Ma cago en deu! On ens hem ficat? Deia jo, i no sense raó i res
més per dir-ho. Mesos bregant per
aconseguir recollir diners per un motiu. Un motiu que és ajudar a altres persones , una causa solidària. Doncs bé, ha sigut un èxit: 8.050 € recaptats, essent el segon equip en aportació. Aquí estan el sopar en el Atrium, el curs de galetes amb la Firuleta, les reunions i visites amb entitats i empreses de Sant Boi, la panera solidària , la Sant Ramón de Nit... La confirmació que moltes persones creuen en nosaltres.
aconseguir recollir diners per un motiu. Un motiu que és ajudar a altres persones , una causa solidària. Doncs bé, ha sigut un èxit: 8.050 € recaptats, essent el segon equip en aportació. Aquí estan el sopar en el Atrium, el curs de galetes amb la Firuleta, les reunions i visites amb entitats i empreses de Sant Boi, la panera solidària , la Sant Ramón de Nit... La confirmació que moltes persones creuen en nosaltres.
Desprès el segon repte, el caminar els 100 Km. Un
entrenament a compatibilitzar amb els esdeveniments i visites, amb els neguits
inicials per les butllofes i la por a les lesions. Un calendari de marxes; Sant
Ramón, Sant Antoni, la Marxa dels Castells de la Segarra, Collserola, , les
caminades a la vora del Llobregat des de la platja fins Martorell, acostumant
els peus i les cames a la marxa per la plana estepària(és a dir: marxa sense
desnivell, aparentment menys exigent, però que a la llarga i pel fet que sempre
fas el mateix pas i llavors castiga sempre el mateix grup muscular, et donen
uns tirons als bessons i les cames i et produeixen unes butllofes que te cagues!).
I arriba el dia. Tot l’equip sap el que ha de fer.
L’Antonia, la Mari, la Lluïsa, el Josep i el Manel caminar 100 Km. La Marina,
la Marta i el Toni donaran suport i ànims i la teca als seus companys.
A la sortida també ens acompanyen l’Erich, el Manel pare i
la Rosa. Els cosins de la Marina, la Nuri i el Txus, ens porten el pa. La
Teresa i el Gabriel amb l’Anabel i la Loli també venen. I per a que no falti
ningú ens trobem al equip G313 (crec que son de Hong Kong) coneguts de l’Erich
fill.
Sortida : Olot / Hora
10:09 AM / Km recorreguts : 0 / Km Etapa
per fer: 17,6.
Després de les fotos y unes paraules interminables del
speaker, surten els participants a las 10:09 hores. Els esperen dues etapes
molt maques, primer la plana fèrtil de la Vall d’en Bas amb les vistes al Oest del
Puigsacalm i els cingles de Falgars. Desprès de superar la pujada més forta de
la ruta , el coll d’en Bas, s’endinsaran entre boscos de roures, alzines i pi
roig, túnels i congosts gratats a la roca pel ferrocarril.
L’equip de suport, l’Erich, la Marta, la Marina, el Toni i
la Teresa ( la resta se’n van i tornaran més endavant), surten en lenta
caravana i fan la primera plantada a Sant Feliu de Pallerols al costat del pas
dels caminants. Fem bossetes amb ganyips per a la marxa i preparem la taula pel
vermut. En el camí, els de Reus solidari fan talls de pernil i n'ofereixen als
caminants.
Sant Feliu de
Pallerols / Hora 1:13 PM / Km
recorreguts : 17,6 / Km Etapa per fer : 13,8.
Arriben i fan el vermut (sense alcohol, eh!), gairebé no s’asseuen,
deu minuts i en marxa. Les sensacions són bones, solament és l’inici i la
següent etapa és maca, un camí ombrívol entre boscos i parets de roca.
L’equip d’assistència sortim també i al poc temps ens trobem
en un encreuament amb els caminants amb un SEAT Sis-cents (compte: Matrícula de Madrid...) pintat amb els colors
de l’estelada amb la música a tota hòstia animant als que passen.
La Marta i la Marina arriben abans a Amer i troben lloc a
l’ombra darrera del col·legi. Quan estem tots, mengem la molt bona amanida de
pasta que ha preparat la Marta. Se’ns afegeix la Teresa. Tornen en Manel pare i la
Rosa.
Amer / Hora 3:46 PM / Km recorreguts : 31,4 / Km Etapa per fer : 7,4.
Venen els caminants.
Per ara porten una bona marxa, amb una
velocitat de creuer de 5,8 Km/hora. Fa calor, però com bufa vent, refreda una
mica i es pot suportar.
Fan les primeres cures als peus, se’ls netegen. El Manel es
cura la butllofa del dit petit. Mengen la amanida de pasta i surten als 40
minuts. La Teresa s’afegeix al grup de caminants. Fora del poble encara
caminaran pel bosc fins que creuen la carretera i després el riu Ter que ve del
pantà de Susqueda. Passaran la Cellera de Ter i al poc estaran en Anglés
Mentrestant el grup de suport recollim i apareixen el
Gabriel, l’Anabel i la Loli. Sortim tots cap a Anglés.
Anglés / Hora 6:04 PM
/ Km recorreguts : 38,8 / Km Etapa per fer : 10,2.
Triguen en arribar, sembla que han afluixat. Es normal,
havien començat fort. Quan arriben ens ho expliquen tot: els han donat a beure
del porró i ,és clar per això han afluixat. Beuen sucs i begudes vegetals. Els
gegants i gralles animen la festa. Surten de seguida. La Teresa es queda amb
nosaltres. La carretera transcorre a la dreta just al costat, el riu, amagat,
flueix a la esquerra i de tant en tant es podran veure les boniques centrals
modernistes de tractament del aigua, això entretindrà als nostres amics per a
que el seu esforç sigui més lleuger.
El Gabriel, l’Anabel, la Loli, el Manel i la Rosa se’n van
fins demà. La resta agafem els cotxes i anem cap a Bescanó.
Bescanó / Hora 8:17
PM / Km recorreguts : 49 / Km Etapa per fer : 7.
Aparquem i se’ns afegeixen el Darío, la Montse i el Miki.
Anem a trobar als marxants i a un Km els veiem. Caminem tots junts fins al
cotxe. Mengen una mica; ganyips, fruita, poca cosa per que a Girona soparan. Surten
de nou i la Montse, el Darío i el Toni, se’ls afegeixen.
Anem caminant entre el riu a la nostra esquerra i la
carretera a la dreta. Al poc la carretera desapareix i el riu és el nostre únic
acompanyant. Sembla que pot haver-hi mosquits però per sort la temperatura va
baixant i no n’hi ha presència. Es va fent de nit i ens fiquem entre boscos,
passant per sota del pont de l’autopista i per pistes amb encreuaments. Amb la
llum dels nostres frontals gairebé no veiem les indicacions. Sort que ve la
Montse i coneix el camí. El Darío anima als caminants con les seves preguntes i
històries fantàstiques. El grup de suport ens envia fotos per “whatsapp” (els
estan fent uns llits a la gespa per descansar i fer massatges que dona goix
veure’ls). Al poc marxem entre horts. De
tant en tant s’escolta alguna granota. És molt fosc i apareixen petits bassals
que hem de sortejar amb molt de compte.
Ja es veuen els llums de la ciutat(la Gerunda romana), creuem alguns carrers i no triguem en ficar-nos en un gran parc ( de la Devesa) ple de plàtans, que després ens farien la guitza amb el seu pol·len en els ulls i narius. Passem per darrere del palau firal i trobem a la Marta, la Marina, l’Erich i el Miki al tombar-ne la cantonada. Han hagut de canviar el campament base sota el porxo de l’edifici per què amenaça pluja.
Ja es veuen els llums de la ciutat(la Gerunda romana), creuem alguns carrers i no triguem en ficar-nos en un gran parc ( de la Devesa) ple de plàtans, que després ens farien la guitza amb el seu pol·len en els ulls i narius. Passem per darrere del palau firal i trobem a la Marta, la Marina, l’Erich i el Miki al tombar-ne la cantonada. Han hagut de canviar el campament base sota el porxo de l’edifici per què amenaça pluja.
Girona / Hora 9:54 PM
/ Km recorreguts : 56 / Km Etapa per fer : 15,3.
Ha arribat el moment
dels massatges. El Miki els està esperant per fer-los una reparació de cames
que ja estan necessitant. Mentre el Miki treballa amb les seves miraculoses
mans, la resta mengen la ensalada russa, que ha fet la Marina, i descansen els
peus en aigua. La parada és llarga, es nota l’esforç i és necessari refer-se.
Malauradament fa vent, i el pol·len dels arbres ens ataca als ulls i narius. No
podem aguantar gaire temps i hem de sortir. Primer els caminants als que
s’afegeix de nou la Teresa, que està tota decidida a acompanyar-los encara que
comença a ploure. També l’Erich marxa cap a Sant Boi a descansar, que ho
necessita, ha treballat de valent des de bon matí fent fotos. I el Miki agafa
el cotxe per trobar-se amb la Montse i el Dario que acompanyaran als caminants
per Girona fins que tornin a trobar la Via Verda. La Marta, la Marina i el Toni
mengem una mica, desmuntem i sortim rabent. Al poc, hem de parar el cotxe i
posar-nos col·liri als ulls.
Pitjor ho tenen els caminants, els espera una etapa dura amb
la pluja i el fred fins Cassà.
Cassà de la Selva /
Hora 2:51 AM / Km recorreguts : 71,3 / Km Etapa per fer : 9,6.
La Marta, la Marina i el Toni arribem a Cassà, ens costa
trobar el poliesportiu. A la fi, aparquem i entrem a l’edifici. La vista és
preocupant, es veu a la gent cansada, curant-se, alguns dormen. Per sort hi ha
cafè i caldo que els reanima. Nosaltres tornem al cotxe i intentem dormir. No
ho fem gaire i tornem al poliesportiu a esperar-los dintre.
Estan trigant en arribar, és lògic, deu ser l’etapa més
dura, de nit amb la pluja, amb molts quilòmetres a les cames. A la fi arriben,
se’ls veu el cansament als ulls i en tot el cos. Toca de nou descansar, menjar,
prendre cafè i reposar forces. El Manel se ha de curar els peus. L’Antònia ho està
passant malament amb problemes a l’estómac. La Mari te gana i demana un
entrepà. Desprès de una llarga parada surten de nou. La Teresa continua amb
ells i el Toni s’afegeix.
Caminem una estona pel zona de naus industrials i ens
endinsem en els camps per la via verda. Hem de encendre els frontals. Encara
plou però va minvant. El terra està molt mullat i hem d’anar amb compte amb els
bassals. De tant en tant un gripau ens barra el camí i hem de tenir cura de no
trepitjar-lo. Per sort, la pluja fa que no faci tant de fred com l’any passat. Plou
intermitentment i va escampant a poc a poc, el paisatge, ple de cultius, és
obert i ampli. El cel ajuda i deixa veure algun estel. A vegades creuem un
petit bosc o passem pel pont sobre un rieró.
A la fi albirem la torre de l’església de Llagostera, creuem
dues carreteres , ens trobem amb el meu cosí Diego, continuem i arribem al
poliesportiu on està el control i les nostres fades protectores la Marina i
la Marta que ens tenen preparat els
àpats reparadors, el Rèflex i el que puguem necessitar.
Llagostera / Hora 6:00
AM / Km recorreguts : 80,9 / Km Etapa per fer : 10,1.
Una altra parada llarga per a menjar, curar els peus i refer les forces. El Josep es queda adormit una mica sobre la cadira. L’Antonia sembla que està millor. La Lluïsa descansa i la Mari ; vinga!
Que hem de continuar!
Sortim, ja fa claror. Jo segueixo amb els caminants. La
Teresa se’n va a Sant Feliu i dormirà (si pot fer-ho) una mica. El meu cosí
Diego ajuda a la Marta i la Marina a recollir i ens tornarà a veure a Santa
Cristina.
Sembla que la sortida del sol ha revifat una mica als
marxants, no obstant caminem cansats (si jo ho estic, com estaran ells? -Penso).
El paisatge es boscós ple de alzina surera, a la nostra dreta va la carretera a
Santa Cristina. El camí es maco però sembla que no s’acaba mai. Els quilòmetres
que marquen els senyals en les fustes de la vora del camí no cauen, és com si el
comptador s’hagués trencat. A mi no se m’ocorre una altra cosa per animar-los
que ensenyar-los a contar en binari. ¿Cuantos dálmatas había en la peli? – 101.
– Agáchate que te la hinco!
Santa Cristina d’Aro /
Hora 9:00 AM / Km recorreguts : 91 / Km Etapa per fer : 9.
Ens trobem abans del control amb el meu cosí Diego, li diu a
l’Antònia que per a les cames, que es doni un bany a la platja de Sant Feliu.
L’Antònia como que no; No en te ganes, ni de bany ni de res...
Mengem truita de patates, descansem una mica, ens posem la samarreta
blau de gala amb el logo i tornem a
sortir. L’Erich ens acompanyarà aquesta etapa i ens farà fotos. Estem cansats
però animats, el sol dona escalfor. El recorregut és agradable, passem per
Castell d’Aro i baixem cap a sant Feliu de Guixols, el vent és una mica fred i
molesta.
Sant Feliu de Guixols
/ Hora 11:16 AM / Km recorreguts : 100 !!!
/ Km Etapa per fer : 000 !!!
Abans d’arribar trobem a la Marina, la Marta i la Teresa que
fan el tram final amb nosaltres. Els últims metres abans de la Meta els fem
corrents tots junts agafats de la mà. La alegria es immensa i les sensacions
són emocionants. Després de passar per meta abracem a familiars i amics, estan
aqui tots; el Manel i la Rosa, el Ricard i la Maria, el Geroni , el Nil i la Laia,
el Miguel i la Meri, l’Aina i el Santi, i també els meus cosins Diego i Maribel
amb la gossa. Fem les fotos , l’Antònia parla una mica per a Intermon Oxfam i
ens fem la foto. Estem una estona celebrant amb els amics i ens fem la foto de
grup. I com hem de descansar, ens acomiadem, agafem els cotxes i tornem cap a
casa.
Hi ha un un excel amb els temps de pass que vereu al final.
Les fotos, molt maques, del incansable Erich que podreu veure en proper enllaç.
4 comentaris:
Molt be Toni !!
Molt emotiu i encissador a l'hora.
T'ho curras molt i molt be.
Heu de sortir mes sovint per poder gaudir de cróniques com aquesta.
Felicitats a tots els integrants de l'equip
Salut
Una vegada mes, enhorabona!!!!
a l'equip 6 per 100, al fotògraf i al cronista.
Fins una altre!!!
Gràcies Toni per la crònica, cada cop ho fas millor, no es un compliment es la realitat.
Un dia els fets llunyans ens els faràs reviure en el present.
Ets l’home del rigor, la disciplina i la carpeta.
L’home, discret, assenyat i sempre present.
El 6X100 ens va unir en una missió, que si el principi ens va semblar feixuga, desprès es va convertir en alegre i va tenir un final molt feliç.
Gràcies també, als que amb el vostre alè vau fer-ho possible.
Gracies Toni per la Crònica.
Ja fa dies que la vaig llegir però no vaig escriure cap comentari.
Em fa molta il•lusió tenir un document escrit que sempre quedarà per la memòria.
Sort en tenim de tenir un cronista com tú!!
Sembla fàcil i sé que es complicat, o com a mínim hi passes molt temps!!!!
Altre cop moltes gràcies .
Antònia
Publica un comentari a l'entrada