Matagalls / Montserrat

Matagalls & Montserrat

Un altre cop la Gran Caminada, la Matagalls, aquest any més curta, 81qm. i sortida del Brull.

Aquest any la colla ha minvat, tant sols vam ser quatre, però l’esperit ha sigut el de sempre, alegre, festiu i lluitador.

Com un altre 6X100, 4 a caminar i 2 fent l’avituallament , ens vam predisposar a fer-ho tot possible.

La sortida, a les 3,40 del Brull va ser de cinerama, oberta als boscos, a un cel radiant i cap on es pon sol .

Vam començar a ritme, però l'ànsia ens va fer apretar el pas.

La Meri, pioca i amb posat melindrós, n’obstant obria la marxa.

La Montse, com sempre alegre i feliç.

La Mari, valenta i a la ment la bandera negre que no es rendiria.

I jo feliç, per està aquí una altre vegada.

Tot va anar molt rapit, arribem Aiguafreda, com sempre la Montse d'Arenys, asseguda a la seva cadira de rodes, ens animà.

Desprès, la forta pujada cap a Can Janot, i mes aviat de’l que ens pensem,  ja som a la cruïlla de la carretera de St, Feliu de Codines a Centelles, allà, Fernando ens dona tovalloles humides, jo me la passo primer per la cara, però estava humida de liquid per els mosquits, els llavis s’hem queda aquell mal gust.

El paisatge, aquesta hora, se’ns presenta com un foto antiga, amb els colors del cap vespre apagant-se i els grisos tornant-se negres.

Els nostres arcàngels, ens esperant al pont de Ferreries, el Toni amb la seva inseparable llibreta, sembla que no l’hi quadrant els números.

Al Coll de Poses, se’ns fa de nit.

A l’avituallament de la cursa mengem àvids, a dues mans.

La Meri, ja riu, ha anat deixant pel camí tots els microbis i les dècimes de febre.

A la cruïlla, l’Arca del Fernando, ens aprovisiona d’aigua i líquids, el Toni ens posa reflex als genolls, i arriem decidits muntanya amunt, cap a la fosca.

No ens tornarem a trobar, fins dintre de 3hores, tenim 16qm. fins a St. Llorenç Savall, son les 9 de la nit.

L’Antonia i la Marina, ens truca’n i ens animant a tirar endavant. Ens donen l’empenta per afrontar les pròximes hores de foscor i esforç.

El coll de Matafaluga ens torna a posar ha prova, pistes de terra, corriols en mig del bosc i les pedres….moltes pedres.

St. Llorenç està a la vista, els nostres companys també, que ens veuen entre el ramat.

Primer ens rentem, canviem de samarretes, curem i netegem els peus. Les llagues han començat apareixia, l’hi ensenyo el talo al Fernando, i el seu diagnosi es clar: “ es una llaga plana, ni puto caso”.

La Mari, ha  fet tartà de Santiago, la vam trobar millor que mai, i el cafè va ser un dels millors de la nostra vida.

Sense quasi descans, enllestim ràpid la parada.

En aquesta estona, l’avituallament de la marxa s’ha colapssat, decidim no aturar-nos…...greu error!

15qm. fins el pròxim punt d'avituallament, es prop de la mitja nit.

El telefon sona, la Lluïsa, ens pregunta com anem i ens anima.

Un home ens avança, i de cop i volta pregunta “ i vos quants anys teniu?”, el veure’m tant ben acompanyat, l’hi va saltar el “tic” de l’enveja….la nit te coses així.. …..

I mentre el xiroi grup avança, va sembrant el camí d’alegria i rialles.

Abans de la riera de l’ermita de Les Arenes, hi ha el Mas La Roca, els propietaris sempre ens ofereixen un porró de vi i ganyips i ens animen a tirar endavant. Els nens, els veiem creixa em els anys. L’esperit de la Matagalls es aquest, caminar, compartir ……….i això crea sentiments eterns.

Ara be la bona, l'eterna pujada cap a l’urbanització Cavall Bernat, les nenes van davant, s’han transformat, l’una en lleona i l’altre en un cabirol, amb la Mari fem parella,  se'ns estan acabant els líquids, però l’un no ho diu al altre, anem amunt, patint i a punt de petar. Però arriben dalt sense cap problema.

El Toni, el Fernado i la seva Arca, estan allà, ara sí, aigua a tope i el powerade no ens el deixem.

Ara portem 57qms, estem a 24 de Montserrat.

Sortim animats i comencem a fer càlculs, de l'hora d'arribada, però estem espesos, preguntem sovint quina hora es, no se’ns queda i ho tornem a preguntar.

La  Meri, compara als quatre, amb la serie de la tele “els àngels de Charly”, que tenim una missió a complir, arribar a Montserrat, sigui com sigui, passi el que passi, ara jo soc en Charly i elles els meus Àngels, aquesta estona va anar de “peli”.

Qm 69, Vacarises, s’ha fet llarg, però per fi arribem! Visca!!

Les cervicals i els muscles del coll en fam mal, el Fernando hem fa un massatge que desperta envejàs, va està miraculós, gràcies Fernando!

Encara es negra nit, estem a 12 qm. del Monestir de Montserrat, ja ho tenim a torcar!!

Passem el control de la Carena del Hostal de la Creu, qm. 75, es comença ha fer de dia, tot comença a colorejar-se, i els colors prenent vida, la Marina i la Lluïsa, apareixent al camí, no se qui està mes content.

El sol, comença a il·luminar la muntanya, i la proximitat al objectiu ens anima.

La Catifa Vermella a Montserrat ens espera.

La lleona i el cabirol, corrent muntanya amunt.

Nosaltres, darrera, compartim l’esforç, la Muntanya com sempre ens ho posa difícil, però sempre molt emotiu.

El sol ens escalfa de valent, i ens fa treure el últim alè.

Ja hi som, i no estem sols, els kompanys són allà, i tots junts trepitgem, la Catifa Vermella a Montserrat

Hem tornat a fer-ho, hem tornat a guanyar.

Els KarKamals, hem tornat a fer la Matagalls, sense Ells, com diu el Llach, Nosaltres no haguéssim sortit!!