MARXA DEL GARRAF 2016

Crònica de la Marxa del Garraf dia  6-11-2016

Sobre les 05:00 quedem a la rotonda de la Ronda els següents:

El Fernando, la Mari, la Meri, la Montse, el Toni i en Josep que ens farà de suport.

Ales 5:30 estem a Gavà, aparquem i anem pels dorsals. Esperem una mica. Ens preparem, ens abriguem (la previsió del temps és fred i pluja) plou, ens posem els impermeables i agafem els frontals.

06:00 hores, km 0

Sortim, segueix plovent, anem pels carrers de Gavà, i entrem al bosc. Desprès de una estona entre els arbres ens tornem a trobar amb en Josep que al costat de la carretera ens saluda en la foscor. Al poc comencem a pujar per corriols entre matollars de garric i llentiscle. Amb els frontals podem veure escassament els caminants al davant, els matollars que ens obrem el camí i no parem de mirar a terra per no trompejar amb la pedra. Ja no plou, però fa fred.

Continuem per sobre de la carena anant de turó en turó divisant les fileres de llums avant i darrera i es va fent de dia. La pedra i el margalló ens acompanyen. El sol ens saluda des de l’est a la nostra esquena i ens obsequia amb colors apagats que ens deixen divisar el mar a poc a poc perfilant  la línea de l’horitzó.

08:15 hores,  km 8.950

Primer avituallament : Campgràs, a la dreta veiem el cim de la Morella. Prenem cafè, donuts i xocolata. Continuem entre avencs per carretera baixant i de nou les vistes de la mar ens apareixen.  El Fernando es separa buscant un avenç i la Meri l’espera i ens agafen al poc, corrent, tot baixant l’asfalt. El sol il·lumina de ple i el blau del mar Mediterrani es més viu. Passat la Pleta, ens fiquem en corriol i baixem pel GR 92 cap al Garraf.

09:45 hores, km 17.370

Avituallament  2: Garraf. Ens trobem al Josep que es queda amb els impermeables i roba d’abric que  ens sobra. Prenem entrepà, vi, pastís, cafè i xocolata. El lloc és privilegiat, un luxe esmorcant al costat de la platja escoltant el soroll de les ones sobre la sorra. En Josep ens fa unes fotos i sortim per la platja passant entre les antigues casetes de bany i creuem el poble per ficar-nos a la muntanya pujant pel GR 92 fins Can Lluçà. Són les 10:47, aquí enfilem cap al nord-oest en direcció a la Collada de Vallgrassa. La Montse, la Meri i el Fernando caminen amb alegria. La Mari i jo els seguim, però a les pujades ens enrederim,  la Mari està molt refredada i s’ofega, a les baixades la seva tos es seca i ens preocupa. Jo tampoc vaig molt fort. Fa bon dia, el sol escalfa, però el vent es fred(s’ha de tenir dues capes per mantenir el pit calent). A la collada de Vallgrassa, poc abans de la carretera, girem a l’esquerra i pugem cap al oest per corriol al Puig de Mata-Rodona. Seguim i baixem suament  fins que sortim a pista asfaltada a la vora de la Plana Novella.

11:36 hores, km. 25.100

Avituallament 3: Plana Novella Prenem ganyps i fruita, reposem  aigua. Continuem entre cases de colors rosa de un gust dubtós. Passat una estona estem al costat del centre budista del Palau Novella. Allí estan la Marina i el Josep que ens esperen i saluden i animen. Ens fem unes fotos i els acomiadem per a seguir per una pista. Descansem una mica al costat de la masia mig enderrocada de Jaques i passem per corriols entre matolls i romaní, com sempre amb molta pedra que ens “acarona brutalment” els peus. Uns vells senyals de fusta trencats ens avisen que estem a prop del coll del pla de les Solius.

13:30 hores, km 33.100

Avituallament 4.  Pla de les Solius. Tenim gana, mengem entrepà de botifarra de pagès, alguns bevem vi. Jo em faig un massatge al cul(el piramidal , aquest amic...) com puc, la Montse no es vol refredar i sortim en direcció est cap al puig de les Agulles. Ascendim al puig, seguim els cables de la línea elèctrica sobre els nostres caps  i divisem la costa. Una mica més cap al nord i arribem a la Clota.

15:15 hores,  km 39.100

Avituallament 5. La Clota. Parem una mica, prenem ganyips, fruita. El  terreny de color vermellós, ens indica que estem a la zona argilosa entre Begues i Brugués. Continuem en direcció a Brugués, però a un Km girem al sud cap a la costa. Baixem una bona estona per un camí complicat de roca gran i vermella, que cansats com estem, es fa molt pesada. A la fi agafem un tros més pla i no triguem massa en arribar a la Sentiu.

16:25 hores,  km 44.500

Avituallament 6. La Sentiu. Prenem pastís i una mica de xocolata. Ja estem a prop de la fi i tenim gana d’acabar. Sortim de seguida. Anem pels carrers de la urbanització entre les cases, seguim per un parc i ens fiquem al bosc que al costat de la carretera de Begues ens dona pas a la entrada de Gavà. Aquí ens trobem a la Marina i el Josep que ens acompanyen fins a l’arribada.

17:08 hores, km 47.800

Arribada: Plaça de Balmes(al costat de l’ajuntament) de Gavà.

Entrem tots junts sota l’arc de meta i el Josep ens fa la foto. Agafem el diploma i prenem un entrepà sense molta gana i beguda. Estem una estona i tornem cap el cotxe per anar a Sant Boi.

Deixo en aquest enllaç unes fotos clicant aquí.

I més fotos de mòbil clicant aquí.

  

   

MATAGALLS MONTSERRAT 2016

 Crònica de la MATAGALLS dia  16-09-2016

Sobre les 12 ens reunim a ca l’Antònia. Som les següents persones:

Els participants: En Josep,la Mari, la Meri, l’Antònia, la Lluïsa, la Montse, el Dani, el Jose i en Baldiri.

Els acompanyem en la sortida: El Fernando, que estant apuntat no pot fer-la per lesió, la Núria, la Montse i el Jeroni. El dos Tonis farem el suport.

Caregem la furgoneta, el Toni organitza amb precisió els racons, la Mari es prepara les seves begudes isotòniques. I sortim cap al Brull.

Km 0. El Brull.

Dinem l’entrepà i esperem, veiem gent coneguda de les pistes. L’ambient, com tots els anys es alegre, fa olor a les botifarres que es couen en les brases.

Surten a les 16:28 hores con quatre gotes de pluja caient. El temps es inestable.

L’equip de suport i els acompanyants sortim cap a Aiguafreda.

Km 10,7. Aiguafreda.

Arribem, aparquem a prop del avituallament amb temps de prendre un cafè i esperem.

Són les 18:00 hores.  Primer venen el Jose Martínez, el Baldiri i el Dani. Al poc la resta. Dani pren un Acuarius, el Josep em demana un altra i casi no em dona temps per donar-li. Haig d’agafar-lo a la carrera. No paren al avituallament.

Km 16,8. Encreuament amb la carretera C-1413-B Km 11,  entre Centelles i Sant Feliu de Codines.

Fa fresquet. Estem els dos Toni’s esperant. El Jeroni, la Montse i la Nuri es van marxar en Aiguafreda, demà els veurem a Montserrat.

Són les 19:13 hores. Els caminants venen bastant seguits. Es paren una mica solament per dir que van bé i continuen. 

Km 25,4. Encreuament amb la carretera C-1413-B Km 2-3, entre Centelles i Sant Feliu de Codines(Pont de Ferreries).

Portem temps esperant. Es va fent de nit.

Són les 20:45 hores. Arriba primer el Jose, segueix endavant, després el Dani i el Baldiri que esperen al grup. Quan arriben, la Mari es canvia de samarreta.

Km 27,2. Coll de Poses.

Nosaltres estem esperant fora de l’avituallament. Els que arriben abans esperen i surten tots junts i ens encaminen al cotxe. Són les 21:00 hores. Han menjat i únicament els cal omplir els camelbacks i posar-se Réflex, encara que se’ls comença a notar alguns signes de la proba.

Creuen la carretera que els mossos controlen per anar a Sant Llorenç. La Montse ha omplert malament el kamelbak i ha mullat la samarreta. Fa fred, i els Toni’s sofrim per que no perdi escalfor.

Nosaltres , sortim amb la furgo cap a Sant Llorenç. Poc abans, un cotxe no s’ha adonat del control policial i ha hagut un xoc.

Passem sense problemes per Sant Feliu de Codines que com cada any està en festes. El Toni condueix amb calma girant i girant i posa les llargues per il·luminar la negra nit. Parlem i em conta que està acostumat als revolts. Viu al Pirineu i allà els fa contínuament als seus desplaçaments.  

Km 42. Sant Llorenç Savall.

L’avituallament l’han desplaçat de lloc(m’agrada mes el de l’any anterior,  em sembla que havia més ambient). Aparquem i el busquem a peu. una  vegada l’hem trobat, després de un Km aproximadament, decidim tornar al cotxe que queda de camí i està millor situat per fer cures si és necessari. Sopem una mica i esperem. Són les 24:00 hores. Primer arriba el Jose Martínez que porta butllofes al peus. Està mirant de curar-se-les quan arriben el Dani i el Baldiri. Van molt bé, agafen una mica de aigua i acuarios i surten els tres. En el avituallament troben cua, ens avisen per Watssap. El Jose decideix quedar-se a esperar a la resta.

Arriben la Montse i la Meri i al poquet la Lluïsa, el Josep, l’Antònia i la Mari. Omplen els kamelbacks i es posen reflex. La Mari necessita massatges al bessons. Poc després de la sortida del Brull se’l va pujar un i esta adolorida per això. Mengen una mica. Més endavant no passen per l’avituallament i no veuen al Jose.

Km 57. Urb. Cavall Bernat Camí Moliner (MATADEPERA).

Nosaltres, els Toni’s, sortim per la carretera B-124, durant alguns Km veiem els llums dels frontals dels caminants entre el bosc de la riera de les Arenes. Arribem a prop del avituallament al camí moliner. Dormim una estoneta petita.

Són les 03:15 hores. El Dani i  el Baldiri arriben primer, omplen amb aigua i marxen cap els donuts. 13 minuts més tard la Montse i la Meri apareixen, baixen al cotxe on el Toni els cuida, mentre jo espero a la resta assegut a la cadira. Surten pels donuts. Casi a la mitja horeta (ha perdut temps al avituallament de Sant Llorenç) ve el Jose, que té més butllofes, les cura una mica i arriben el Josep, l’Antònia i la Lluïsa. La pujada des de les Arenes se’ls ha fet molt  dura.   

Km 69,8. Vacarisses.

Gràcies al GPS i al sentit d’orientació del Toni, trobem el cementiri. Al costat se’ns col·loca Josep el timbaler (un veterà de la Matagalls que fa el suport a un grup i que col·loca una paradeta amb rom cremat, que ens ofereix, per al que vulgui). El Toni prefereix quedar-se al cotxe i dormir una mica.

Van passant els caminants i se’ls nota el cansament. Prenem una mica de café del termos del Josep. Són les 05:59 hores. Venen el Baldiri, sempre animós i el Dani disposat a baixar marca, encara és de nit.  No paren gaire, van directes a la meta.

Nosaltres esperem i jo em prenc un rom cremat que m’ofereix el Josep el timbaler(li dona al timbal per animar als participants, encara que els veïns no sé el que opinaran).

Desprès de 45 minuts, són tres quarts de set i apareixen la Montse i la Meri. Venen cansades i amb fred, han perdut temps i ritme en la baixada a Vacarisses. És un camí dolent, amb molts arrels i relliscós i han tingut molt de tap de gent que baixava petada.  No paren molt i continuen.

Es va fent de dia, són casi dos quarts de vuit i ve el Jose, també ha sofert a la baixada de Vacarisses.

Falten 10 minuts per a les vuit i arriben la resta. La Lluïsa te  el turmell malament, l’Antònia aguanta com pot amb els genolls. Es posen rèflex. El Josep necessita un massatge a les espatlles. La Mari ho ha de deixar, els seus bessons no poden més.   

Km 76,6. Monistrol de Montserrat.

Són a prop de les 08:30 hores. Amb la Mari amb nosaltres en la furgo, pugem a Montserrat. Hi ha vaga del cremallera i això provoca una gran cua de cotxes. Estem parats  i el Toni ens conta històries curioses de la seva vida. Ens diuen per telèfon que  la Meri i la Montse ja han passat per monistrol a les 08:21. El Baldiri i Dani arribaran a Montserrat sobre les 08:44 hores. Agafo les motxilles amb la roba dels caminants i pujo a peu.

Km 81,4. Monestir de Montserrat.

Quan arribo, el Dani i el Baldiri que han acabat, es van cap a casa. Han vingut la Núria, la Montse i l’Estel a acompanyar-los. Ens saludem i acomiadem. M’apropo a la plaça i em trobo al Jeroni. Al poc apareixen la Mari i el Toni que  han pogut accedir finalment al aparcament.

Són les 09:40 hores. Van arribant primer la Meri i la Montse, després el Jose a les 10:32 i finalment el Josep, l’Antònia i la Lluïsa a les 11:13 hores . Recullen els trofeus i després de celebrar-lo i fer-nos les fotos, sortim cap a casa. Això sí, la Meri i jo hem d’agafar el ferrocata en Olesa després de que uns amics de l’Antònia (que estrany que es trobi algun conegut...) ens porti en cotxe.

Unes poques de fotos clicant aquí. 

A continuació, el mapa dels desnivells de la cursa i un quadrant amb les distàncies i temps.

Queralbs, Coma de Vaca, Núria dia 30-07-2016

Poso una petita crònica una mica retardada que ens mantingui el record dels fets.

Participants: La Meri, la Mari, l’Antònia, l’Asun, la Marina, el Fernando, en Josep i el Toni.

En principi, l’objectiu era arribar a Coma de Vaca i depenent de les forces, continuar fins a Núria o tornar pel mateix camí. Val a dir que vam assolir els dos.

Abans, quan vam creuar Ribes de Fresser vam saludar al amic fruiter de la Marina i el Josep. Cada vegada que passem en dissabte, coincidint amb el mercat al carrer, el veiem i el saludem. Ell, crec que encara no ens ha reconegut, jeje...

Vam aparcar poc abans d’arribar a l’estació de Queralbs, just a la dreta d’una revolta de la carretera on es pot agafar el camí des del Pont de Daió, anant per la vora del riu Fresser cap al refugi de Coma de Vaca. De principi va ser molt ombrívol, vorejats de bosc  i soroll del aigua, cosa que ens va suavitzat la pujada fins que després de creuar la corrent per un pont vam esmorzar a les dues horetes aproximadament.

Vam continuar pujant i a poc a poc, la vegetació ens va anant abandonant i el sol molestant més. L’Antònia no es trobava molt bé per què tenia problemes estomacals, però va aguantar, la pujada es va anar fent menys pronunciada encara que abundaven les roques i pedres  i vam arribar al refugi després de creuar de nou un par de corrents d’aigua.

Al refugi vam prendre unes cerveses i uns ganyps, l’Antònia es va refer i ja descansats, sortim per un caminet darrera del refugi a l’altre banda del riu Fresser cap a Núria per la ruta del Enginyers.

Amb una jornada amb el sol castigant, fem un par de passos una mica compromesos però que amb l’ajuda de uns cables de ferro se superen amb comoditat. Un isard que veiem sota una roca més a baix de nosaltres ens mira rumiant tranquil·lament. 

Seguim... Posteriorment divisem un grup de gent que se’ns apropa en sentit contrari i quina sorpresa al comprovar que són el Dani Osiàs, el Xavi Navarro i altres nois de la Fundació Marianao. Després de saludar-nos i xerrar una estona, “Sant Boi es mou!!!”  ens acomiadem i cadascú cap al seu destí. El nostre l’assolim després de enfortir el pas preocupats per un indici de tempesta que amenaça de apropar-se. Divisem Núria i baixem pel costat del telecabina de l’alberg Pic de l’Àliga.

Dinem al puesto de pícnic i no triguem massa en agafar el cremallera a Queralbs acompanyats de la cosina de l’Antònia que està el cap de setmana allotjada amb la seva parella en una cel·la del hotel del santuari (és rar el dia que l’Antonia no coneix a algú on va).

Arribats a Queralbs, baixem per la carretera als cotxes i ... cap a casa...   

I unes poques de fotos clicant aquí.

Sortida Cursa Rac1 dia 19/06/2016

Assistents:

El Josep, la Marina, el Fernando, la Conchi, el Toni, l'Erich, l'Antònia, la Lluïsa, en Jeroni i la Mari.

Sortida a dos quarts de set de la rotonda de la Ronda Sant Ramón/Av. Aragó fins a Girona.

Deixem els cotxes i anem pels dorsals, parem una estona a un bar a prendre uns cafès i pastes i ens dirigim de nou a la Devesa per preparar la sortida de la cursa.

El Josep, l'Antònia, la Lluïsa, el Fernando i en Toni( la Mari no sortirà per ploblemes físics) inicien la cursa, la resta espera animant fins a la tornada.

Els corredors comencem per la devesa esquivant petits bassals, creuem el Ter i l'Onyar i ens fiquem pels carrers del centre de Girona. Pels estrets carrerons saludem als espectadors i cridem per saludar als habitants. Creuem de nou l'Onyar, al Fernando ja no el veiem, s'ha avançat, la resta anem tots junts i no triguem gaire en entrar a la Devesa i acabar. Se'ns ha fet curt. El Fernando està content, en principi estava molt preocupat pel seu genoll però li ha respost molt bé.

Agafem el fuet de premi i ens trobem amb els altres, ens fem fotos i cap als cotxes. Després de netejar-nos ens anem de ruta turística per la vall de Llémena.

Agafem la GI-531 fins a Sant Martí de Llémena tocant just a la esquerra de la carretera. Visitem la església i el conjunt i fem fotos.

Després, volta enrere amb els cotxes en direcció a Girona para veure més esglésies. Parem a uns 3 Km junt a un camp de colza i caminem a la esquerra entre las cases de una masia un centenar de metres i veiem la esglesiola de Sant Joan amb una petita creu davant. Està oberta, entrem i parlem amb una senyora petita molt simpàtica que ens conta anècdotes de l'església i de ella mateixa. 

Ens acomiadem i tornem als cotxes i una altra vegada en direcció a Girona fins a Sant Pere de Llorà. 

Igualment, visitem el conjunt. Fa calor, i el sol ens il·lumina de ple amb la seva llum, curiosament el paisatge no és sec si no ple de colors frescs i brillants.

Una altra vegada cap a Girona però ja amb la intenció de dinar. No triguem gaire en agafar un desviament a la dreta i girem per buscar el restaurant Mas Palau, perdut dintre de un bosc espès i bonic.

La masia està ben cuidada i el restaurant per dintre és bufó i està decorat amb pintures modernes de vius colors i objectes curiosos. N'hi ha unes taules a fora davant de la porta. Estan a l'ombra i tenim temps de prendre unes cerveses fresquetes.

Fet això, dinem dintre un menú bo i ben de preu. Xarrem i sortim de nou a les tauletes de fora una estona. Un gosset blanc molt jove però de gran mida vol jugar amb nosaltres i a l'Erich li deixa uns records dels seus dents als braços. Una mica més aprofitant aquests moments i ens tornem cap a casa.

En resum, vam gaudir d'aquesta sortida tranquil·la (inclosa la cursa de 5 km) amb un bon temps, uns paisatges colorits i nítids i com sempre amb alegria.

I unes poques fotos clicant aquí

Sortida anual Casa Colónies del Pedraforca 2016.

Estada en el Pedraforca 2016 11/12- 06-2016

Participants:

El Josep, la Marina, en Toni, en Josep Guirado, la Juany, el Paco, la Paqui, en Miquel, la Pastora, el Fernando, la Conchi, l'Asun i el Gustau.

(No us deixeu els Albums de fotos al final de la crònica !! )

Sortim dissabte 11/06/2016 a dos quarts de vuit de la rotonda de la ronda Sant Ramon/Av. Aragó en tres cotxes, tots excepte l'Asun i el Gustau que van de boda i s'afegiran a la tarde. Anem pel túnel del Cadí, fins a Estana i aparquem passat el poble.

Esmorzem allà mateix a una zona d'esbarjo amb una miqueta de fred. Fet això, comencem cap al sud una ruta ascendent però fàcil per un sender entre el bosc verd i humit. Anem tranquil, xerrant, mirant els bolets i les flors i ens creuem amb un habitant de colors brillants, una petita salamandra negra i groga que ha de suportar la nostra curiositat i fotos. Arribem al Pla del Cadí, guiats pel Josep després de alguna petita fallada per culpa de alguna fita amagada.

La boira al fons per sobre del prat mig amaga les parets de la serra de Cadí, imatge que els fotògrafs no deixen escapar.

Ens fiquem al bosc per l'esquerra cap a l'est per la ruta que el Josep en principi tenia previst agafar però poc accessible pels cotxes, raó per la qual ens hem aproximat per Estana. De tant en tant entre els arbres i núvols podem veure els cingles de pedra a la nostra dreta. En una claror, pugem a l'esquerra una mica a una elevació i divisem cap al nord Estana i la Cerdanya i a la nostra esquena la boira ja ens deixa veure les roques i les canals de la cara nord de la serra del Cadí.

Tornem de nou fins al Prat i dinem de cara a la paret (com si fóssim castigats) gaudint de la barreja de colors; verds del prat i arbres, grocs de les flors del prat que ja estan totes obertes prenent el sol, grisos de les roques, blanqui-blaus del cel i la boira...

Xarrem, acabem i tornem de baixada cap als cotxes, els agafem i prenem cafes i cerveses en el camí al costat de la carretera al hotel Matia (Bellver de la Cerdanya).

Arribem a la casa de colònies a mig tarda, arriben l'Asun i el Gustau. Ens posem guapos(bé, una mica més guapos per què ja ho som gaire) i esperem el sopar jugant al joc dels embolics. Embolics per què jo escric el que vull, tu dibuixes com pots, ell torna a escriure el que entén, el següent torna a pintar com pot i així es va embolicant... Total, ens vam divertir com nens i se'ns va fer l'hora de sopar.

La Carme, com sempre ens va cuidar molt bé. Vam gaudir del menjar i després ens va deixar una sala per continuar passant el temps amb els embolics, bevent cava i menjant coca. Abans però vam tenir temps de molestar i jugar amb un gripau al que ninguna va gosar petonejar per si un cas fos un príncep encantat. I amb un conte vam acabar la jornada. El conte del camàlic i les tres donzelles ,una mica picant, que va dir el Toni.

Diumenge 12/06/2016

Esmorzem a dos quarts de vuit, abans però els artistes aprofiten els colors matinals per a fer fotos del Pedraforca i entorn.

L'esmorzar es suculent i abundant. Fem més fotos després i sortim cap Vallcebre per fer una altra ruta que ha pensat el Josep.

Passem Vallcebre i per una pista de terra aparquem els cotxes al costat de la creu de Culell.

Ascendim en suau pujada cap al sud per un camí entre un fresc bosc passant pel costat de l'ermita de Santa Magdalena en un claret mig amagat, continuem fins al grau de la Mola i a la esquerra torcem fins una torre d'alta tensió i un petit prat amb petites flors. Aquí ja estem a dalt dels cingles i els seguim cap a l'Est una estona mirant les vistes panoràmiques sobre el Berguedà, cap a l'Oest la serra d'Ensija amb la Gallina Pelada, al Sud els Rasos de Peguera i la vall del Llobregat amb el pantà de la Baells, a l'Est el Catllaràs i al Nord el Cisclareny i el Cadí.

Poc temps després tornem pel mateix camí, escoltats pels mosquits que ataquen a la pobre Juany que ha de sofrir-los. Parem una estona en l'ermita de Santa Magdalena amb una petita font dessecada al costat i fem unes quantes fotos i anem cap als cotxes.

A dos quarts d'una estem a la casa de colònies prenent unes cerveses al sol i és quan el Toni es posa a contar un llarg conte de la Alhambra amb príncep, moros, ocells parlants i encanteris que produeixin un estat letàrgic en part de la concurrència. Doncs, és per això que es conten el contes, oi? Per anar a dormir, je je!

Dinem a les dues, fem una mica de xerrameca i tornem cap a casa.

Tot plegat una sortida molt agradable, gaudint d'unes rutes còmodes amb un clima benigne entre boscs i prats amb vistes panoràmiques, amb petites flors de tots colors i petits animals inclosos mosquits. I per guinda la xerinola dels karkamals a tot arreu.

NOTA:
Per tots aquells que vulgeu veure la crònica gràfica d'en Josep Guirado cliqueu aqui.

Per veure les fotos d'en Fernando "Frank Zaragoza", cliqueu aquí.