Sortida anual Casa Colónies del Pedraforca 2016.

Estada en el Pedraforca 2016 11/12- 06-2016

Participants:

El Josep, la Marina, en Toni, en Josep Guirado, la Juany, el Paco, la Paqui, en Miquel, la Pastora, el Fernando, la Conchi, l'Asun i el Gustau.

(No us deixeu els Albums de fotos al final de la crònica !! )

Sortim dissabte 11/06/2016 a dos quarts de vuit de la rotonda de la ronda Sant Ramon/Av. Aragó en tres cotxes, tots excepte l'Asun i el Gustau que van de boda i s'afegiran a la tarde. Anem pel túnel del Cadí, fins a Estana i aparquem passat el poble.

Esmorzem allà mateix a una zona d'esbarjo amb una miqueta de fred. Fet això, comencem cap al sud una ruta ascendent però fàcil per un sender entre el bosc verd i humit. Anem tranquil, xerrant, mirant els bolets i les flors i ens creuem amb un habitant de colors brillants, una petita salamandra negra i groga que ha de suportar la nostra curiositat i fotos. Arribem al Pla del Cadí, guiats pel Josep després de alguna petita fallada per culpa de alguna fita amagada.

La boira al fons per sobre del prat mig amaga les parets de la serra de Cadí, imatge que els fotògrafs no deixen escapar.

Ens fiquem al bosc per l'esquerra cap a l'est per la ruta que el Josep en principi tenia previst agafar però poc accessible pels cotxes, raó per la qual ens hem aproximat per Estana. De tant en tant entre els arbres i núvols podem veure els cingles de pedra a la nostra dreta. En una claror, pugem a l'esquerra una mica a una elevació i divisem cap al nord Estana i la Cerdanya i a la nostra esquena la boira ja ens deixa veure les roques i les canals de la cara nord de la serra del Cadí.

Tornem de nou fins al Prat i dinem de cara a la paret (com si fóssim castigats) gaudint de la barreja de colors; verds del prat i arbres, grocs de les flors del prat que ja estan totes obertes prenent el sol, grisos de les roques, blanqui-blaus del cel i la boira...

Xarrem, acabem i tornem de baixada cap als cotxes, els agafem i prenem cafes i cerveses en el camí al costat de la carretera al hotel Matia (Bellver de la Cerdanya).

Arribem a la casa de colònies a mig tarda, arriben l'Asun i el Gustau. Ens posem guapos(bé, una mica més guapos per què ja ho som gaire) i esperem el sopar jugant al joc dels embolics. Embolics per què jo escric el que vull, tu dibuixes com pots, ell torna a escriure el que entén, el següent torna a pintar com pot i així es va embolicant... Total, ens vam divertir com nens i se'ns va fer l'hora de sopar.

La Carme, com sempre ens va cuidar molt bé. Vam gaudir del menjar i després ens va deixar una sala per continuar passant el temps amb els embolics, bevent cava i menjant coca. Abans però vam tenir temps de molestar i jugar amb un gripau al que ninguna va gosar petonejar per si un cas fos un príncep encantat. I amb un conte vam acabar la jornada. El conte del camàlic i les tres donzelles ,una mica picant, que va dir el Toni.

Diumenge 12/06/2016

Esmorzem a dos quarts de vuit, abans però els artistes aprofiten els colors matinals per a fer fotos del Pedraforca i entorn.

L'esmorzar es suculent i abundant. Fem més fotos després i sortim cap Vallcebre per fer una altra ruta que ha pensat el Josep.

Passem Vallcebre i per una pista de terra aparquem els cotxes al costat de la creu de Culell.

Ascendim en suau pujada cap al sud per un camí entre un fresc bosc passant pel costat de l'ermita de Santa Magdalena en un claret mig amagat, continuem fins al grau de la Mola i a la esquerra torcem fins una torre d'alta tensió i un petit prat amb petites flors. Aquí ja estem a dalt dels cingles i els seguim cap a l'Est una estona mirant les vistes panoràmiques sobre el Berguedà, cap a l'Oest la serra d'Ensija amb la Gallina Pelada, al Sud els Rasos de Peguera i la vall del Llobregat amb el pantà de la Baells, a l'Est el Catllaràs i al Nord el Cisclareny i el Cadí.

Poc temps després tornem pel mateix camí, escoltats pels mosquits que ataquen a la pobre Juany que ha de sofrir-los. Parem una estona en l'ermita de Santa Magdalena amb una petita font dessecada al costat i fem unes quantes fotos i anem cap als cotxes.

A dos quarts d'una estem a la casa de colònies prenent unes cerveses al sol i és quan el Toni es posa a contar un llarg conte de la Alhambra amb príncep, moros, ocells parlants i encanteris que produeixin un estat letàrgic en part de la concurrència. Doncs, és per això que es conten el contes, oi? Per anar a dormir, je je!

Dinem a les dues, fem una mica de xerrameca i tornem cap a casa.

Tot plegat una sortida molt agradable, gaudint d'unes rutes còmodes amb un clima benigne entre boscs i prats amb vistes panoràmiques, amb petites flors de tots colors i petits animals inclosos mosquits. I per guinda la xerinola dels karkamals a tot arreu.

NOTA:
Per tots aquells que vulgeu veure la crònica gràfica d'en Josep Guirado cliqueu aqui.

Per veure les fotos d'en Fernando "Frank Zaragoza", cliqueu aquí.