Toni de Queribu.

     
    
      Segle XIII. Sant Boi.

      De com Toni de Queribu, va arribar a Sant Boi.

   Tumultuós comença el segle XIII, el Rei de França, Felip II, instiga al Papa Innocenci III contra als càtars, per que  els declari heretges i promogui una croada, Simó de Montfort serà el seu braç executor, i Domènec de Guzmán i els dominics, els  seus ideòlegs. Pere I el Catòlic i els nobles occitans faran costat als seus súbdits càtars, també anomenats bons homes, però una a una cauen les seves fortaleses i els seus habitants passats per la foguera. No se'n salva ningú que no abjuri de la seva fe o mostri obediència al Papa.

   

   En Toni de Queribu, es càtar així com les filles. Viuen a Carcassona, les tropes Papals han entrat a la ciutat, i passen per l'espasa als habitants. Els soldats arrenquen a les mares els seus fills que són llençats a les fogueres, la visió turba a la família, que s'amaga. El Toni de Queribu, no pot permetre que els hi passi res a les seves filles, amagats dintre d'una cort romandran fins que es faci de nit, i entre les ombres fugir.

   Per calmar a les filles els explica contes, a poc a poc, amb gestos i sorolls, les filles l'escolten i s'adormen plàcidament. Al terra ha trobat un punyal, si l'ha de fer servir ho farà.

   

   Els soldats estan mig beguts, cansats de tanta brega i de tant bany de sang, la família troba la seva oportunitat, arriben a la porta de la ciutat esberlada pels cops d'ariets, la traspassen i corren, corren tot el que poden, ell darrere protegint i emparant als seus; correran tota la nit. En fer-se de dia, es fondran en una forta abraçada.

  

   Ha perdut el nord i no sap que fer, mira les seves filles, mira al cel, mira a terra, l'única possibilitat que tenen, es anar cap el sud, a l'altre banda de les muntanyes; els occitans han perdut, la llengua, la terra i la fe. 

   Han passat les muntanyes i ja són en territori dels comtes d'Urgell, la gent els acull, i els dóna estada, es una norma de l'època, es refan de la fam i l'esgotament, i van fent camí cap el sud; passant vora d'una muntanya singular, aïllada i magnifica, son dos muntanyes bessones, unides a mitja altura per una enforcadura, aquest camí d'exili, mes endavant serà conegut com "camí dels bons homes" .

   

   Arriben a un riu, la vermelló de les aigües els sorprèn, els del país en diuen Rubricatus (riu vermell), per la riba aniran riu avall, les aigües cada cop són més manses, senten un so de campanes i arriben a un petit poble, un remat de cabres pastura pel marge del riu, en Toni de Queribu està cansat, i les filles també, creu que ja es prou lluny, i es vol quedar en aquest petit poble que és Sant Boi.

Josep KarKamal.