dinar al regugi Lluis Estasen i a la tarda voltar pel castell de Saldes i una extensió cap el "riu".
Girem cúa cap la casade colónies Pedraforca. Sopar, xerinola i el diumenge cap a Gossol a voltar per la ruta de la Mallerenga (també amb "castell"), dinar i cap a casa.

Aixó es un breu resum que, de ben segur, serà ampliat i corregit per algú dels nostres brillants rapsodes.

Però mentre arriba l'ansiada crònica us penjo aquí algunes de les meves fotos.

Salut

Gabriel

En breu podreu gaudir de les fotos de la resta de companys

TRAILWALKER 2014

Ma cago en deu! On ens hem ficat? Deia jo, i no sense raó i res més per dir-ho. Mesos bregant per
aconseguir recollir diners per un motiu. Un motiu que és ajudar a altres persones , una causa solidària. Doncs bé, ha sigut un èxit: 8.050 € recaptats, essent el segon equip en aportació. Aquí estan el sopar en el Atrium, el curs de galetes amb la Firuleta, les reunions i visites amb entitats i empreses de Sant Boi, la panera solidària , la Sant Ramón de Nit... La confirmació que moltes persones creuen en nosaltres.

Desprès el segon repte, el caminar els 100 Km. Un entrenament a compatibilitzar amb els esdeveniments i visites, amb els neguits inicials per les butllofes i la por a les lesions. Un calendari de marxes; Sant Ramón, Sant Antoni, la Marxa dels Castells de la Segarra, Collserola, , les caminades a la vora del Llobregat des de la platja fins Martorell, acostumant els peus i les cames a la marxa per la plana estepària(és a dir: marxa sense desnivell, aparentment menys exigent, però que a la llarga i pel fet que sempre fas el mateix pas i llavors castiga sempre el mateix grup muscular, et donen uns tirons als bessons i les cames i et produeixen unes butllofes que te cagues!).

I arriba el dia. Tot l’equip sap el que ha de fer. L’Antonia, la Mari, la Lluïsa, el Josep i el Manel caminar 100 Km. La Marina, la Marta i el Toni donaran suport i ànims i la teca als seus companys.

A la sortida també ens acompanyen l’Erich, el Manel pare i la Rosa. Els cosins de la Marina, la Nuri i el Txus, ens porten el pa. La Teresa i el Gabriel amb l’Anabel i la Loli també venen. I per a que no falti ningú ens trobem al equip G313 (crec que son de Hong Kong) coneguts de l’Erich fill.

Sortida : Olot / Hora  10:09 AM / Km recorreguts : 0 / Km Etapa per fer: 17,6.

Després de les fotos y unes paraules interminables del speaker, surten els participants a las 10:09 hores. Els esperen dues etapes molt maques, primer la plana fèrtil de la Vall d’en Bas amb les vistes al Oest del Puigsacalm i els cingles de Falgars. Desprès de superar la pujada més forta de la ruta , el coll d’en Bas, s’endinsaran entre boscos de roures, alzines i pi roig, túnels i congosts gratats a la roca pel ferrocarril.

L’equip de suport, l’Erich, la Marta, la Marina, el Toni i la Teresa ( la resta se’n van i tornaran més endavant), surten en lenta caravana i fan la primera plantada a Sant Feliu de Pallerols al costat del pas dels caminants. Fem bossetes amb ganyips per a la marxa i preparem la taula pel vermut. En el camí, els de Reus solidari fan talls de pernil i n'ofereixen als caminants.

Sant Feliu de Pallerols / Hora  1:13 PM / Km recorreguts : 17,6 / Km Etapa per fer : 13,8.

Arriben i fan el vermut (sense alcohol, eh!), gairebé no s’asseuen, deu minuts i en marxa. Les sensacions són bones, solament és l’inici i la següent etapa és maca, un camí ombrívol entre boscos i parets de roca.

L’equip d’assistència sortim també i al poc temps ens trobem en un encreuament amb els caminants amb un SEAT Sis-cents (compte:  Matrícula de Madrid...) pintat amb els colors de l’estelada amb la música a tota hòstia animant als que passen.

La Marta i la Marina arriben abans a Amer i troben lloc a l’ombra darrera del col·legi. Quan estem tots, mengem la molt bona amanida de pasta que ha preparat la Marta. Se’ns afegeix la Teresa. Tornen en Manel pare i la Rosa.

Amer / Hora 3:46 PM  / Km recorreguts : 31,4 / Km Etapa per fer : 7,4.

 Venen els caminants. Per ara  porten una bona marxa, amb una velocitat de creuer de 5,8 Km/hora. Fa calor, però com bufa vent, refreda una mica i es pot suportar.

Fan les primeres cures als peus, se’ls netegen. El Manel es cura la butllofa del dit petit. Mengen la amanida de pasta i surten als 40 minuts. La Teresa s’afegeix al grup de caminants. Fora del poble encara caminaran pel bosc fins que creuen la carretera i després el riu Ter que ve del pantà de Susqueda. Passaran la Cellera de Ter i al poc estaran en Anglés

Mentrestant el grup de suport recollim i apareixen el Gabriel, l’Anabel i la Loli. Sortim tots cap a Anglés.

Anglés / Hora 6:04 PM / Km recorreguts : 38,8 / Km Etapa per fer : 10,2.

Triguen en arribar, sembla que han afluixat. Es normal, havien començat fort. Quan arriben ens ho expliquen tot: els han donat a beure del porró i ,és clar per això han afluixat. Beuen sucs i begudes vegetals. Els gegants i gralles animen la festa. Surten de seguida. La Teresa es queda amb nosaltres. La carretera transcorre a la dreta just al costat, el riu, amagat, flueix a la esquerra i de tant en tant es podran veure les boniques centrals modernistes de tractament del aigua, això entretindrà als nostres amics per a que el seu esforç sigui més lleuger.

El Gabriel, l’Anabel, la Loli, el Manel i la Rosa se’n van fins demà. La resta agafem els cotxes i anem cap a Bescanó.

Bescanó / Hora 8:17 PM / Km recorreguts : 49 / Km Etapa per fer : 7.

Aparquem i se’ns afegeixen el Darío, la Montse i el Miki. Anem a trobar als marxants i a un Km els veiem. Caminem tots junts fins al cotxe. Mengen una mica; ganyips, fruita, poca cosa per que a Girona soparan. Surten de nou i la Montse, el Darío i el Toni, se’ls afegeixen.

Anem caminant entre el riu a la nostra esquerra i la carretera a la dreta. Al poc la carretera desapareix i el riu és el nostre únic acompanyant. Sembla que pot haver-hi mosquits però per sort la temperatura va baixant i no n’hi ha presència. Es va fent de nit i ens fiquem entre boscos, passant per sota del pont de l’autopista i per pistes amb encreuaments. Amb la llum dels nostres frontals gairebé no veiem les indicacions. Sort que ve la Montse i coneix el camí. El Darío anima als caminants con les seves preguntes i històries fantàstiques. El grup de suport ens envia fotos per “whatsapp” (els estan fent uns llits a la gespa per descansar i fer massatges que dona goix veure’ls).  Al poc marxem entre horts. De tant en tant s’escolta alguna granota. És molt fosc i apareixen petits bassals que hem de sortejar amb molt de compte.
 Ja es veuen els llums de la ciutat(la Gerunda romana), creuem alguns carrers i no triguem en ficar-nos en un gran parc ( de la Devesa) ple de plàtans, que després ens farien la guitza amb el seu pol·len en els ulls i narius. Passem per darrere del palau firal i trobem a la Marta, la Marina, l’Erich i el Miki al tombar-ne la cantonada. Han hagut de canviar el campament base sota el porxo de l’edifici per què amenaça pluja.

Girona / Hora 9:54 PM / Km recorreguts : 56 / Km Etapa per fer : 15,3.

 Ha arribat el moment dels massatges. El Miki els està esperant per fer-los una reparació de cames que ja estan necessitant. Mentre el Miki treballa amb les seves miraculoses mans, la resta mengen la ensalada russa, que ha fet la Marina, i descansen els peus en aigua. La parada és llarga, es nota l’esforç i és necessari refer-se. Malauradament fa vent, i el pol·len dels arbres ens ataca als ulls i narius. No podem aguantar gaire temps i hem de sortir. Primer els caminants als que s’afegeix de nou la Teresa, que està tota decidida a acompanyar-los encara que comença a ploure. També l’Erich marxa cap a Sant Boi a descansar, que ho necessita, ha treballat de valent des de bon matí fent fotos. I el Miki agafa el cotxe per trobar-se amb la Montse i el Dario que acompanyaran als caminants per Girona fins que tornin a trobar la Via Verda. La Marta, la Marina i el Toni mengem una mica, desmuntem i sortim rabent. Al poc, hem de parar el cotxe i posar-nos col·liri als ulls.   

Pitjor ho tenen els caminants, els espera una etapa dura amb la pluja i el fred fins Cassà.

Cassà de la Selva / Hora 2:51 AM / Km recorreguts : 71,3 / Km Etapa per fer : 9,6.

La Marta, la Marina i el Toni arribem a Cassà, ens costa trobar el poliesportiu. A la fi, aparquem i entrem a l’edifici. La vista és preocupant, es veu a la gent cansada, curant-se, alguns dormen. Per sort hi ha cafè i caldo que els reanima. Nosaltres tornem al cotxe i intentem dormir. No ho fem gaire i tornem al poliesportiu a esperar-los dintre.

Estan trigant en arribar, és lògic, deu ser l’etapa més dura, de nit amb la pluja, amb molts quilòmetres a les cames. A la fi arriben, se’ls veu el cansament als ulls i en tot el cos. Toca de nou descansar, menjar, prendre cafè i reposar forces. El Manel se ha de curar els peus. L’Antònia ho està passant malament amb problemes a l’estómac. La Mari te gana i demana un entrepà. Desprès de una llarga parada surten de nou. La Teresa continua amb ells i el Toni s’afegeix.

Caminem una estona pel zona de naus industrials i ens endinsem en els camps per la via verda. Hem de encendre els frontals. Encara plou però va minvant. El terra està molt mullat i hem d’anar amb compte amb els bassals. De tant en tant un gripau ens barra el camí i hem de tenir cura de no trepitjar-lo. Per sort, la pluja fa que no faci tant de fred com l’any passat. Plou intermitentment i va escampant a poc a poc, el paisatge, ple de cultius, és obert i ampli. El cel ajuda i deixa veure algun estel. A vegades creuem un petit bosc o passem pel pont sobre un rieró.

A la fi albirem la torre de l’església de Llagostera, creuem dues carreteres , ens trobem amb el meu cosí Diego, continuem i arribem al poliesportiu on està el control i les nostres fades protectores la Marina i la  Marta que ens tenen preparat els àpats reparadors, el Rèflex i el que puguem necessitar.

      

Llagostera / Hora 6:00 AM / Km recorreguts : 80,9 / Km Etapa per fer : 10,1.

Una altra parada llarga per a menjar, curar els  peus i refer les forces. El Josep es queda adormit una mica sobre la cadira. L’Antonia sembla que està millor. La Lluïsa descansa i la Mari ; vinga! Que hem de continuar!

Sortim, ja fa claror. Jo segueixo amb els caminants. La Teresa se’n va a Sant Feliu i dormirà (si pot fer-ho) una mica. El meu cosí Diego ajuda a la Marta i la Marina a recollir i ens tornarà a veure a Santa Cristina.

Sembla que la sortida del sol ha revifat una mica als marxants, no obstant caminem cansats (si jo ho estic, com estaran ells? -Penso). El paisatge es boscós ple de alzina surera, a la nostra dreta va la carretera a Santa Cristina. El camí es maco però sembla que no s’acaba mai. Els quilòmetres que marquen els senyals en les fustes de la vora del camí no cauen, és com si el comptador s’hagués trencat. A mi no se m’ocorre una altra cosa per animar-los que ensenyar-los a contar en binari. ¿Cuantos dálmatas había en la peli? – 101. – Agáchate que te la hinco!

Santa Cristina d’Aro / Hora 9:00 AM / Km recorreguts : 91 / Km Etapa per fer : 9.

Ens trobem abans del control amb el meu cosí Diego, li diu a l’Antònia que per a les cames, que es doni un bany a la platja de Sant Feliu. L’Antònia como que no; No en te ganes,  ni de bany ni de res...

Poc després del control, apareixen l’Erich, l’Aina, el Santi i al cotxe la Marina i la Marta.

Mengem truita de patates, descansem una mica, ens posem la samarreta blau de gala amb el logo  i tornem a sortir. L’Erich ens acompanyarà aquesta etapa i ens farà fotos. Estem cansats però animats, el sol dona escalfor. El recorregut és agradable, passem per Castell d’Aro i baixem cap a sant Feliu de Guixols, el vent és una mica fred i molesta.

Sant Feliu de Guixols  / Hora 11:16 AM / Km recorreguts : 100 !!! / Km Etapa per fer : 000 !!!

Abans d’arribar trobem a la Marina, la Marta i la Teresa que fan el tram final amb nosaltres. Els últims metres abans de la Meta els fem corrents tots junts agafats de la mà. La alegria es immensa i les sensacions són emocionants. Després de passar per meta abracem a familiars i amics, estan aqui tots; el Manel i la Rosa, el Ricard i la Maria, el Geroni , el Nil i la Laia, el Miguel i la Meri, l’Aina i el Santi, i també els meus cosins Diego i Maribel amb la gossa. Fem les fotos , l’Antònia parla una mica per a Intermon Oxfam i ens fem la foto. Estem una estona celebrant amb els amics i ens fem la foto de grup. I com hem de descansar, ens acomiadem, agafem els cotxes i tornem cap a casa.

Hi ha un un excel amb els temps de pass que vereu al final.

Les fotos, molt maques, del incansable Erich que podreu veure en proper enllaç.

I per acabar,  l’Antònia, la Mari, la Marta, la Lluïsa, la Marina, el Manel, en Josep i el Toni, que hem tingut el plaer de formar aquest any el grup 6x100=H20, us donem les gràcies a TOTS. Sou la força que ens ha empès fins a la fi d’aquest projecte. 

Un karkatram de la Trail

Hola, Kompanys

Ja tenim penjades les fotos de la darrera sortida dels Karkamals!

No ha estat realment una sortida ni de muntanya, ni d'entrenament, més aviat ha estat una passejada !!molt maca!! per un dels darrers trams que faran el nostre equip 6%=H2O a la Trailwalker 2014.
Passejada molt tranki, amb bon temps pel mati, molt bona kompanyia, i acabant amb un molt bon arròs (també hi havia molta gana, tot s'ha de dir), i una mica de kulturilla, per acabar de pair.
Si las voleu veure, KILIKEU AKI

Nota (1): I si encara us queden ganes de veure la particular visió d'en Gabriel de la mateixa sortida  podeu veure les seves fotos -amb el móbil- KLIKANT AQUI  (només per usuaris de Google+)

Nota (2): Poca broma, per acabar d'adobar-ho, KLICANT AQUI podeu veure la superproduction by FernandinhoFilms amb la projecció - amb música- de les fotos de la sortida. Que vagi de gust.

Karkamals a l'Ermita de Sant Elm (Sant Feliu de Guixols)

Trail Walker 2014

 

  L’any 1603 va ser un any clau en la història santboiana. 
  El riu va sortir de mara el 27 de març i s’escampa per tot el pla. El 2 de maig hi torna, quan la collita ja era apunt i la riuada feia més mal.

  El poble es reuneix i la determinació es unanim de reemprendre la construcció col·lectiva del terraplè de defensa contra les riuades (amb el nom de “ La Resclosa”), que a la llarga significarà la seguretat tan desitjada enfront de les fúries del Llobregat.

  Pagesos i no pagesos, tothom ha d’acudir a l’obra del riu durant l’estiu i la tardor.   
  El rector, Francesc Granollachs, fa relació de les persones i els jornals que s’han de aportar en la construcció de la Resclosa, no se n’escapa ni un. Qui mes té, més jornals aportarà.

  Si algú en resta fora és per l’extrema pobresa o edat, per algun defecte físic que el dispensa o per conveniències de la comunitat (cas del mestre d’escola).

  L’any 1603 la collita serà escassa i dolenta. A la parròquia hi haurà pocs matrimonis, com correspon a un any dolent: nomes tres. Moriran vint-i-set adults i vint-i-vuit albats. Xifres “normals” per l’època. La mort no farà distinció entre rics i pobres, menestrals o pagesos.Una de cada tres cases tindrà la visita de la mort.

  La major part de la població no arribarà a l’alimentació suficient, per manca de jornals, els jornalers, i de gra els pagesos.

  El poble de Sant Boi va fer pinya, s’hi va posar i van tirar endavant.

  L'any 2013, quatre cents anys desprès, la situació en molts llocs del món no ha canviat, la falta de recursos, la sequera, el canvi climàtic, la fam, la falta d’ensenyament……. s’escampa per molts llocs d’Àfrica, Amèrica i Àsia.

  Si el relat d’abans sorprèn, més ens sorprendria les realitats d’ara, on les diferències socials cada cop es fan mes evidents.

  La crisi econòmica està passant factura a les capes mes fràgils de la població, tant a Espanya com a nivell global.

 També aquí a Sant Boi, ens trobem amb molts casos de pobresa i marginalitat.

  L’O.N.G. Intermón Oxfam, intenta alleugerar aquestes deficiències socials, arribar allà on els governs es mostren esquerps, els bancs no els interessa i on la societat en fuig.

 Fem nostres els motius de l’O.N.G., siguem hereus d’aquells santboians del 1603, si ells van fer “La Resclosa”  per el seu futur i per fugir de la fam, ajudem a que la gent tingui un futur, ensenyament i les eines per tirar endavant.

 Fem pinya amb Intermón Oxfam.

 6X100=H2O

Sant Boi, any 1603

Població:                              745 habitants.

Llars:                                   148

Coeficient per llar:                    5 habitants.

Òbits, adults:                          27 ( 4 homicidis )

   “    albats:                          28

Taxa bruta de mortalitat:        74 per mil.

Llars afectades per la mort:   49= 33% del total

  

Festa KarKamal

Salut Kompanys KarKamals!!!

Hem encetat l'any amb una festa, ens hem tornat ha trobat tots, hem tingut alguna baixa per grip, però les ganes de gresca i passar.ho be han tornat a unir el grup. 

El Gabriel, ha dirigit el cor de veus cada cop mes afinades.

Ha estat una gran vetllada.

Per veure les fotos clique aqui

josep karkamal