L'Hostal de la Mari.

Sant Boi Segle XIII


  Jaume I, el que serà anomenat El Conqueridor, te 13 anys, l'hi han preparat el casament amb Elionor de Castella, que celebrarà el 6 de juny de 1221 a la ciutat soriana d’ Agreda.

  Pere I, el Catòlic  i Ramon VI de Tolosa, havien donat als seus fills en penyora i de bona fe, a Simó de Montfort, per amansir les confuses aigües del problema càtar, el de Montfort, a la mort, de Pere I i la derrota de Ramon VI, se'ls fa seus i els educa.

  El 2 de maig la comitiva Reial es posa en marxa, soparan i faran nit a Sant Vicenç, a l'Hostal de La Mari.
  La Mari, es una dona enèrgica, decidida i voluntariosa, totes les hores del dia les te ocupades, cuinar es la seva feina, i gaudir del bosc la seva passió; s'apunta a tot al que sigui compartir aventures i peripècies amb els seus companys,  corren i caminen per els boscos i muntanyes, alegres i rialles com si fossin adolescents, si no fos dona, hagués estat pardal. A la cuina, transforma el més senzill, amb plats espectaculars i saborosos, les carns i aus adobades amb espècies i herbes aromàtiques, emocionen i extasien a la clientela. Però el seu secret més preuat es el bullit, o bulli com ho anomena ella, una altre forma de cuinar, que ningú es vol perdre. En una època, que es menja per sobre viure, ella fa viure per menjar.  

  Per la tarda, els nois juguen a barallar-se, Guillem de Mont-rodon els engresca a fer-ho amb espases de fusta, i els dos nois s'han animat. Jaume es queda quiet i defensiu, i l'altre  l'hi engega un fort cop a la cuixa, l'ha tocat de ple, però Jaume no s'immuta, la Mari els observa, i desprès de la baralla, es presta a curar-lo. Jaume accedeix, i li fa un cataplasma amb flors i ungüents, i mentre el cura, li diu: 'has d'ésser més flexible, com els joncs, però fort com el ferro, no has de voler rebre sinó atacar, i ara vine amb mi que anirem a córrer per la vora del riu, després farem una tanda de series 500x4, i sobre tot, has d'estirar', i el Rei en Jaume, Rei d'Aragó, comte de Barcelona, comte d'Urgell,  senyor de Montpeller, i el que serà Rei de Mallorca, i Rei València, es posa a estirar, dorsals i lumbars, quàdriceps i bessons, li fa fer tres tandes de 200 abdominals, i de tan tant l'hi diu 'respira, que t'ofegaràs', i el Rei respirà i les fa.    

  Arribada l'hora de sopar, el reial hoste està tip de carns i greixos, guisats i estofats, la Mari l'hi ofereix el millor del bulli un nou plat, bacallà. El peix ve dels països nòrdics, salat per què es conservi molt temps, el rei frisa de tan estrany i suculent plat, i per postres, creps dolços i salats. L'Aina de cal Boixera, en la seva estada a França, va aprendre a fer-los, i la Mari és la divulgadora dels nous postres. El monarca no havia quedat mai tan satisfet, els contrasts de sabors l'impresionen, fa venir a la Mari a la seva presencia i la felicita.  
  
 L’endemà al mati, la Mari feineja per la cuina, el Rei hi entra, i es posa a parlar amb ella, l’hi diu que li va agradar molt córrer per la vora del riu,  s’ho va passar molt bé, els pensaments d’odis i venjances, que poc abans tenia, es van diluir, i que abans de prendre decisions importants, correrà i reflexionarà.

  El Rei puja al seu cavall blanc i el reial seguici es posa en marxa, però el rei s'atura, fa marxa enrere, baixa del cavall i es dirigeix cap a la Mari i li diu 'recordaré sempre els teus consells, i els teus creps, i després de córrer i cada batalla estiraré, ets tan valuosa com l'or, xata'.