Aquest any hem tingut moltes baixes . Fins i tot, a darrera hora, el Josep, la Marina, el Manel, la Marta i el Manel amb els seus pares ho van haver de anular.
Així, hem sigut la Nuri, el Fernando, i el Dani, que van sortir abans i van aprofitar per donar-se un tomb per Jaca i per una altra banda l’Antònia, la Mari, l’Erich i jo.
Ho hem passat molt bé - com sempre ho fem els karkamals-. Cap de setmana ben aprofitat! Vam dinar a Pamplona el divendres i vam visitar la ruta del “encierro” de braus. La tarda es va complicar perquè ens va ploure i ja en Donostia , quan vam anar pels dorsals, el cotxe del Dani va fallar. Malgrat això ho va poder solucionar amb la companya d’assegurances.
Dissabte el temps al matí ens va respectar i vam poder fer turisme per la costa de Zarautz i Zumaia i visitar el Flysch, formació geològica de milions de anys molt interessant. Mentre esperàvem al Dani, a la Nuri i el Fernando que anaren a l’aeroport a gestionar el cotxe de llotger, nosaltres vam fer una curta visita a Orio i una encara més curta mirada a les “traineras” (anaven ràpides de debó). Després , trobada a Zarautz, ruta en cotxe , parada panoràmica davant de la mar, Getària, Zumaia i finalment el Flysch i el seu “clavo de oro”(ruta preparada per la Nuri i ben explicada por la Naiara). En acabar, dinar a una sidreria i els amants de la carn van gaudir de debò. Després ens vam apropar a Mutriku a fer una ullada i pendre el cafè . Al vespre, molta pluja, relaxing cup cafè al hotel i sopar a la taberna en Oiartzun.
Diumenge, fita final; va ser una mala nit amb turmenta, pluja i vent de galerna. Cors encongits. Fernando ( que se estrena) té moltes dubtes, nosaltres l’animem però també estem nerviosos. Afortunadament el matí va millorar, la pluja va parar deixant solament el vent i el fred. Tot anava bé: bon esmolsar, molt ambient al “euskotren”, com sempre, i a la sortida de la Behovia; molta gent, molta gresca i molta animació.
El Dani va sortir primer i va fer una bona cursa, després vam sortir la resta. El Fernando es va desenganxar al principi i més tard ho va pagar a la pujada. Jo el vaig agafar i acompanyar una estona , però en els tobogans em vaig anar cap endavant. Darrera, la Antònia sofria més del normal i la Mari anava al seu costat. Quan falten 5 Km, començo a tenir problemes estomacals, em preocupa no acabar la cursa. Poc abans de la meta veig a l’Erich i el saludo, no veig a la Nuri, però suposo que hi és a prop.
A la fi, uns sofrint més i altres una mica menys vam aconseguir acabar tots. I contents! I amb aquests temps:
Dani: 01:52:35, Toni : 01:56:43, , Fernando : 02:05:21, Antònia i Mari: 02:08:41.
Després de la cursa i de reunir-nos tots i felicitar-nos, dutxa en el velòdrom, agafar els cotxes i cap a casa amb bocata a la autopista, cansats, però satisfets.
I unes altres de l'Antonia clicant aquí
