Sortida Cursa Rac1 dia 19/06/2016

Assistents:

El Josep, la Marina, el Fernando, la Conchi, el Toni, l'Erich, l'Antònia, la Lluïsa, en Jeroni i la Mari.

Sortida a dos quarts de set de la rotonda de la Ronda Sant Ramón/Av. Aragó fins a Girona.

Deixem els cotxes i anem pels dorsals, parem una estona a un bar a prendre uns cafès i pastes i ens dirigim de nou a la Devesa per preparar la sortida de la cursa.

El Josep, l'Antònia, la Lluïsa, el Fernando i en Toni( la Mari no sortirà per ploblemes físics) inicien la cursa, la resta espera animant fins a la tornada.

Els corredors comencem per la devesa esquivant petits bassals, creuem el Ter i l'Onyar i ens fiquem pels carrers del centre de Girona. Pels estrets carrerons saludem als espectadors i cridem per saludar als habitants. Creuem de nou l'Onyar, al Fernando ja no el veiem, s'ha avançat, la resta anem tots junts i no triguem gaire en entrar a la Devesa i acabar. Se'ns ha fet curt. El Fernando està content, en principi estava molt preocupat pel seu genoll però li ha respost molt bé.

Agafem el fuet de premi i ens trobem amb els altres, ens fem fotos i cap als cotxes. Després de netejar-nos ens anem de ruta turística per la vall de Llémena.

Agafem la GI-531 fins a Sant Martí de Llémena tocant just a la esquerra de la carretera. Visitem la església i el conjunt i fem fotos.

Després, volta enrere amb els cotxes en direcció a Girona para veure més esglésies. Parem a uns 3 Km junt a un camp de colza i caminem a la esquerra entre las cases de una masia un centenar de metres i veiem la esglesiola de Sant Joan amb una petita creu davant. Està oberta, entrem i parlem amb una senyora petita molt simpàtica que ens conta anècdotes de l'església i de ella mateixa. 

Ens acomiadem i tornem als cotxes i una altra vegada en direcció a Girona fins a Sant Pere de Llorà. 

Igualment, visitem el conjunt. Fa calor, i el sol ens il·lumina de ple amb la seva llum, curiosament el paisatge no és sec si no ple de colors frescs i brillants.

Una altra vegada cap a Girona però ja amb la intenció de dinar. No triguem gaire en agafar un desviament a la dreta i girem per buscar el restaurant Mas Palau, perdut dintre de un bosc espès i bonic.

La masia està ben cuidada i el restaurant per dintre és bufó i està decorat amb pintures modernes de vius colors i objectes curiosos. N'hi ha unes taules a fora davant de la porta. Estan a l'ombra i tenim temps de prendre unes cerveses fresquetes.

Fet això, dinem dintre un menú bo i ben de preu. Xarrem i sortim de nou a les tauletes de fora una estona. Un gosset blanc molt jove però de gran mida vol jugar amb nosaltres i a l'Erich li deixa uns records dels seus dents als braços. Una mica més aprofitant aquests moments i ens tornem cap a casa.

En resum, vam gaudir d'aquesta sortida tranquil·la (inclosa la cursa de 5 km) amb un bon temps, uns paisatges colorits i nítids i com sempre amb alegria.

I unes poques fotos clicant aquí