Aquest any hem tingut moltes baixes . Fins i tot, a darrera hora, el Josep, la Marina, el Manel, la Marta i el Manel amb els seus pares ho van haver de anular.
Així, hem sigut la Nuri, el Fernando, i el Dani, que van sortir abans i van aprofitar per donar-se un tomb per Jaca i per una altra banda l’Antònia, la Mari, l’Erich i jo.
Ho hem passat molt bé - com sempre ho fem els karkamals-. Cap de setmana ben aprofitat! Vam dinar a Pamplona el divendres i vam visitar la ruta del “encierro” de braus. La tarda es va complicar perquè ens va ploure i ja en Donostia , quan vam anar pels dorsals, el cotxe del Dani va fallar. Malgrat això ho va poder solucionar amb la companya d’assegurances.
Dissabte el temps al matí ens va respectar i vam poder fer turisme per la costa de Zarautz i Zumaia i visitar el Flysch, formació geològica de milions de anys molt interessant. Mentre esperàvem al Dani, a la Nuri i el Fernando que anaren a l’aeroport a gestionar el cotxe de llotger, nosaltres vam fer una curta visita a Orio i una encara més curta mirada a les “traineras” (anaven ràpides de debó). Després , trobada a Zarautz, ruta en cotxe , parada panoràmica davant de la mar, Getària, Zumaia i finalment el Flysch i el seu “clavo de oro”(ruta preparada per la Nuri i ben explicada por la Naiara). En acabar, dinar a una sidreria i els amants de la carn van gaudir de debò. Després ens vam apropar a Mutriku a fer una ullada i pendre el cafè . Al vespre, molta pluja, relaxing cup cafè al hotel i sopar a la taberna en Oiartzun.
Diumenge, fita final; va ser una mala nit amb turmenta, pluja i vent de galerna. Cors encongits. Fernando ( que se estrena) té moltes dubtes, nosaltres l’animem però també estem nerviosos. Afortunadament el matí va millorar, la pluja va parar deixant solament el vent i el fred. Tot anava bé: bon esmolsar, molt ambient al “euskotren”, com sempre, i a la sortida de la Behovia; molta gent, molta gresca i molta animació.
El Dani va sortir primer i va fer una bona cursa, després vam sortir la resta. El Fernando es va desenganxar al principi i més tard ho va pagar a la pujada. Jo el vaig agafar i acompanyar una estona , però en els tobogans em vaig anar cap endavant. Darrera, la Antònia sofria més del normal i la Mari anava al seu costat. Quan falten 5 Km, començo a tenir problemes estomacals, em preocupa no acabar la cursa. Poc abans de la meta veig a l’Erich i el saludo, no veig a la Nuri, però suposo que hi és a prop.
A la fi, uns sofrint més i altres una mica menys vam aconseguir acabar tots. I contents! I amb aquests temps:
Dani: 01:52:35, Toni : 01:56:43, , Fernando : 02:05:21, Antònia i Mari: 02:08:41.
Després de la cursa i de reunir-nos tots i felicitar-nos, dutxa en el velòdrom, agafar els cotxes i cap a casa amb bocata a la autopista, cansats, però satisfets.
I unes altres de l'Antonia clicant aquí
3 comentaris:
Molt bé Toni, com sempre en la teva línea narrativa, i amb notable creixement en la vessant fotogràfica.
Felicitats a tots els components de la sortida
Gabriel
Estic d'acord amb el Gabriel .
Com dic sempre: gràcies per compartir aquesta experiència així sembla que estàvem tots amb vosaltres.
Les fotos molt xules.
Antonia!!! ja era hora que veiéssim alguna foto teva
Molt be Toni!
et felicito per la crónica. Sort que et tenim a tu per gaudir de les cròniques!! Moltes gracies!!!
Antònia
Publica un comentari a l'entrada