Marató BCN 2015 (segona part)

No és una crònica, volia ser oda.

En tot cas, això que volia fer

potser més seriós ha de ser

penso que m’ha sortit una olla.

Trotant riu amunt i avall tres atletes van

pel Rubricatus, no perdonen cap setmana.

Fantasmes de pors i lesions a l’aguait estan

però ells valents, els miren a la cara.

A la fi, el moment de la veritat  arriba,

de Sant Boi marxen a la Barcino veïna.

Quatre barres, columnes gregues,

sortida donaran a la gesta.

Toca escalfar els dubtes i oblidar la por,

i amb més corredors, al voltant de la font,

comencen a preparar la festa.

Sona la trompeta i com un sol cos

un exèrcit es mou i la plaça serpenteja

i amb alegria i cridòria la gent alena:

Amunt, amunt! Les penes ja no hi són!

Per l’Avinguda que Tarraco es diu,

ufanosos els atletes baixen,

l’ànim dels karkamals és viu

i els que passen ho agraeixen.

Primers els que de rodes necessiten,

els africans i els de l’elit desprès,

i una gentada variada ve darrera

l’ull, pendent de tot es queda:

Belles sílfides, de estretes malles,

nois que al gimnàs el cos treballen,

catxes’men  borned in U.S.A.,

el pit ensenyant sense brusa

nen amb tanga , que verde que verde,

“rastes” i xicots amb disfresses,

els hi ha que casi sense forces

al cap les busquen i en tornen.

El Tamayo, el Manolo, apareixen també,

en Jose Carlos, en Jose Luis i el Toni Arbonés.

Allà estan, el Fernando,la Sonia i el Josep

que alegres i sobrats passen en un res.

Dues batalles són, una es corre al cel,

l’altra els karkamals a sota terra

contra el rellotge anant a toc de queda.

Al temple de Gaudí uns globus n’hi ha,

un noi ros i alt a la mà els carrega

els atletes el miren i alhora saluden

saben que a prop estan els col·legues.

Aneu cap a la Meridiana

ens veurem a la tornada!

Segueix pel Fòrum la serp de gent

l’Antònia , la Lluïsa pugen a ella

i en Toni s’uneix després.

El Fernando s’atura i engega

el Josep va que se les pela,

la Sònia barreja finesa i potència.

Busquen la mar per xuclar la brisa

que dona les forces que el mur enruna

paret que s’aixeca als Kilòmetres trenta

però que no existeix! Ni s’esmenta!

Encara queda una part, tot es farà

s’enfilen per l’Avinguda del Litoral.

Entre víctors creuen l’Arc del Triomf

La Sònia agafa força i riu

la fulla de llorer està a l'espera.

Desprès de la pujada, a l'esquerra

recuperar toca, i cap al mar de pressa

que ve de baixada 
la Via Laietana.

De nou amb els karkamals es creuaran

I el Gabriel, caçador de detalls

amb ull mecànic la història registra,

no es demora l’Erich a la feina

És un altre punt de vista.

Les dutxes del marítim passeig

per a l’acalorat cos van molt bé

i vorejant la descobridora estàtua

l’últim obstacle, una pujada.

Costa de pair el Paral·lel

però ja la plaça Espanya ve

res més que un gir a la esquerra

I la glòria als herois encercla.

Quin xute, quin goig, la gesta acabà

tant de plaer fins pot ser pecat!