Salut kompanys kamarades karkamals
![](http://1.bp.blogspot.com/-8sTimJ0aIIs/UnwMHy8QAgI/AAAAAAAAdDo/qWETMHeX4j8/s320/img272.jpg)
Podria ser qualssevol tarda de diumenge d’hivern, però segur que va ser la meva primera pujada a Sant Ramon. El jersei de llana m’enceta el coll, m'he l'esllanego amb ràbia.
El camí s’hem fa llarg i feixuc, els tirants que m'aguanten el pantalons em cauen de les espatlles, el meu pare, me'ls creua davant, i m’anima a tirar muntanya amunt, el meu avi Melcior ve amb nosaltres, (un home menut i de poques paraules), havíem anat a dinar a casa seva, i van improvisar l'excursió
![](http://1.bp.blogspot.com/-zJwXmYUz_Ns/UnwMCpFsitI/AAAAAAAAdDg/9kg2oI5oPsQ/s320/img271.jpg)
61 anys desprès, no ha passat el "temps" per l’ermita ni per el mur que jo hem recolzo, però el petit poble s’ha fet
gran i jo vell.
gran i jo vell.
Tinguem cura del "nostre petit poble".
Josep KarKamal
4 comentaris:
Una nova dimensió d'en Josep íntim i fins i tot nostalgic.
Fantàstic company.
Quina joia noi!!
M'ha fet molta gracia!
Sembla fet a mida per els Karkamals.
Potser de petit ja s'anava fomentant aquesta dèria Karkamal, aquest tirar amunt cap a Sant Ramon.
Felicitats per l'escrit i pels records.
Antònia
Estas molt graciós Josep, ara sabem
perque estimas tant Ramon y el teu poble.
Gràcies por compartir-ho amb tots nosaltres,
Felicitats.
Asun.
Ara tens bastant menys cabells però els mateixos ulls picarons!!!
Enhorabona!!! Records i fotos entranyables!!!
Publica un comentari a l'entrada