Sant Boi. Segle XIII

Salud  Kompanys KarKamals.

La nostre història del poble.

Segle XIII. any 1213, Pere I " El Catòlic" el Rei i Nostre Senyor, acaba de morir en el setge de la ciutat de Muret, Comtat de Tolosa .

El poble de Sant Boi, es un petit llogaret, habitant 315 persones, entre L'Alou, el Bori i Llor; havia estat terra fronterera, els àrabs han estat expulsats cap el sud, al lloc es respira pau, i comença a prosperar, tot és modest i senzill, però la vida és dura, casi inhumana.

L' Alou és la població més nombrosa, 3/4 parts viu aquí, el Bori és una masia amb unes quantes cases  al voltant, el Llor és una masia fortificada, amb casals i quadres.

A L'Alou, les cases es disposen al voltant de una petita església romànica del segle X, amb un alt campanar adossat, que te dues campanes, l'interior te pintures, d'un Pantocrator, d'apòstols i de Sant Boi, sant nascut a Nimes al segle lV, i que soldats francs del emperador Carlemany van portar la devoció i les relíquies. Un petit claustre, amb una font al mig, formen part del conjunt.

Al nord de l'església, un safareig cobert, que rep l'aigua d'una deu propera.

Intentaré descriure el poble i els habitants, que serem nosaltres, els KarKamals, amb els seus neguits, les festes, feines ..., intentant lligar el segle XIII amb el XXl.

Sigui aquest el nostre homenatge, als 315 sanboians del any 1213.

22 de juny de 1213.

Encara no ha sortit el sol que L'Alou ja es desperta, és un dia de festa, avui totes les dones del poble es trobaran a la plaça al costat de l'església, s'hi trobaran l'Annabel de Can Farigola, la Loli de Cal Carnisser, Antònia de Can Boixera, la Marina de Cala Cusidora, la Lluïsa de les Flors i també vindran la Mari del Hostal de Sant Viçens, la Pastora del Bori i la Llum de Sant Climent; de petites la mare els havia inculcat lo que l'avia els havia ensenyat, de baixar al riu el dia del solstici d'estiu amb els peus nusos i amarar-los amb la rosada del mati, i això seria medicina per el cos i també per l'ànima; s'apropava l'època de segar i batre, els dies es faran curts, per tanta feina, la feines del hort necessitaran de la seva energia i vitalitat, i desprès la verema, no es podrà defallir, totes les hores de sol s'hauran d'aprofitar, però avui és festa, i entre crits i rialles baixaran per el carrer del Riu fins a casa de la Paqui la pastoreta, que te el millor ramat de cabres de tot el territori, i juntes aniran riu amunt arrossegant els peus per la verda i humida herba contentes i felices.

   La Paqui està callada, pateix per el Paco el seu marit, es patró d'una toba (vaixell de carga català), fa dos mesos que es van fer a la mar, cap a Roma, a les bodegues del vaixell, porta estibats vins que han elaborat el Jesús del Llor i el Miquel del Bori, i les figures religioses que l'hivern han fet la Favi i el Manel de Les Salinas, els perfums i ungüents de la Lluïsa de Les Flors, i d'altres coses que els habitants de poble han fet a casa durant el llarg hivern, vaixell carregat d'il·lusions i somnis, en arribar a port vendrà la carga, coneix comerciants que ja l'esperant, i comprarà sedas i teixits, especies i marbres i tornarà amb el vaixell curull. L'acompanya el Dario com grumet, es el segon viatge que fa, i el noi esta joiós.

Aniran sortint nous personatges del nostre petit poble, i poc a poc anirem entrant a les seves cases i la seva vida.

Josep KarKamal