TRAILWALKER 2014

Ma cago en deu! On ens hem ficat? Deia jo, i no sense raó i res més per dir-ho. Mesos bregant per
aconseguir recollir diners per un motiu. Un motiu que és ajudar a altres persones , una causa solidària. Doncs bé, ha sigut un èxit: 8.050 € recaptats, essent el segon equip en aportació. Aquí estan el sopar en el Atrium, el curs de galetes amb la Firuleta, les reunions i visites amb entitats i empreses de Sant Boi, la panera solidària , la Sant Ramón de Nit... La confirmació que moltes persones creuen en nosaltres.

Desprès el segon repte, el caminar els 100 Km. Un entrenament a compatibilitzar amb els esdeveniments i visites, amb els neguits inicials per les butllofes i la por a les lesions. Un calendari de marxes; Sant Ramón, Sant Antoni, la Marxa dels Castells de la Segarra, Collserola, , les caminades a la vora del Llobregat des de la platja fins Martorell, acostumant els peus i les cames a la marxa per la plana estepària(és a dir: marxa sense desnivell, aparentment menys exigent, però que a la llarga i pel fet que sempre fas el mateix pas i llavors castiga sempre el mateix grup muscular, et donen uns tirons als bessons i les cames i et produeixen unes butllofes que te cagues!).

I arriba el dia. Tot l’equip sap el que ha de fer. L’Antonia, la Mari, la Lluïsa, el Josep i el Manel caminar 100 Km. La Marina, la Marta i el Toni donaran suport i ànims i la teca als seus companys.

A la sortida també ens acompanyen l’Erich, el Manel pare i la Rosa. Els cosins de la Marina, la Nuri i el Txus, ens porten el pa. La Teresa i el Gabriel amb l’Anabel i la Loli també venen. I per a que no falti ningú ens trobem al equip G313 (crec que son de Hong Kong) coneguts de l’Erich fill.

Sortida : Olot / Hora  10:09 AM / Km recorreguts : 0 / Km Etapa per fer: 17,6.

Després de les fotos y unes paraules interminables del speaker, surten els participants a las 10:09 hores. Els esperen dues etapes molt maques, primer la plana fèrtil de la Vall d’en Bas amb les vistes al Oest del Puigsacalm i els cingles de Falgars. Desprès de superar la pujada més forta de la ruta , el coll d’en Bas, s’endinsaran entre boscos de roures, alzines i pi roig, túnels i congosts gratats a la roca pel ferrocarril.

L’equip de suport, l’Erich, la Marta, la Marina, el Toni i la Teresa ( la resta se’n van i tornaran més endavant), surten en lenta caravana i fan la primera plantada a Sant Feliu de Pallerols al costat del pas dels caminants. Fem bossetes amb ganyips per a la marxa i preparem la taula pel vermut. En el camí, els de Reus solidari fan talls de pernil i n'ofereixen als caminants.

Sant Feliu de Pallerols / Hora  1:13 PM / Km recorreguts : 17,6 / Km Etapa per fer : 13,8.

Arriben i fan el vermut (sense alcohol, eh!), gairebé no s’asseuen, deu minuts i en marxa. Les sensacions són bones, solament és l’inici i la següent etapa és maca, un camí ombrívol entre boscos i parets de roca.

L’equip d’assistència sortim també i al poc temps ens trobem en un encreuament amb els caminants amb un SEAT Sis-cents (compte:  Matrícula de Madrid...) pintat amb els colors de l’estelada amb la música a tota hòstia animant als que passen.

La Marta i la Marina arriben abans a Amer i troben lloc a l’ombra darrera del col·legi. Quan estem tots, mengem la molt bona amanida de pasta que ha preparat la Marta. Se’ns afegeix la Teresa. Tornen en Manel pare i la Rosa.

Amer / Hora 3:46 PM  / Km recorreguts : 31,4 / Km Etapa per fer : 7,4.

 Venen els caminants. Per ara  porten una bona marxa, amb una velocitat de creuer de 5,8 Km/hora. Fa calor, però com bufa vent, refreda una mica i es pot suportar.

Fan les primeres cures als peus, se’ls netegen. El Manel es cura la butllofa del dit petit. Mengen la amanida de pasta i surten als 40 minuts. La Teresa s’afegeix al grup de caminants. Fora del poble encara caminaran pel bosc fins que creuen la carretera i després el riu Ter que ve del pantà de Susqueda. Passaran la Cellera de Ter i al poc estaran en Anglés

Mentrestant el grup de suport recollim i apareixen el Gabriel, l’Anabel i la Loli. Sortim tots cap a Anglés.

Anglés / Hora 6:04 PM / Km recorreguts : 38,8 / Km Etapa per fer : 10,2.

Triguen en arribar, sembla que han afluixat. Es normal, havien començat fort. Quan arriben ens ho expliquen tot: els han donat a beure del porró i ,és clar per això han afluixat. Beuen sucs i begudes vegetals. Els gegants i gralles animen la festa. Surten de seguida. La Teresa es queda amb nosaltres. La carretera transcorre a la dreta just al costat, el riu, amagat, flueix a la esquerra i de tant en tant es podran veure les boniques centrals modernistes de tractament del aigua, això entretindrà als nostres amics per a que el seu esforç sigui més lleuger.

El Gabriel, l’Anabel, la Loli, el Manel i la Rosa se’n van fins demà. La resta agafem els cotxes i anem cap a Bescanó.

Bescanó / Hora 8:17 PM / Km recorreguts : 49 / Km Etapa per fer : 7.

Aparquem i se’ns afegeixen el Darío, la Montse i el Miki. Anem a trobar als marxants i a un Km els veiem. Caminem tots junts fins al cotxe. Mengen una mica; ganyips, fruita, poca cosa per que a Girona soparan. Surten de nou i la Montse, el Darío i el Toni, se’ls afegeixen.

Anem caminant entre el riu a la nostra esquerra i la carretera a la dreta. Al poc la carretera desapareix i el riu és el nostre únic acompanyant. Sembla que pot haver-hi mosquits però per sort la temperatura va baixant i no n’hi ha presència. Es va fent de nit i ens fiquem entre boscos, passant per sota del pont de l’autopista i per pistes amb encreuaments. Amb la llum dels nostres frontals gairebé no veiem les indicacions. Sort que ve la Montse i coneix el camí. El Darío anima als caminants con les seves preguntes i històries fantàstiques. El grup de suport ens envia fotos per “whatsapp” (els estan fent uns llits a la gespa per descansar i fer massatges que dona goix veure’ls).  Al poc marxem entre horts. De tant en tant s’escolta alguna granota. És molt fosc i apareixen petits bassals que hem de sortejar amb molt de compte.
 Ja es veuen els llums de la ciutat(la Gerunda romana), creuem alguns carrers i no triguem en ficar-nos en un gran parc ( de la Devesa) ple de plàtans, que després ens farien la guitza amb el seu pol·len en els ulls i narius. Passem per darrere del palau firal i trobem a la Marta, la Marina, l’Erich i el Miki al tombar-ne la cantonada. Han hagut de canviar el campament base sota el porxo de l’edifici per què amenaça pluja.

Girona / Hora 9:54 PM / Km recorreguts : 56 / Km Etapa per fer : 15,3.

 Ha arribat el moment dels massatges. El Miki els està esperant per fer-los una reparació de cames que ja estan necessitant. Mentre el Miki treballa amb les seves miraculoses mans, la resta mengen la ensalada russa, que ha fet la Marina, i descansen els peus en aigua. La parada és llarga, es nota l’esforç i és necessari refer-se. Malauradament fa vent, i el pol·len dels arbres ens ataca als ulls i narius. No podem aguantar gaire temps i hem de sortir. Primer els caminants als que s’afegeix de nou la Teresa, que està tota decidida a acompanyar-los encara que comença a ploure. També l’Erich marxa cap a Sant Boi a descansar, que ho necessita, ha treballat de valent des de bon matí fent fotos. I el Miki agafa el cotxe per trobar-se amb la Montse i el Dario que acompanyaran als caminants per Girona fins que tornin a trobar la Via Verda. La Marta, la Marina i el Toni mengem una mica, desmuntem i sortim rabent. Al poc, hem de parar el cotxe i posar-nos col·liri als ulls.   

Pitjor ho tenen els caminants, els espera una etapa dura amb la pluja i el fred fins Cassà.

Cassà de la Selva / Hora 2:51 AM / Km recorreguts : 71,3 / Km Etapa per fer : 9,6.

La Marta, la Marina i el Toni arribem a Cassà, ens costa trobar el poliesportiu. A la fi, aparquem i entrem a l’edifici. La vista és preocupant, es veu a la gent cansada, curant-se, alguns dormen. Per sort hi ha cafè i caldo que els reanima. Nosaltres tornem al cotxe i intentem dormir. No ho fem gaire i tornem al poliesportiu a esperar-los dintre.

Estan trigant en arribar, és lògic, deu ser l’etapa més dura, de nit amb la pluja, amb molts quilòmetres a les cames. A la fi arriben, se’ls veu el cansament als ulls i en tot el cos. Toca de nou descansar, menjar, prendre cafè i reposar forces. El Manel se ha de curar els peus. L’Antònia ho està passant malament amb problemes a l’estómac. La Mari te gana i demana un entrepà. Desprès de una llarga parada surten de nou. La Teresa continua amb ells i el Toni s’afegeix.

Caminem una estona pel zona de naus industrials i ens endinsem en els camps per la via verda. Hem de encendre els frontals. Encara plou però va minvant. El terra està molt mullat i hem d’anar amb compte amb els bassals. De tant en tant un gripau ens barra el camí i hem de tenir cura de no trepitjar-lo. Per sort, la pluja fa que no faci tant de fred com l’any passat. Plou intermitentment i va escampant a poc a poc, el paisatge, ple de cultius, és obert i ampli. El cel ajuda i deixa veure algun estel. A vegades creuem un petit bosc o passem pel pont sobre un rieró.

A la fi albirem la torre de l’església de Llagostera, creuem dues carreteres , ens trobem amb el meu cosí Diego, continuem i arribem al poliesportiu on està el control i les nostres fades protectores la Marina i la  Marta que ens tenen preparat els àpats reparadors, el Rèflex i el que puguem necessitar.

      

Llagostera / Hora 6:00 AM / Km recorreguts : 80,9 / Km Etapa per fer : 10,1.

Una altra parada llarga per a menjar, curar els  peus i refer les forces. El Josep es queda adormit una mica sobre la cadira. L’Antonia sembla que està millor. La Lluïsa descansa i la Mari ; vinga! Que hem de continuar!

Sortim, ja fa claror. Jo segueixo amb els caminants. La Teresa se’n va a Sant Feliu i dormirà (si pot fer-ho) una mica. El meu cosí Diego ajuda a la Marta i la Marina a recollir i ens tornarà a veure a Santa Cristina.

Sembla que la sortida del sol ha revifat una mica als marxants, no obstant caminem cansats (si jo ho estic, com estaran ells? -Penso). El paisatge es boscós ple de alzina surera, a la nostra dreta va la carretera a Santa Cristina. El camí es maco però sembla que no s’acaba mai. Els quilòmetres que marquen els senyals en les fustes de la vora del camí no cauen, és com si el comptador s’hagués trencat. A mi no se m’ocorre una altra cosa per animar-los que ensenyar-los a contar en binari. ¿Cuantos dálmatas había en la peli? – 101. – Agáchate que te la hinco!

Santa Cristina d’Aro / Hora 9:00 AM / Km recorreguts : 91 / Km Etapa per fer : 9.

Ens trobem abans del control amb el meu cosí Diego, li diu a l’Antònia que per a les cames, que es doni un bany a la platja de Sant Feliu. L’Antònia como que no; No en te ganes,  ni de bany ni de res...

Poc després del control, apareixen l’Erich, l’Aina, el Santi i al cotxe la Marina i la Marta.

Mengem truita de patates, descansem una mica, ens posem la samarreta blau de gala amb el logo  i tornem a sortir. L’Erich ens acompanyarà aquesta etapa i ens farà fotos. Estem cansats però animats, el sol dona escalfor. El recorregut és agradable, passem per Castell d’Aro i baixem cap a sant Feliu de Guixols, el vent és una mica fred i molesta.

Sant Feliu de Guixols  / Hora 11:16 AM / Km recorreguts : 100 !!! / Km Etapa per fer : 000 !!!

Abans d’arribar trobem a la Marina, la Marta i la Teresa que fan el tram final amb nosaltres. Els últims metres abans de la Meta els fem corrents tots junts agafats de la mà. La alegria es immensa i les sensacions són emocionants. Després de passar per meta abracem a familiars i amics, estan aqui tots; el Manel i la Rosa, el Ricard i la Maria, el Geroni , el Nil i la Laia, el Miguel i la Meri, l’Aina i el Santi, i també els meus cosins Diego i Maribel amb la gossa. Fem les fotos , l’Antònia parla una mica per a Intermon Oxfam i ens fem la foto. Estem una estona celebrant amb els amics i ens fem la foto de grup. I com hem de descansar, ens acomiadem, agafem els cotxes i tornem cap a casa.

Hi ha un un excel amb els temps de pass que vereu al final.

Les fotos, molt maques, del incansable Erich que podreu veure en proper enllaç.

I per acabar,  l’Antònia, la Mari, la Marta, la Lluïsa, la Marina, el Manel, en Josep i el Toni, que hem tingut el plaer de formar aquest any el grup 6x100=H20, us donem les gràcies a TOTS. Sou la força que ens ha empès fins a la fi d’aquest projecte.