Relat de la crònica amb la inestimable col·laboració de l'Antònia.
Un cap de setmana intens amb emocions i els amics al costat.
Això ha sigut la Matagalls 2013, tots nosaltres la hem viscut així.
Com en anteriors ocasions, ens hem llevat d’hora, després de
dormir(els que ho hagin aconseguit), somniant en la gesta per escometre. Nervis!
Farà calor? Plourà? Em sortiran butllofes? Podré acabar-la?
No hem tingut temps de menjar gaire i som el dissabte 14 de
setembre a les 12:00 hores a ca els Glahn, tota la família, corredors i
animadors inclosos. Agafant els cotxes i cap a Igualada, perdó cap a Coll
Formic.
Arribem a Coll Formic sense equivocar-nos en el camí i
aconseguim aparcament amb facilitat.
Ambient magnífic, el temps bo, potser massa bo, no ens
xafarà la calor, oi? Mengem entrepà, fruita, fem broma, fotos, ens trobem amb
més gent que sortirà més tard...
Finalment som molts els que sortim a la foto:
El grup de Josep :
L’Antonia, la Lluïsa, la Mari, la Montse, en Josep, el Dani,
el Fernando, el Manel, el Manel pare, en Ricard... Em deixo algú segur, la meva
memòria és feble. El Gerard sortirà amb el dorsal de l’Erich que està lesionat.
El José Martinez igualment no podrà fer-ho. La resta som animadors i soport.
Ahi estem la Marta, la Marina, la Maria, el seu pare el Jaume, la Nuri i la
Estel , la Conchi, en Toni ...
Se’ns afegiran també el José Guirado, el Jose Luis , la Eva...
Ells sortiran més tard.
16:00 Comencen a sortir els participants.
16:30 Els nostres amics inicien el camí a la Glòria. Estan
contents i feliços. Continuaran molt de temps així? Segur que sí.
Km. 17,5. Aiguafreda
Estem l’Erich, en Jeroni, la Nuri i la Estel, la Marta i la
Marina i en Toni prenent unes braves tot esperant el pas de nostres amics. Ens
acompanyen en Jaume i la Maria que fan el seguiment a la Montse. Passa el
Gerard casi sense adonar-nos . L’Erich el crida, casi no ens reconeix, quin
ritme porta! La acabarà amb aquesta marxa? És molt jove i sense experiència.
Ens apropem a la font de la plaça a
esperar.
19:00 En Dani i el Fernando
apareixen per la font del parc, van molt bé. Els acompanyem fins l’avituallament.
19:29 Arriben el
Manel, la Mari, el Josep, l’Antonia, la Lluïsa, la Montse, el Ricard i en Manel
pare. Fins ara , tot va bé. El començament no potser millor. El Miki, la Montse
i el Darío apareixen també, els faran companya fins al pont de Ferreries en Sant
Quirze de Safaja.
Es paren tots una estona al avituallament. La Mari comença
la seva epopeia de canvis de samarreta... Ara venen el José Guirado i el Jose
Luis. Surten de nou a fer el següent tram (no els tornarem a veure més). En Jaume es troba malament i es va a casa. La
Maria s’anirà amb la Marta en un cotxe per fer el seguiment i a l‘altre anem la
Marina i en Toni.
En un moment surten els caminants i aviat tindran una pista
amb una pendent... positiva, que hi farem! Ascendeixen la pujada, el Darío amb
la Montse van junts i zas! Una pedreta al camí i la Montse que s’estira tota
ella a terra. – T’has fet mal? diu l’Antonia. Li van haver de treure els pals i
ajudar-la a aixecar. - M’he ensopegat però no es res. I buscava la pedreta... Tanmateix
no la va trobar...
Km. 23,0. Encreuament amb la carretera C-1413B de Sant Feliu
de Codines a Centelles.
Deuen ser sobre les vuit del vespre i ja és fosc. Una filera
de llums es divisa al llarg del camí.
Nenis! Nenis! Karkamals! Karkamals! Ambdós grups ens unim en
la cridòria de ànims. Endavant nois! Endavant noies! Cap amunt! Els
participants ens ho agraeixen.
Arriben les nenis i criden d’alegria. La Marina s’afegeix al
grup, salta i crida. És fosc i la miren sorpreses: Qui és aquesta? Som els
Karkamals i animem! Molt bé! És l’alegria del moment. Jo estic amb la meva
carpeta de temps que és com la meva bíblia i no em separo de ella perquè la
meva memòria , si alguna vegada la vaig tenir, és dièsel i reacciona a càmera
lenta. La miro i comprovo: Quant de temps trigaran a venir? – Escolta, sou de
la organització? Em pregunta un noi. - No nosaltres som els Karkamals. –És que
em trobo malament. La Marta, la Maria i la Marina: Que et passa? Som de la Creu
Roja (no va ser exactament així però no importa gaire). O potser àngels de la
guarda? Una altre noi s’apropa. Tinc febre. Vinga nois, us podem portar fins
Sant Feliu de Codines. Els allotgem cadascú en un cotxe.
20:19 Passen el Dani i el Fernando, no necessiten res, van
sobrats.
21:05 Apareixen la resta de karkamals. Comencen els
sofriments. La Lluïsa es dorm. Però no n’hi ha de dolor, són forts. Un refresc,
Rèflex i cap endavant.
Nosaltres, l’equip de seguiment anem cap a Sant Feliu de
Codines. Hem de portar als nois, han tingut sort, allà els esperen a un el seu
germà i a l’altre el bus a Barcelona(aquest és de Tortosa i no sé quina batalleta
ha de fer per trobar-se amb la seva muller, que també corre la matagalls, en
Montserrat.
En Sant Feliu,que estan de festes, un municipal: - Què voleu
anar a sant Llorenç Savall, oi? - No, encara no! Girem cua i cap al pont de
Ferreries.
Km. 31. Pont de Ferreries. Sant Quirze de Safaja.
Encreuament caminants amb carretera C_1413B.
Els caminants surten del espès bosc com figures
fantasmagòriques amb el seu halo lluminós tot caient per un pendent i un esglaó
final cap a la carretera. És relliscós i han de anar amb molta cura de no petonejar
el terra.
El grup de escalfament esperem, animem, cridem... El Dani i
el Fernando ja deuen haver passat. La Marta té gana. - Mengem una mica? La
Maria porta unes patates fregides...
23:10 Arriben els Karkamals. Tot bé. Parlem, en Darío
s’interessa pels temps de pass, el Miki està ahí també. Aquí juntament amb la
Montse ho deixen i ens veurem a Montserrat. Els karkamals reprenen la marxa...
Km. 32,8 . Coll de Poses / Mas Badó / a prop de la carretera
C-59.
Aparquem nosaltres i els Karkamals ja estan allà. És en
Josep el que ens veu a l’avituallament. Ens apropem als cotxes i es fan les
cures. Els peus comencen a fer figa... El Ricard està sofrint( la Maria també),
tanmateix continua... Surten tots... Cap endavant...
L’Antonia està contenta, l’agrada aquest any el camí. - No
n’hi ha ni una gota de pols, diu ella. – Sort, que ha plogut aquests dies!
Xerra que xerra, patatim que si patatam i de sobte, poc abans de Sant Llorens,
una baixada emprenyadora... El turmell que fa figa... I catacrack! Arrebossada com una croqueta amb tota la pols
de l’únic lloc que en tenia i que li esperava tot expressament per això, perquè
caigués i de aquesta guisa poguéssim...maleir la ensopegada, és clar, però així poder enriquir amb l’anècdota la
crònica. Feina va tenir per a netejar-se. Sort de les tovalloletes mullades!
Km. 46,5. Sant
Llorenç Savall.
Està ple de cotxes. hem de fer meravelles per aparcar però
ho aconseguim. El Fernando i el Dani estan aquí(havien arribat a les 00:50
hores), han acabat de menjar,estan molt bé, no se han tocat els peus (per por a
saber com estan), parlem una mica i surten cap al següent control. Ja no els
tornaríem a veure, quins Cracks!
Preparem la taula i sopem. La Marta no menja gaire, se l’ha
passat l´ hora i no es troba gens bé. Jo me’n vaig al cotxe a fer una becaina. Quan
desperto, els Karkamals fa temps que han arribat (a les 03:00 hores).
Curiosament estan més animats que a l’anterior avituallament en mas Badó.
Millor, perquè els espera una etapa dura fins a Matadepera...
La Lluïsa es dorm, el frontal el porta de corbata, al cap li
molesta. – Vaig trotant, em va millor per les cames! Diu ella. La Pista fa
baixada, i està plena de pedretes i sorreta. La Lluïsa fa els passetes curtets, petitons, no els vol fer
mal, a les pedretes... De sobte... zas! – Que ha passat? Diu la Mari. No res,
he caigut, però tot està correcte... Millor... Es posa bé la corbata i cap
endavant.
Km. 61,5. Urbanització Cavall Bernat / Matadepera.
Sembla una mica com el pont de Ferreries: Els caminants
surten de la muntanya i cauen a la carretera des de un camí que acaba en un petit
pendent. Hi ha un curt esglaó i la gent tomba a l’esquerra per evitar-lo (així
van les forces) i es desorienten una mica... Ei, nois! Ei noies! Cap a la
dreta, us esperen els Donuts tots ple de sucre i melosa dolçor! - Els animem!
Estan triant molt en arribar! No parlem del Fernando i en Dani
que deuen estar pels votants de Vacarisses.
La Nuri truca, està en Monistrol, espera al Dani i al Fernando
per acompanyar-los en la pujada a Montserrat. Mentrestant i més endavant: El
Gerard té els peus fets figa, es dorm a la vora del sender. Passa el Dani, no
el veu. El camí es dolent i relliscós, i
tant que és relliscós, perquè trenca un pal i cau a terra. Arriba a Vacarisses,
busca al Gerard, no hi és (els seus pares el recollirien després allí mateix).
07:08 Ja estan aquí
els nostres amics, venen el Manel fill, en Josep, l’Antonia, la Lluïsa , la
Mari i la Montse. Aquest tram ha sigut matador, molta pista de interminable ascensió.
Posem Rèflex a go-gó. Marxen, no volen parar massa. En Manel es queda a esperar
son pare i en Ricard.
Arriben en Manel pare i en Ricard. En Ricard anava amb un
grup i s’havien equivocat de camí. En Manel pare té els peus malament, es fa
una cura. El Ricard tampoc està molt bé. Mengen una mica i surten cap a Vacarisses.
Km. 74,2. Vacarisses. Cementiri ( al costat, eh! No dintre!
).
Aparquem els cotxes i fem una becaina. La Marina decideix que
vol acompanyar als participants i caminar amb ells fins a Montserrat.
10:34 S’apropen en
Josep, la Mari, la Montse, l’Antonia, la Lluïsa i en Manel (quins collons! els
ha pogut agafar!). La Lluïsa està molt cansada, li falten les forces, potser
aquest any li ha faltat entrenament. Amb tot el dolor de la seva ànima ho ha de
deixar. També les notícies del Ricard i son pare no són bones. Sofreixen molt i
ho deixaran quan arribin a Vacarisses. La Marta i la Maria es quedaran a esperar-los. La Marina
(sembla que plourà i finalment segueix amb el cotxe) i jo sortim cap al
cremallera de Monistrol. Mamà! – Diu la Marta, no t’oblidis del Miqui (l’amic
del Manel ens esperarà al cremallera).
En Dani truca, ja està en Montserrat, ha fet la cursa en
16:54 ,assolint el seu objectiu de baixar de 17 hores. El Fernando està amb
ell, l’ha fet en 17:04. S’aniran a casa amb la Nuri, encara falta temps per què
arriben la resta.
La Montse truca: Quan arribaran a Monistrol? – Estan en
camí, contesta la Marina. La Montse, el Darío i el Miki aniran cap allà. El
Miki els farà uns massatges que els aniran de conya.
L’ Asun truca, està al ferrocarril i va a Monistrol. Allà
s’afegirà i pujarà a Montserrat amb els caminants.
La Teresa està en Monistrol. Sense pensar-s’hi gaire que
marxa cap a Matagalls. Eh, noia, que vas en direcció contraria! Finalment, es
troba amb els Karkamals a prop de Vacarisses i s’hi afegeix.
Arribem al cremallera la Marina, la Lluïsa i jo i ens trobem
al Miqui, l’amic del Manel. Pugem al Monestir amb les motxilles dels caminants.
A dalt ens esperen l’Erich i en Jeroni.
Poc després apareixeran la Marta, la Maria amb el Manel pare i en Ricard.
Km. 85,5. Monestir de Montserrat.
Baixo pel camí per trobar-me amb els caminants. Vaig animant
a la gent, es nota l’esforç que costen aquests maleïts esglaons que han
esculpit, amb molta mala llet, per pujar a Montserrat. Finalment, els veig,
sofreixen, se’ls veu la fatiga a la cara
però també la força de voler acabar. Ja som a prop! Ens saludem, torno i pujo
per avisar als que estan al monestir que ja venen.
Ja hi són a peus de
la estació en Josep, el Manel, l’Antonia, la Mari, la Montse i els acolliments i crits de salutació omplen
els ecos de les muntanyes de la serralada. Venen també la Montse, el Darío, la
Teresa, l’Asun, tots plegats animant-los amb la seva companya. Encara falta una
mica per a la catifa vermella, però quan arriben, els crits ja són ensordidors.
14:00 hores. Total han trigat aproximadament 21:30 en fer el
recorregut. Fotos finals! Més felicitacions! Faces with more happy expresion,
café con leche relaxing in the plaza de Montserrat Monastery! All the people
are happy!
Recollida de premis, avituallament, muda de roba, descansem
una estona, més fotos i agafem el cremallera, els cotxes i cap a casa.
En resum, una jornada plena, intensa en la qual tots han sigut uns herois. Per
intentar-ho, per acabar-la, per assolir la marca desitjada, per recolzar amb
els ànims l’esforç dels participants, tot plegat per les ganes i la il·lusió.
Ha hagut moments durs, ho saben els que estaven, ha hagut moments de riure i
potser moment amb les dues coses com les caigudes que feliçment han acabat bé.
Així el resultat final ha sigut, més o menys:
El José Martinez i l’Erich : no van poder fer-la per lesió.
El Jose Guirado va abandonar en Vacarisses per problemes
estomacals. En Ricard, en Manel pare, el Gerard i la Lluïsa també ho van haver
de fer. El Jose Luis la va acabar en 14:14, molt content! En Dani i el Fernando
sobre les 17 hores i la resta de karkamals: en Josep, el Manel, la Mari, l’Antonia
i la Montse ho van fer en 21 hores i mitja.
Felicitacions a tots, HEROIS!
I para visualitzar la efemèrides, unes fotos (que crec que no
seran les úniques) clicant
aquí.
