Matagalls Montserrat 2015 (una altra crònica 2)

Veniem (una altra crònica 1) des de Sant Feliu fent voltes i revoltes en la foscor...

Diari de a bord: Hora terràqüia 23:11. Planeta Sant Llorenç Savall.

Tenim temps de sopar. L’ambient és collonut, les naus estan aparcades al voltant de la base.  Els navegants que hi arriben formen una cua abans d'entrar en l'avituallament. És el problema d’aquest any, massa seguretat en les plataformes d’intercanvi espacial.

Són les 23:00 (fem un viatge curt darrera en el temps de la crònica al passat) no han arribat encara, potser les nostres previsions eren massa optimistes i han baixat el ritme o els ha passat alguna cosa. No!!! Als 11 min. arriben i just davant de la cua els agafem i els portem a la nau. Sembla que el coll de Matalafuga els ha costat una mica però han recuperat desprès. Encara conserven l'hora sobre el previst.

La Mari torna a canviar-se de uniforme, es miren els peus, es posen rèflex i van a la base d’avituallament, però decideixen no passar els control i se’n van directament cap el seu nou objectiu. Han de ficar-se pel bosc i per la riera de  les Arenes (on viuen les grans serps metàl·liques subterrànies; quan surten de la sorra la terra tremola i tot el que està a la bora s’enfonsa...). Si ho superen, després han de passar junt a l’ermita i pujar pesadament pel costat de la Mola fins el camí Moliner de la Urb. Cavall Bernat, uns difícils 15 Km.

Posem de nou els nostres ordinadors; segons els paràmetres inicials ens dona una hora prevista d'arribada: les 03:32. Corregim a la baixa i endarrerim una hora; sobre les 02:20.

Diari de a bord: Hora terràqüia 02:30. Urb. Cavall Bernat Camí Moliner (petita colònia terraformada en l'órbita del planeta MATA-D-PERA).

Sortim de la base per la via B-124, durant alguns Km. avancem paral·lelament als exploradors.  Els seus feixos de llum laser formen una serp de petites estels en la riera de les Arenes. Tant de bo no siguin atacats pels gegants cucs metàl·liques!!!

 Nosaltres arribem a Castellar del Vallès i El TXEPAS ens guia en la negra nit per voltes i revoltes fins a MATA-D-PERA, girem cap al nord i ens perdem entre una nebulosa d’asteroides (aquestes noves colònies terraformades en urbanitzacions es pareixen totes). El TXEPAS ens dirigeix cap a dalt. Decidim seguir a unes naus que van davant, segurament son aliats i van cap al mateix lloc. A la fi canviem i fem cas al TXEPAS i trobem el camí Moliner però ni rastre de la base.

Veiem un navegant que baixa pel camí. Està cansat i sembla derrotat com un replicant en l'última fase de la seva existència. Li preguntem per la base...

 "Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. (riu) Atacar naus en flames més enllà d'Orió. Vaig veure raigs C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, igual que (tus i plora) llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”

Veiem que està una  mica tocat( del genoll), ens dona informació i ens demana ajuda. Li portem a un lloc més accessible per a les naus de rescat.

 Tornem cap al Cavall Bernat i una altra vegada tenim problemes amb el TXEPAS, sembla que ens dirigeix cap a ninguna part, però a la fi la trobem. Just el lloc on els navegants apareixen com sortits d’una porta oberta a un altra dimensió (és la Porta de Tannhäuser que comunica amb la llarga  i pesada pista que puja des de les Arenes). Baixen els esglaons desorientats i cauen al carrer de ciment i es tomben a la dreta cap al avituallament.

Esperem, els nostres arribem 10 min. desprès del previst però per sota del ritme de les 17 hores que tenen agafat (11 min. al Km). Baixen els esglaons de terra i els avisem per a que ens acompanyen a la nau. Allà es recarreguen d’aigua, anaven curts i venien secs. Mari torna a canviar de samarreta, una altra vegada rèflex i surten cap  a Vacarisses

Diari de a bord: Hora terràqüia 05:38. Vacarisses.

Ens costa trobar el lloc. Una altra vegada el nostre TXEPAS ens dirigeix per llocs inesperats. Jo no recordo bé l’itinerari i desprès d’algunes dubtes (el Fernando i jo estudiem vàries alternatives) arribem per fi. Esperem, bevem el te verd que ens ha preparat la Conchi per combatre la son.

 Arriben, segueixen bé però han baixat una mica el ritme, són humans.  Les tinents Meritxel  i Montse porten la davantera. Les fibres de titani de la  Mari estan a rebentar, El capità Fernando T. Kirk decideix fer-li un massatge a una cama. Mari, aquestes fibres quan te'ls han implantat? (estan més dures que l'adamiantun de Lobezno). Son meves genèticament, no me les han implantat!!! Li fa massatges a  l’altra. Joder!!! diu Fernando, si està igual!!!

El comandant Martí necessita també un massatge de cervicals, T. Kirk els treballa i els deixa més relaxats. La tinent Montse necessita un canvi d’uniforme espacial amb motxilla inclosa. El seu ha quedat inservible degut a una fuga d’aigua en el seu camelbak. Per sort la capitana Mari té un equip de recanvi  i pot continuar. La missió està a prop d'assolir-se i la tensió es respira.

Diari de a bord: Hora terràqüia 07:34. Monistrol de Montserrat.

La nostra nau ha pujat a Montserrat fa una estona. Encara en la foscor, la boira que envolta la santa muntanya ens amenaça com una màquina fantasma. Ens posem suament en la plataforma d'aparcament(de pagament) que disposa el monestir. 
Tot està tancat i  els exploradors que han arribat esperen, enfundats en les seves mantes metàl·liques aïllants, que els transbordadors tinguin l'hora de sortida. El panorama és una mica desmoralitzador. Cansats, combatent el fred, caminen o esperen asseguts, uns altres dormen. A mida que l'astre que dona llum a aquest planeta saluda, dona escalfor a la gent, i els nouvinguts que acaben la proba, van pujant els ànims i la plaça s’alegra.

Establim contacte amb l’holograma de la Lluïsa que apareix al nostre costat i ens informa que els navegants estan passant per Monistrol, hora terràqüia 07:34. Pocs minuts abans ha arribat amb la Marina i en Jeroni en la nau auxiliar de transport. El seu recolzament dona més força als nostres guerrers. Ens acomiadem de la Lluïsa, ella i la Marina acompanyaran l’equip de combat i el Jeroni pilotarà la seva màquina a la base del Monestir de Montserrat. Nosaltres en la plaça ens trobem amb el mític navegant Ramón Gabara i el seu fill. Parlem, estan esperant la resta dels seus grups d’acció ràpida. Els seus cronos són com sempre espectaculars, dominen com ningú la ciència del teletransport i viatge en el temps.

Diari de a bord: Hora terràqüia 08:51. Monestir de Montserrat.

Arriben en avançada obrint camí les tinents Meri Starbuck Li i Montse Sheena. Segueixen fins la plaça amb l’objectiu de reconèixer el terreny. El seu temps no serà oficial, però baixarà en uns 10 min. Més tard arriben el comandant i la capitana seguides de la Marina i la Lluïsa. Els saludem i ens afegim a ells. No triguen en tornar la Montse i la Meri i ja tot el grup d’elit trepitja la catifa, que al contacte del seus peus marca l’hora final de la missió i l’èxit total del comando d’elit “Els  4 Fantàstics”.

Celebrem, ens fem les fotos. La gent que ha arribat, ho celebra també i ho passa bé. “La Bruixa”, vell guerrer, és “ojomeneado” per tots els que estem allà. Els més joves el porten a les seves espatlles com els antics “Toreros”. Però no tothom ha acabat, ha hagut baixes. N’hi ha que no ho ha aconseguit, la lluita ha sigut dura, els enemics potents; lesions, butllofes, serps gegants ... Els nebots de la Mari, han hagut d’abandonar, un altre any ho faran... Segueixen tots essent uns herois. 
  

Bé, s'ha de dir que tot paregut amb la realitat és realitat i tota la resta és burda còpia dels Mestres de la Ciència-Ficció.

A continuació, el mapa dels desnivells de la cursa i un quadrant amb les distàncies i ritmes/velocitats.