dimarts, 16 d’agost del 2016

Queralbs, Coma de Vaca, Núria dia 30-07-2016

Poso una petita crònica una mica retardada que ens mantingui el record dels fets.

Participants: La Meri, la Mari, l’Antònia, l’Asun, la Marina, el Fernando, en Josep i el Toni.

En principi, l’objectiu era arribar a Coma de Vaca i depenent de les forces, continuar fins a Núria o tornar pel mateix camí. Val a dir que vam assolir els dos.

Abans, quan vam creuar Ribes de Fresser vam saludar al amic fruiter de la Marina i el Josep. Cada vegada que passem en dissabte, coincidint amb el mercat al carrer, el veiem i el saludem. Ell, crec que encara no ens ha reconegut, jeje...

Vam aparcar poc abans d’arribar a l’estació de Queralbs, just a la dreta d’una revolta de la carretera on es pot agafar el camí des del Pont de Daió, anant per la vora del riu Fresser cap al refugi de Coma de Vaca. De principi va ser molt ombrívol, vorejats de bosc  i soroll del aigua, cosa que ens va suavitzat la pujada fins que després de creuar la corrent per un pont vam esmorzar a les dues horetes aproximadament.
Vam continuar pujant i a poc a poc, la vegetació ens va anant abandonant i el sol molestant més. L’Antònia no es trobava molt bé per què tenia problemes estomacals, però va aguantar, la pujada es va anar fent menys pronunciada encara que abundaven les roques i pedres  i vam arribar al refugi després de creuar de nou un par de corrents d’aigua.

Al refugi vam prendre unes cerveses i uns ganyps, l’Antònia es va refer i ja descansats, sortim per un caminet darrera del refugi a l’altre banda del riu Fresser cap a Núria per la ruta del Enginyers.

Amb una jornada amb el sol castigant, fem un par de passos una mica compromesos però que amb l’ajuda de uns cables de ferro se superen amb comoditat. Un isard que veiem sota una roca més a baix de nosaltres ens mira rumiant tranquil·lament. 
Seguim... Posteriorment divisem un grup de gent que se’ns apropa en sentit contrari i quina sorpresa al comprovar que són el Dani Osiàs, el Xavi Navarro i altres nois de la Fundació Marianao. Després de saludar-nos i xerrar una estona, “Sant Boi es mou!!!”  ens acomiadem i cadascú cap al seu destí. El nostre l’assolim després de enfortir el pas preocupats per un indici de tempesta que amenaça de apropar-se. Divisem Núria i baixem pel costat del telecabina de l’alberg Pic de l’Àliga.

Dinem al puesto de pícnic i no triguem massa en agafar el cremallera a Queralbs acompanyats de la cosina de l’Antònia que està el cap de setmana allotjada amb la seva parella en una cel·la del hotel del santuari (és rar el dia que l’Antonia no coneix a algú on va).


Arribats a Queralbs, baixem per la carretera als cotxes i ... cap a casa...   

I unes poques de fotos clicant aquí.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt be narrat fins l'ultim detall.

Antònia ha dit...

Molt bé Toni. Ets tot un artista!!
Gent com tu fa que quedi millor per la memòria.
Es podria afegir l'anecdota de les botes del Josep que una hora abans d'arribar se li van esmicolar les dues!!!