diumenge, 22 de març del 2015

Marató BCN 2015 (segona part)

No és una crònica, volia ser oda.
En tot cas, això que volia fer
potser més seriós ha de ser
penso que m’ha sortit una olla.

Trotant riu amunt i avall tres atletes van
pel Rubricatus, no perdonen cap setmana.
Fantasmes de pors i lesions a l’aguait estan
però ells valents, els miren a la cara.

A la fi, el moment de la veritat  arriba,
de Sant Boi marxen a la Barcino veïna.
Quatre barres, columnes gregues,
sortida donaran a la gesta.
Toca escalfar els dubtes i oblidar la por,
i amb més corredors, al voltant de la font,
comencen a preparar la festa.

Sona la trompeta i com un sol cos
un exèrcit es mou i la plaça serpenteja
i amb alegria i cridòria la gent alena:
Amunt, amunt! Les penes ja no hi són!

Per l’Avinguda que Tarraco es diu,
ufanosos els atletes baixen,
l’ànim dels karkamals és viu
i els que passen ho agraeixen.
Primers els que de rodes necessiten,
els africans i els de l’elit desprès,
i una gentada variada ve darrera
l’ull, pendent de tot es queda:
Belles sílfides, de estretes malles,
nois que al gimnàs el cos treballen,
catxes’men  borned in U.S.A.,
el pit ensenyant sense brusa
nen amb tanga , que verde que verde,
“rastes” i xicots amb disfresses,
els hi ha que casi sense forces
al cap les busquen i en tornen.

El Tamayo, el Manolo, apareixen també,
en Jose Carlos, en Jose Luis i el Toni Arbonés.
Allà estan, el Fernando,la Sonia i el Josep
que alegres i sobrats passen en un res.


Dues batalles són, una es corre al cel,
l’altra els karkamals a sota terra
contra el rellotge anant a toc de queda.
Al temple de Gaudí uns globus n’hi ha,
un noi ros i alt a la mà els carrega
els atletes el miren i alhora saluden
saben que a prop estan els col·legues.

Aneu cap a la Meridiana
ens veurem a la tornada!

Segueix pel Fòrum la serp de gent
l’Antònia , la Lluïsa pugen a ella
i en Toni s’uneix després.
El Fernando s’atura i engega
el Josep va que se les pela,
la Sònia barreja finesa i potència.

Busquen la mar per xuclar la brisa
que dona les forces que el mur enruna
paret que s’aixeca als Kilòmetres trenta
però que no existeix! Ni s’esmenta!
Encara queda una part, tot es farà
s’enfilen per l’Avinguda del Litoral.

Entre víctors creuen l’Arc del Triomf
La Sònia agafa força i riu
la fulla de llorer està a l'espera.
Desprès de la pujada, a l'esquerra
recuperar toca, i cap al mar de pressa
que ve de baixada 
la Via Laietana.

De nou amb els karkamals es creuaran
I el Gabriel, caçador de detalls
amb ull mecànic la història registra,
no es demora l’Erich a la feina
És un altre punt de vista.

Les dutxes del marítim passeig
per a l’acalorat cos van molt bé
i vorejant la descobridora estàtua
l’últim obstacle, una pujada.
Costa de pair el Paral·lel
però ja la plaça Espanya ve
res més que un gir a la esquerra
I la glòria als herois encercla.
Quin xute, quin goig, la gesta acabà
tant de plaer fins pot ser pecat!


3 comentaris:

Anabel ha dit...

M'has deixat sense paraules, ets un poeta.
No deixis d'escriure al blog, que ens agrada molt trobar les teves obres.A

pep ha dit...

Molt be Toni.!!!!
Cultiva aquesta nova faceta;ho fas molt be,et felicito.
I moltes felicitats per escriure tan be el català.

Gabriel Ruiz ha dit...

Ets un màkina, Campeón