Crònica Arbolí riu Ciurana 23/07/2017

Sortim a les 7 de Sant Boi:

l’Asun, el Gustau, la Marina, el Josep, l’Antònia i en Toni per a trobar-nos en Arbolí amb la Lluïsa i en Jeroni a dos quarts de nou.

Aparquem al inici del poble, comencem  la ruta que ens han preparat minuciosament el Jeroni i la Lluïsa.

Passem pel mig del poble d’ Arbolí per un carrer on les caques de gos estan assenyalades amb banderoles de color. Sortim i anem pel GR-7 en direcció a Gallicant. Ens apropem a aquest poble que està abandonat i en runes i gaudim de les vistes sobre el pantà amb el poble de Ciurana penjat a la fi de la línea sobre les cingles de la altra banda.

Esmorzem en un petit  magatzem rònec per a eines que està darrera les runes, per a no mullar-nos per què comença a ploure.

Abandonem Gallicant per baixar cap al riu i ens fiquem en el bosc sota les cingles de la marge esquerra del  Ciurana. hem d’anar en compte, les pedres del corriol estan humides de la pluja encara que el sol és amistós i es manté però sense escalfar gaire.  Passem per grau de Vincabré i seguim suament per la frondosa obaga sota les parets de pedra cap al grau del Bodró. Veiem les coves del Cup i la Tosca. El Josep i en Toni es fiquen dintre un tros, per explorar una mica. Des del grau del Bodró, la baixada es fa més pendent. 

Després d’una estona som al riu i veiem el mas del Candi a l’altre vora. Enfilem el marge cap a dalt i busquem un gorg proper  per remullar-nos aprofitant que el sol continua amb nosaltres i esmorzem.

 Després d’esmorzar seguim riu avall fins un Molí abandonat  buscant el sender en direcció a Arbolí. Anem pel tàlveg del riu i triguem una estona en trobar un corriol evident per agafar. Passem per una casa com de Robinson Crusoe i més gorgs que inviten a donar-se un bany.  Ens allunyem de la corrent d’aigua vorejant la casa i pugem en el bosc cap al grau de Vincabré. Passem pel peus mateixos de les parets dels cingles seguint la senda dels Carboners, podem veure algunes vies d’escalada.

Busquem un sender una mica perdut, pugem una mica més i arribem al mas de Salín, després al de Nadal, allà es pot veure una era en bones condicions encara. Ara comencem a descendir  primer  fins l’ermita de Santa Pau i després ens deixem caure per un camí empedrat a Arbolí.

En Arbolí ens prenem unes cerveses i felicitem al Jeroni i la Lluïsa que ens han preparat aquesta sortida amb documentació de a bord inclosa per a que no ens perdéssim en cap moment.

Després de la xerradeta i el merescut refrigeri, la Lluïsa i en Jeroni se’n van a Altafulla i la resta ens tornem a Sant Boi.

I per veure fotos, cliqueu aquí.